Un cop vist el projecte de llei d’educació ens trobem en un escenari històric als nostres centres educatius. Aquest cop, han anat encara més enllà de l’elitització de l’ensenyament i la devaluació de l’ensenyament. Aquesta vegada el punt de mira del Ministre Wert l’ha situat sobre els nostres pilars de lluita: Un ensenyament públic, popular, no jerarquitzat i en català. Val a dir però, que la seva intenció d’espanyolitzar-nos ja ve d’enrere; i es que el Sr. Wert ja va declarar les seves intencions quan va dir que el sistema educatiu català propiciava l’independentisme… Aquesta ofensiva, juntament amb les polítiques d’austeritat, privatitzen el sistema públic educatiu, en devaluen la qualitat a les classes populars i afavoreixen un flux cap a la privada que segueix gaudint dels mateixos privilegis . Això cal que tothom ho sàpiga.
L’avantprojecte de la ‘Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa‘ (LOMQE) és l’esborrany de modificació d’una llei – malaltissa, dogmàtica i desigual – que, en cas d’aplicar-se, suposaria la fi de la immersió lingüística, ja tocada de mort pel tribunal constitucional espanyol, així com la degradació del “català” a “matèria d’especialitat”, relegant-la així a tercera llengua per darrere del castellà i l’anglès ja que, la nostra llengua, deixaria de ser d’obligada docència i un requisit no avaluable al passar de ser troncal a ser optativa.
Cal que la població sàpiga que la immersió lingüística ha sigut l’únic èxit palpable que ha tingut la mal anomenada transició espanyola. Va ser creada l’any 1985 i no és cap sorpresa dir que un català del Principat nascut a partir dels 80 domina perfectament dos idiomes i es defensa en una tercera. En canvi al País Valencià, sense aquesta eina enriquidora, s’ha vist com el català ha esdevingut la llengua minoritzada i, fins i tot, menystinguda. També cal recordar que: mentre al Principat 20 famílies demanaven escolarització en castellà (0,001% de l’alumnat) al País Valencià són més de 125.000 les persones que demanen una escolarització en català sense que aquest hagi provocat ni un sol gest d’atendre tal demanda.
Tanmateix, aquest projecte de llei no es centra tant sols en la llengua, va més enllà. Pretén introduir la religió (catòlica) als centres públics i retornar així al passat més fosc i condemnable de l’Estat Espanyol. Sí sí, en ple s. XXI. En un estat laic. En un estat democràtic. Reflexionem-hi.
Tot això sumat al que ja veníem denunciant: Extinció de la democràcia als consells de govern -que passaran a ser idèntics als d’una empresa en quan a criteris i funcionament vertical intern-; a la desigualtat entre els centres -ja que hi haurà centres de primera, de segona i tercera, seguint criteris mercantilistes i mai academicoculturals -; canvi de les beques públiques a beques privades -les quals haurem de tornar amb interessos a l’entitat bancària de torn-; augment de la ràtio d’alumnes per aula; l’augment d’hores docents del professorat -acompanyat d’una reducció de sous, eliminació de pagues extra i la no cobertura de baixes laborals comunes-; la dogmatització dels alumnes amb assignatures amb finalitats polítiques com la “Educación Cívica y Constitucional” que adoctrinarà amb finalitats ideològiques ben marcades, etc.
Com venim denunciant des de fa molts anys, progressivament i a cop de decrets i lleis, ens estan imposant un model educatiu on el sedàs cada volta aposta més per l’elitització, la desigualtat i la destrucció de l’ensenyament públic.
L’escenari és crític arreu dels Països Catalans però som conscients que la lluita és l’únic camí per assolir les nostres fites. Així ho hem demostrat amb les vagues de fam organitzades pels germans de les Illes, enllaçant-nos per la llengua, amb la insistència d’Acció Valenciana, amb la denúncia ciutadana, amb la perseverança de les famílies de la Catalunya Nord i la solidaritat entre els diferents territoris del nostre petit-gran país….No en tinguem cap dubte: El nostre poble guanyarà. Guanyarem perquè, dels més xics fins als més grans, som conscients que han tocat l’eina vertebradora en la qual ens règim i la que ens permet expressar la nostra manera de veure el món (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó).
Així doncs, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem encoratjar la comunitat educativa a desobeir qualsevol mesura que acabi amb la immersió lingüística, que ens privatitzi l’educació o que ens faci a totes més precàries, també volem animar les estudiants a participar de les mobilitzacions per una educació catalana i socialment justa arreu dels Països Catalans. Només amb la solidaritat i la lluita invertirem l’espiral.
Desobediència o mort.
“Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense.” (Ovidi Montllor)
Un cop vist el projecte de llei d’educació ens trobem en un escenari històric als nostres centres educatius. Aquest cop, han anat encara més enllà de l’elitització de l’ensenyament i la devaluació de l’ensenyament. Aquesta vegada el punt de mira del Ministre Wert l’ha situat sobre els nostres pilars de lluita: Un ensenyament públic, popular, no jerarquitzat i en català. Val a dir però, que la seva intenció d’espanyolitzar-nos ja ve d’enrere; i es que el Sr. Wert ja va declarar les seves intencions quan va dir que el sistema educatiu català propiciava l’independentisme… Aquesta ofensiva, juntament amb les polítiques d’austeritat, privatitzen el sistema públic educatiu, en devaluen la qualitat a les classes populars i afavoreixen un flux cap a la privada que segueix gaudint dels mateixos privilegis . Això cal que tothom ho sàpiga.
L’avantprojecte de la Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) és l’esborrany de modificació d’una llei – malaltissa, dogmàtica i desigual – que, en cas d’aplicar-se, suposaria la fi de la immersió lingüística, ja tocada de mort pel tribunal constitucional espanyol, així com la degradació del “català” a “matèria d’especialitat”, relegant-la així a tercera llengua per darrere del castellà i l’anglès ja que, la nostra llengua, deixaria de ser d’obligada docència i un requisit no avaluable al passar de ser troncal a ser optativa.
Cal que la població sàpiga que la immersió lingüística ha sigut l’únic èxit palpable que ha tingut la mal anomenada transició espanyola. Va ser creada l’any 1985 i no és cap sorpresa dir que un català del Principat nascut a partir dels 80 domina perfectament dos idiomes i es defensa en una tercera. En canvi al País Valencià, sense aquesta eina enriquidora, s’ha vist com el català ha esdevingut la llengua minoritzada i, fins i tot, menystinguda. També cal recordar que: mentre al Principat 20 famílies demanaven escolarització en castellà (0,001% de l’alumnat) al País Valencià són més de 125.000 les persones que demanen una escolarització en català sense que aquest hagi provocat ni un sol gest d’atendre tal demanda.
Tanmateix, aquest projecte de llei no es centra tant sols en la llengua, va més enllà. Pretén introduir la religió (catòlica) als centres públics i retornar així al passat més fosc i condemnable de l’Estat Espanyol. Sí sí, en ple s. XXI. En un estat laic. En un estat democràtic. Reflexionem-hi.
Tot això sumat al que ja veníem denunciant: Extinció de la democràcia als consells de govern -que passaran a ser idèntics als d’una empresa en quan a criteris i funcionament vertical intern-; a la desigualtat entre els centres -ja que hi haurà centres de primera, de segona i tercera, seguint criteris mercantilistes i mai academicoculturals -; canvi de les beques públiques a beques privades -les quals haurem de tornar amb interessos a l’entitat bancària de torn-; augment de la ràtio d’alumnes per aula; l’augment d’hores docents del professorat -acompanyat d’una reducció de sous, eliminació de pagues extra i la no cobertura de baixes laborals comunes-; la dogmatització dels alumnes amb assignatures amb finalitats polítiques com la “Educación Cívica y Constitucional” que adoctrinarà amb finalitats ideològiques ben marcades, etc.
Com venim denunciant des de fa molts anys, progressivament i a cop de decrets i lleis, ens estan imposant un model educatiu on el sedàs cada volta aposta més per l’elitització, la desigualtat i la destrucció de l’ensenyament públic.
L’escenari és crític arreu dels Països Catalans però som conscients que la lluita és l’únic camí per assolir les nostres fites. Així ho hem demostrat amb les vagues de fam organitzades pels germans de les Illes, enllaçant-nos per la llengua, amb la insistència d’Acció Valenciana, amb la denúncia ciutadana, amb la perseverança de les famílies de la Catalunya Nord i la solidaritat entre els diferents territoris del nostre petit-gran país….No en tinguem cap dubte: El nostre poble guanyarà. Guanyarem perquè, dels més xics fins als més grans, som conscients que han tocat l’eina vertebradora en la qual ens règim i la que ens permet expressar la nostra manera de veure el món (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó).
Així doncs, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem encoratjar la comunitat educativa a desobeir qualsevol mesura que acabi amb la immersió lingüística, que ens privatitzi l’educació o que ens faci a totes més precàries, també volem animar les estudiants a participar de les mobilitzacions per una educació catalana i socialment justa arreu dels Països Catalans. Només amb la solidaritat i la lluita invertirem l’espiral.
Desobediència o mort.
“Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense.” (Ovidi Montllor)
SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans)
