JA HO DÈIEM Des de 2003 diverses comarques d’ambdues bandes de l’Albera lluiten contra la destrucció del territori que suposa el projecte de la MAT (línia de torres elèctriques de molta alta tensió). Joan Martí Colomer és un dels portaveus de la Plataforma No a la MAT. Fa anys treballava a l’associació Salvem l’Empordà i en crear la Plataforma per coordinar la feina de diverses comarques i pobles algunes persones, entre les quals Joan, van entrar per “dinamitzar-la, això és, fer assemblees itinerants, xerrades, grups tècnics d’activitats, etc.”, segons matisa el veterà militant.
– Què és exactament una línia MAT?
Línia de transport elèctric internacional per portar energia d’un lloc a altre amb un model d’energia centralitzat controlat per monopolis basat en el consum de combustibles fòssils, energia nuclear, urani… I que té, a més, unes greus conseqüències mediambientals, paisatgístiques i socioeconòmiques pel territori on discorre. Contra això, nosaltres exigim un concepte nou de cultura energètica basada en l’estalvi, la gestió de la demanda, produïda a prop del consumidor, amb energies renovables i no controlada pels grans lobbys.
– El traça de la infraestructura abastava ambdues bandes de l’Albera (el Rosselló i el Vallespir a la Catalunya Nord i l’Empordà al Principat) per això es van crear dos organitzacions Collectif Non à la THT i la Plataforma No a la MAT. Com valoreu la col·laboració amb la plataforma nordcatalana? Va servir per acostar dues parts del país sovint separades?
El treball va ser extraordinari i continua encara. Moltes hores junts han donat molta amistat. Per altra banda, és curiós com en el nord veiem que hi ha debat, dades, transparència, respecte per les persones de les plataformes i per contra el comparem amb el tracte rebut aquí per la nostra Generalitat… Ens recorda vells temps inquisitorials.
– Una de les manifestacions més grans en contra de la línia elèctrica fou la del gener de 2003 amb 10.000 persones a Perpinyà. Com va ser possible?
Va ser possible gràcies a una feinada de l’organització, xarrades, quilometres de carretera, rodes de premsa, etc. No va sorgir del no-res. Les quatre plataformes (dos de ciutadanes i dos d’alcaldes) vàrem implicar-nos-hi molt.
– Algunes Ajuntaments s’hi van posicionar en contra i es van crear l’associació Sydeco THT-66, a la Catalunya Nord, i l’Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT), al Principat. Com va ser la seua implicació, vau rebre el suport que esperàveu? Es posicionaren en contra de manera clara?
Vàrem pressionar molt aquí perquè els Ajuntaments es reunissin i formessin l’AMMAT. Va costar però vam aconseguir que per primera vegada actuaren contra una infraestructura i que treballàrem amb el nord. A El Pertús (Vallespir) es van signar els dos manifestos que nosaltres redactàrem posicionant-nos en contra del projecte elèctric. Tanmateix, els partits locals estan lligats a les decisions de Barcelona. Reben amenaces si no diuen el que els hi manen.
– Gran part del tram ja està construït o en construcció. De quina manera afecta el territori?
El primer tram funciona fins a Vilanna (Gironès). La gent del sector s’ha desmobilitzat, però mantenim el contacte. Pel que fa al segon (que volen fer-lo arribar fins a Madrid i Barcelona), presentem lluita encara, però més limitada, ja que hi ha poca població afectada (sobretot pobles petits) i la veuen imparable. Tot i així, fem xerrades i publiquem articles a diaris.
– Per què creus que no es va poder aturar el projecte? Quins van ser els errors i els encerts de la lluita?
La lluita va ser global contra la totalitat de la línia i del seu model energètic obsolet i a favor d’una nova cultura de l’energia. Per la seua banda, en trencar la línia en tres trams ens van fer mal, ja que va desmobilitzar a la gent. Però pensem que en el treball fet pel territori, denunciant monopolis i denunciant també les apagades de Barcelona i Girona per la nevada del 2010 ens va fer un referent de lluita assembleària.
Va aplegar a molta gent del carrer, normal. Tanmateix, vam anar a Brussel·les, París i Madrid per denunciar l’atac al nostre territori i encara continuem. Hem demostrat com des d’un lloc petit es pot lluitar contra els grans think tanks i contra persones amb molt de poder com Mario Monti (primer ministre italià, mediador del conflicte social i territorial derivat de la MAT i exdirectiu de Goldman-Sachs).
