>> El Govern autonòmic ha quedat en minoria, el Bloc passa una profunda crisi interna, el PP ho vol aprofitar tot i UM pot decantar la balança cap a on vulgui
Del mal govern al desgovern. En aquests moments, a les Illes Balears i Pitiüses, el poder legislatiu està fet miques. El president autonòmic, Francesc Antich, ha acabat d’aprofundir en el progressiu desmembrament de les institucions amb l’expulsió d’Unió Mallorquina, el partit que, malgrat proclamar-se de dretes, duia des del maig de 2007 garantint la majoria del denominat Pacte de Progrés juntament amb Esquerra Unida, el PSM, ERC, Els Verds i, és clar, el PSOE, qui encara ostenta la presidència. Llavors, qui governarà les Illes els propers mesos?
L’expulsió d’Unió Mallorquina ha estat motivada per un cúmul de despropòsits que han anat saltant a la llum a mida que la Fiscalia Anticorrupció s’ha endinsat en les institucions manejades per aquest partit. D’alguna manera, i malgrat la situació de minoria en que ha quedat el Govern de Francesc Antich, el cert és que foragitar UM de les institucions ha estat un mal menor, més que justificat per la detenció i imputació en diversos casos de corrupció dels seus principals líders i responsables d’organismes públics. Malbaratament de fons públics, prevaricació, suborns, revelació de secrets i tràfics d’influències són només alguns dels delictes dels quals s’acusa a la plana alta d’Unió Mallorquina.
La gota que ha fet vessar el tassó, però, ha estat l’anomenada operació Voltor, que ha fet passar pels calabossos dos expresidents del partit i diversos alts càrrecs de l’administració pública durant la legislatura actual. Tot i així, els d’UM ja duien a les seves esquenes un llarg historial de presumptes casos de corrupció que, fins l’operació Voltor, PSOE i Bloc (PSM-EU-Verds-ERC) havien decidit obviar per poder seguir governant amb tranquil·litat. Però arribat el moment, la situació s’ha tornat insostenible, i el president del Govern ha fet un pas que, a llarg termini, pot tenir conseqüències clau en el govern postpacte.
De moment, la matemàtica parlamentària de les Illes Balears ha arravatat a l’executiu la majoria dins la cambra autonòmica. El PP, a l’oposició, sempre ha estat el partit majoritari, i ara ja compta amb més diputats al seu favor que el propi Govern. El PSOE, a la presidència, només compta amb el suport incondicional del Bloc. Una coalició, la del Bloc, que en aquests només sembla estar d’acord en donar suport al president, ja que viu una situació interna de desmembrament: ERC va fugir de les institucions ja fa uns mesos, quan va començar a veure com la taca de la corrupció s’estenia sense parar; el PSM es planteja trencar la coalició de cara a la properes autonòmiques, amb l’objectiu d’enfortir-se com a partit; i EU ha iniciat un suposat procés de “refundació”, on ha de decidir si seguir obeint les ordres de Madrid, o bé plantejar un projecte més autònom.
Així doncs, en aquest escenari, i per ara fins a les properes eleccions, a les institucions de les Illes Balears (com també a l’Ajuntament de Palma) no mana el Govern, ni tampoc mana el PP, sinó que tot depèn d’Unió Mallorquina. El seu vot decidirà que les resolucions legislatives les aprovi el PP o el Govern. De fet, des de l’expulsió d’UM, el Govern i el partit majoritari de l’oposició representen un teatre constant de declaracions creuades per “resoldre” la situació. El PP exigeix al president que presenti una qüestió de confiança. I els partits de l’executiu insten al PP a presentar una moció de censura contra el propi Govern. Tanmateix, ambdós bàndols són conscients que, en cas que algun dels dos supòsits es materialitzés, serà UM qui decantarà la balança cap a una o altra banda.
El president del PP de Palma, José Maria Rodríguez, ja ha avançat que dins la cambra del consistori municipal es presentarà una moció de censura per fer fora la batllessa del PSOE, Aina Calvo. Per aprovar la moció, el PP de Palma també necessitarà el suport d’Unió Mallorquina. Es tractaria, doncs, d’una prova pilot amb possibilitat d’estendre’s a la resta d’institucions.