>> L’Ajuntament de Palma i una reconeguda associació per la recuperació del patrimoni tanquen files per no enderrocar el monument franquista més important de Mallorca
Més de 30 anys després de la mort de Franco, el paisatge català segueix en part impregnat per la simbologia del règim més criminal que ha governat al nostre país. Sembraren fam, por, i misèria, i prohibiren la nostra pròpia identitat. Però avui, a molts municipis catalans la població coexisteix encara amb part de la simbologia d’exaltació franquista.
De res no ha servit que partits “catalanistes” i “d’esquerres” governessin a moltes localitats i diputacions, fins i tot també als governs del Principat, del País Valencià o de les Illes Balears i Pitiüses. La simbologia feixista seguia impunement present a les nostres places i carrers fins fa ben poc. Paradoxalment, ha hagut de ser l’Estat espanyol qui decidís fer una Llei de Memòria Històrica per enretirar allò que la gent mai no ha volgut assumir com a part del paisatge urbà.
A Palma, l’ajuntament té a les seves mans la decisió d’enderrocar o mantenir el monòlit d’exaltació feixista més important de Mallorca, el dedicat al creuer de guerra Baleares, erigit a la Plaça de la Feixina. El de Palma és un d’aquests consistoris governats per l’anomenat Pacte de Progrés (PSIB-PSOE, PSM, UM, EU i ERC). Tanmateix, ni la batlessa, Aina Calvo (PSOE), ni la regidora de Cultura i Patrimoni, Nanda Ramon (PSM), encara no han anunciat la decisió final. Memòria de Mallorca duu molts anys reclamant l’esbucament del monument, mentre algunes associacions de caire espanyolista o controlades pel PP exigeixen que no es toqui.
Des de fa uns mesos, però, s’ha afegit un element nou. L’ajuntament es planteja la possibilitat (més que factible) de no retirar el monument i “contextualitzar-lo” amb una placa. I el més curiós de tot és que l’Associació per al Revitalització dels Centres Antics (ARCA), socialment ben reconeguda, és una de les impulsores de la idea. La guerra dialèctica, doncs, està oberta entre ARCA i Memòria de Mallorca. Què està passant?
Durant els darrers mesos, i arran de l’aprovació de la Llei de Memòria Històrica espanyola, el consistori municipal ha tomat, retirat o modificat diverses places, noms de carres i obres arquitectòniques dedicades a les glòries del franquisme. Tanmateix, sembla ser que el cas del monument al creuer de guerra Baleares és un cas excepcional.
La batlessa sap que la retirada del monument serà polèmica entre determinats sectors socials. El PP està preparant la mobilització de les seves bases a través d’algunes associacions de veïns, comerciants o patronals. Els cercles i entitats de caire espanyolista han començat també a fer campanya contra l’enderrocament. I per acabar-ho d’adobar, ARCA s’ha posat pel mig i ha demanat que no es retiri el monument. Al·legant arguments de defensa del patrimoni arquitectònic (que no comparteixen mols arquitectes i urbanistes locals), ARCA sol·licita que s’instal·li una placa explicativa i no s’esbuqui el monòlit.
Hi ha qui sospita que el govern municipal de Calvo té pànic a l’oposició de la dreta espanyola i de les bones famílies de Palma, i que ARCA està sent utilitzada per l’ajuntament, potser, a canvi de futures subvencions. Sigui així o no, el fet és que la sorpresa per la postura d’ARCA ha estat considerable, ja que ningú s’esperava que una institució com aquesta fomentés el joc de la “neutralitat” per apaivagar la resposta social vers la poca valentia del govern municipal.
Des de les pàgines dels mitjans locals, el del monument al creuer Baleares s’ha convertit en un dels principals temes de debat. Mentre tothom ha pres posició, l’ajuntament ha llançat les pilotes cap enfora, encarregant l’elaboració de dos informes “universitaris” (un jurídic i un patrimonial) per “saber” si s’ha d’enderrocar o no el monòlit. No exemptes de polèmica, les primeres filtracions apunten que els informes no seran gaire favorables a les intencions de l’Ajuntament i ARCA. En principi, en dues o tres setmanes, Aina Calvo ja tindrà els dos informes sobre la taula, i haurà de decidir.
Així doncs, el front d’entitats i col·lectius que s’estan mobilitzant contra el monument, liderat per Memòria de Mallorca, està ara l’espera del dictamen municipal. Si el monòlit al creuer de guerra acaba “contextualitzat” amb una placa, la batalla haurà de passar del debat i la pressió popular, a l’acció directa. Però tanmateix, si el monument acaba a terra a mans de les grues municipals, el cert és que l’Ajuntament i els partits polítics que el composen tampoc no quedaran en gaire bona posició. Al final, hauran fet caure el monument per una llei i uns informes tècnics, i no per valentia, ni per dignitat, ni per recuperar la memòria antifeixsta.
