Fa anys que les veus de protesta per l’incompliment dels programes en valencià a l’àmbit de l’ensenyament es multipliquen exponencialment. Aquesta setmana hem conegut que el Síndic de Greuges ha instat a la Conselleria d’Educació a garantir les mesures per l’execució dels programes lingüístics. Una nova advertència que sindicats com l’STEPV no han volgut passar de llarg.
Malgrat les denúncies dels pares de l’alumnat (la darrera, la d’un pare de l’IES La Garrigosa de Meliana), l’informe del Consell d’Europa sobre llengües regionals que denuncia la pèssima gestió de l’administració valenciana en l’impuls del valencià, i els informes anuals d’associacions cíviques i sindicats, el govern de Camps encara no ha mogut fitxa per garantir l’ensenyament en valencià. Les demandes s’acumulen però els resultats de Conselleria són invisibles.
Queixes reiterades En les paraules dirigides a L’ACCENT per part del portaveu del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV), Marc Candela, s’ha ressaltat que curs rere curs aquest sindicat presenta un seguit d’informes que palesen aquesta situació: “Una de les conclusions del darrer estudi és que, després de 25 anys d’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, només un 25% de l’alumnat total pot estudiar en la seua llengua i, a més, es concentra en la xarxa pública. I no per falta de demanda, sinó per manca de voluntat política d’estendre l’ensenyament en valencià”. Per a Candela, “un dels grans problemes de l’extensió de l’ensenyament en valencià es troba en secundària. No hi ha garanties que tot l’alumnat que ha estudiat la primària en valencià puga continuar els seus estudis a secundària en la mateixa llengua, entre altres coses perquè els llocs docents no estan catalogats en valencià. Això vol dir que el professorat de secundària no està obligat a tindre una competència suficient en valencià per impartir les seues classes en aquesta llengua”.
Precisament la catalogació de secundària és el millor exemple per a parlar d’incompliments. L’STEPV denuncia, en boca de Candela, que “hi ha un acord de l’any 1999 entre tots els sindicats i l’administració de posar en marxa la catalogació i encara no s’ha fet, deu anys després”. Quant a la promoció de l’ensenyament en llengua vernacle, l’STEPV i altres sindicats coincideixen en afirmar que la voluntat de Camps i els seus és nul•la.
Aposta ferma “El valencià ha de ser la llengua vehicular de l’ensenyament i ha de ser una llengua normalitzada en tots els usos i àmbits educatius. Per fer-ho s’han d’impulsar els programes lingüístics que tenen el valencià com a llengua vehicular: el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d’Immersió Lingüística (PIL), i implantar-los la totalitat dels centres públics i privats del País Valencià”. Amb aquesta aposta, Candela no deixa cap dubte sobre el model en política lingüística que l’STEPV cerca per a l’àmbit de l’ensenyament. Candela també creu que s’han de donar passes endavant per aconseguir que l’alumnat de les comarques castellanoparlants domine el valencià a la fi dels seus estudis. Per al portaveu del sindicat, les altres premisses bàsiques són “un pla específic de formació del professorat en el seu horari de treball” i “la potenciació d’una tercera llengua en l’ensenyament sense que el valencià no haja d’eixir-ne perjudicat”.
