“Em van agafar entre tres guàrdies civils i, sense deixar-me dir res, em feren entrar en un quartet mentre m’amenaçaven dient: “¡Ahora verás tú!”. Encara no s’havia tancat la porta quan em pegaren enèrgicament al cap i, sense tenir temps per reaccionar, em varen pegar un cop a la boca, per on vaig començar a sagnar, i un altre a la panxa. Em vaig quedar doblegat pel mal i en alçar la mirada el guàrdia civil que m’havia agredit ja no hi era. En el quartet també es trobava personal de seguretat de l’aeroport assegut davant d’ordinadors, el qual fugí del lloc just quan m’estaven copejant”.
És un fragment de la declaració d’Ivan Cortés, feta arran de l’agressió que va patir el passat 7 d’agost en el control de passatgers de l’aeroport de Son San Joan, per part de la Guàrdia Civil. El motiu, no el va saber fins que van deixar d’agredir- lo: parlar català.
Segons la Guàrdia Civil, “una falta de respecte” cap a ells. Per si no fos prou, la Guàrdia Civil ha denunciat Cortés per alteració de l’ordre públic.
Cortés, en una roda de premsa convocada per l’Obra Cultural Balear (OCB), a més d’explicar els fets, va voler recalcar que procedeix d’una família castellanoparlant i que “haver après i fer servir el català és la seva aportació a la societat mallorquina”. A més també va explicar que el 17 d’agost, en tornar de viatge, ell i la seva companya (agredida verbalment) van interposar una denúncia al Jutjat de guàrdia número 4 per “agressions i abús de poder”.
Justament va ser l’Oficina de Drets Lingüístics de l’OCB amb aquesta roda de premsa qui va fer públic aquest gravíssim cas de discriminació lingüística. Tomeu Martí, coordinador de l’OCB, va deixar clar que “res en democràcia no justifica l’agressió a un ciutadà que simplement transitava per un aeroport”. Martí va recordar, a més, que no és la primera vegada. Fet que considera resultat que “a Balears hi ha reconegut legalment el dret d’expressar-se en català sempre, però no existeix una obligació per ningú d’entendre’l”. I que els organismes de l’Estat -Policia Nacional, Guàrdia Civil i jutjats- són els que més traves posen a l’hora d’utilitzar-lo.
Una qüestió que també va voler recordar Gent Activa de Palma, recordant els casos d’en Toni Mestre (també a l’aeroport i per la Guàrdia Civil), el d’en Marc Peris i na Saïda Saddouki. I el fet “indignant que en ple segle XXI hem de recordar a les forces de seguretat de l’estat que tenim dret a parlar la nostra llengua, que això no és ni delicte ni motiu de pallissa”. Fet que demostra que aquestes forces de seguretat són “autèntiques forces d’ocupació del nostre poble”.
