De què parlem quan parlem de corredor mediterrani?

“Disposem d’una xarxa de ciutats potents, amb una sorprenent coherència interna, que el corredor reforçarà”

“Les infraestructures per a l’estat espanyol són una qüestió profundament política”

El corredor mediterrani és l’eix de comunicació que uneix Perpinyà i Alacant. Es tracta, per tant, de l’eix vertebrador d’un territori de més de tretze milions de persones i de gran potència econòmica. Tanmateix no podem entendre’n la importància mirant només cap al seu interior. El corredor és el suport físic de les relacions econòmiques i territorials dels Països Catalans amb el nucli de la Unió Europea i les ribes central i sud de la mediterrània.

En realitat, parlem d’una zona de pas natural per la qual discorria ja la Via Augusta romana i que al llarg dels segles ha vertebrat un territori cultural i econòmic. Avui el que es reclama és la connexió ferroviària d’alta velocitat per a mercaderies i passatgers que des de Montpeller ha d’arribar a tocar d’Àfrica, tota vegada que ha de situar Barcelona i València a menys de dues hores.

Com impactaria la construcció del corredor mediterrani en l’estructura econòmica dels Països Catalans?

La inversió en la construcció del corredor tindria efectes immediats amb la creació de 65 mil llocs de treball i una expansió del PIB superior al 2% durant els propers anys.

Ara bé, el més important són els efectes a llarg termini, en el canvi del model productiu. El creixement basat en l’especulació financera i immobiliària ha col·lapsat. El corredor és fonamental per la indústria exportadora, que ha de liderar la sortida de la crisi; permet crear una porta logística de nivell internacional; i afavoreix l’evolució del turisme de sol i platja cap a altres modalitats relacionades amb el turisme urbà o de negocis. Però a més seria clau per endegar una política ambiciosa d’associació en molts àmbits, des de la innovació a les fires o el petit comerç. Es tracta d’estructures econòmiques similars que competeixen en un món global i es beneficien de la cooperació interna.

Quin seria l’abast real en vertebració nacional de la construcció del corredor mediterrani?

La vertebració nacional que propicia el corredor té diferents capes que, a més, juguen a diverses escales. El resultat final dependrà de la interacció entre elles, és a dir, de la capacitat de fer de l’euroregió de l’arc mediterrani un espai que sigui local i global a la vegada.

En aquest sentit, el debat ha estat focalitzat cap als aspectes culturals i productius, però oblida la importància del sistema urbà. Disposem d’una xarxa de ciutats potents, amb una sorprenent coherència interna, que el corredor reforçarà. Del que passi en aquesta dimensió –que espacialment és la més propera, democràtica i transgressora- depèn en bona mesura aquella vertebració.

Per què l’estat espanyol s’oposa al corredor i quin interès té en prioritzar el corredor central?

La cultura política espanyola es perd amb els mapes. L’extensió de la primera xarxa de ferrocarrils a Espanya acabà en fallida. Als ministeris la cartografia demostra tenir una immensa capacitat seductora: plasma el relat.

Les infraestructures per a l’estat espanyol són una qüestió profundament política. Durant el franquisme l’ample de via del ferrocarril va ser un instrument de la defensa nacional. Després de l’entrada a l’OTAN i la UE s’ha invertit en una dotació aeroportuària, d’autovies i tren d’alta velocitat fenomenal sense tenir en compte cap criteri d’eficiència. Davant la Comissió Europea s’utilitzen els arguments de l’equilibri territorial, la permeabilitat dels Pirineus o de Portugal, amb l’únic objectiu de convertir Madrid en una ciutat global.

Romà Perpinyà fa 80 anys proposava pensar la costa dels Països Catalans no com un mar, sinó com un riu. Una imatge increïblement suggerent que potser es vol evitar a qualsevol preu.

*Jordi Soler és economista i geògraf