Crònica de la Diada de l’Onze de setembre de 2019

Un any més, d’ençà de l’inici del procés sobiranista, centenars de milers de persones van sortir al carrer a Barcelona i en altres localitats del Principat per reclamar la independència. L’ANC, Òmnium i els partits sobiranistes i independentistes aconseguiren demostrar que mantenen una gran capacitat de convocatòria.

La manifestació convocada a Barcelona per l’Assemblea Nacional Catalana amb el lema ‘Objectiu Independència’ aplegà 600.000 manifestants, en un recorregut des del passeig de Gràcia fins a la Plaça Espanya, segons les xifres ofertes per la Guàrdia Urbana. A la mobilització de l’ANC, compartida amb Òmnium cultural i l’AMI, els partits tingueren menys protagonisme, en una escenificació que buscava evitar centrar-se en la reacció a la sentència del judici polític de Madrid, així com deixar en un segon pla les discrepàncies tàctiques entre ERC i el PDEcat, enfrontats en una disputa per qui ocupa la major referencialitat del nacionalisme.

La diada arribava un cop totes dues forces han enterrat el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i després d’acatar el 155, han retornat a la política autonòmica. Una política autonòmica que tanmateix manté un alt grau d’anormalitat per la situació dels presos polítics, l’esperada sentència, i la càrrega retòrica sobiranista dels seus discursos, al mateix temps que la repressió de l’estat contra l’independentisme, de relativa baixa intensitat però que afecta a centenars de persones, membres dels CDR i de l’esquerra independentista, ha estat assumida pel Departament d’Interior del govern de Torra i Aragonès sense aixecar crítiques significatives del mateix moviment sobiranista, que en cap moment de la Diada es referí als més de mil represaliats dels darrers dos anys.

Molts manifestants expressaren crítiques als representants polítics per al seva actuació després de l’1 d’octubre i els darrers temps, però els parlaments els limitaren a reclamar ‘Unitat’ i a cridar a ‘tornar-hi’.

Per la seva banda, l’esquerra independentista, que sembla començar a desmarcar-se del seu seguidisme del sobiranisme governamental dels darrers anys, convocà les pròpies mobilitzacions de cada any, que tornaren mobilitzar milers i milers de persones que uneixen la reclamació d’independència dels Païso Catalans a la transformació socialista i feminista, però que com cada any han estat silenciades per la majoria mitjans de comunicació. Així, a Barcelona el moviment convocava actes al llarg de tot el dia, amb la mobilització de centenars de joves al matí, en els actes d’Arran d’homenatge a Gustau Muñoz, jove assassinat per la policia espanyola la diada de 1978, i la manifestació juvenil. Més d’un miler de persones participaren posteriorment en la marxa de Rescat per la llibertat de tots els presos polítics. L’organització de suport als presos, que ha anunciat la seva dissolució, celebrava el recent alliberament de Marina Bernadó, que justament ahir coneixia l’absolució del seu darrer judici, amb què la fiscalia havia volgut tornar a empresonar-la sense èxit, després que el tribunal especial reconegués que ja havia complert condemna pels mateixos fets en presons franceses.

Al llarg del matí el Fossar de les moreres, la plaça comercial i el Born foren escenari d’homenatges als màrtirs de 1714. Destacà l’esbroncada i xiulada al seguici del president autonòmic i els seus consellers al Fossar, qualificats de ‘traïdors’, i als mossos titllats de ‘traïdors’.

A la tarda, la marxa de l’esquerra independentista a Barcelona, convocada per CUP, Endavant, Arran, SEPC i COS aplegava més de deu mil persones , amb el lema “Construim el poder popular. Cap a la independència no hi ha dreceres”. Els manifestants marxaren des de la plaça Urquinaona fins a la plaça comercial, que s’omplí per veure un acte polític. en el mateix, intervingueren membres de diferents moviments populars: Des de les lluites del Pirineu un representant denuncià la depredació del territori als Països Catalans, amb exempels com els projecte de Jocs Olímpics d’hivern, i la crisi ambiental i climàtica al món, conlogué”defensar la vida vol dir combatre el capitalisme”; un membre del Sinsicat d’Habitatge del Raval explicà la seva lluita, “hem pres la determinació de passar per damunt dels especuladors, fer-los fora del barri, per tots els mitjans”, destacà, defensà la construcció nacional apel·lant a “construir un moviment popular per què el proper 1O sigui una insurreció popular”; una militant del sindicat COS explicà la lluita per defensar l’ensenyament públic “cal treballar per construir el poder popular als llocs de treball”; representants de la taula pel dret a l’avortament i el moviment feminista feren una crida a la lluita pels drets de totes les dones, incloses les migrants. Un parlament d’Anna Gabriel, refugiada a Ginebra, es dirgí també als assistents. Per acabar l’acte portaveus de l’esquerra independentista feren una crida a construir el ‘Poder popular’ i a la ‘desobediència’, a més d’algunes crítiques al govern autonòmic “És també la renúncia a la desobediència del govern la que ens ha dut on som. Perquè ens volen vençudes, nosaltres som resistents i lluitadores. La sobirania per nosaltres té un nom i es diu socialisme. Sigui quina sigui la sentència, cal trencar el tauler de negociació”. “Tenim el deure però sobretot l’oportunitat i l’esperança de canviar la història. La lluita és l’únic camí!”, conclogueren.

Ja al vespre a Barcelona centenars d’independentistes es concentraren davant el parlament autonòmic i es visqueren moments de tensió i enfrontaments amb els mossos, contra els quals es llençaren alguns objectes i petards. Es cremaren també banderes espanyoles. Entre els manifestants regnava tant la indignació pel paper dels partits polítics protagonistes del procés com en molts casos una acusada confusió i desorientació política, aclamant alguns d’ells com a referent a Puigdemont, el principal responsable  de la no aplicació del resultat del referèndum, mentre increpaven els mossos i els responsables del govern del seu partit.

Fora de la capital, que concentrà les principals mobilitzacions, hi hagué també milers de persones als carrers. A Reus, també a la vesprada, l’esquerra independentista mobilitzà més de 3000 persones, en la major mobilització de la jornada a les comarques de la demarcació de Tarragona. També a Lleida es visqueren mobilitzacions i l’esquerra independentista protagonitzà la manifestació que aplegà més de mig miler de persones. En moltes altres localitats hi hagué diferents actes reclamant la independència i homenatjant els màrtirs de 1714.

Galeria d’imatges