Denúncia de maltractes als detinguts com a pràctica sistemàtica dels diferents cossos policials

Després d’anys de denúncia del muntatge policial popularitzat amb el nom de 4-F, l’emissió amb rècord d’audiència pel Canal 33 de Ciutat Morta, el documental que n’aborda el cas, ha obert una petita escletxa per a la denúncia de males pràctiques per part dels diferents cossos policials i, en concret, per part de la guàrdia urbana de Barcelona. Aquesta petita escletxa ha estat aprofitada, entre d’altres, per en José Martínez Díaz, un ex-sergent de la guàrdia urbana de Barcelona jubilat que a través d’un vídeo no només confirma les tesis principals del documental sinó que, a més, denuncia altres casos viscuts tant per ell mateix com per companys seus. En aquest sentit, relata el cas de tres detinguts a la Vila de Gràcia ara fa 10 anys, el 9 de gener de 2005. Segons un company seu que treballava aquella nit, un agent de les UNOC (Unitat Nocturna Operativa Centralitzada) va pujar dels calabossos preguntant on hi havia un cubell i un pal de fregar: “se trataba de limpiar la sangre de algún detenido”.

En conèixer aquestes declaracions, els tres joves colpejats aquella nit, en Ramon, l’Adrià i en Dani, van veure la possibilitat de tornar a explicar, com ja ho havien fet 10 anys enrere però amb majors altaveus, la seva experiència. Amb aquest objectiu van publicar un vídeo on expliquen aquella nit de malson i han participat, avui dissabte 24 de gener, a la roda de premsa convocada per l’Esquerra Independentista de Gràcia a la plaça de la Vila.

La roda de premsa ha començat amb la intervenció de l’advocat dels tres joves graciencs, en Jordi Busquets, que ha explicar que en el seu moment ja van denunciar tant la detenció il·legal com els maltractaments posteriors. Malgrat les proves presentades pels joves i el coneixement que dues altres noies, la Gemma i la Mercè, van patir també maltractaments per part de la guàrdia urbana aquella nit, el cas no avançava. Finalment, en Busquets ha explicat que va caldre resignar-se a l’arxivament, malgrat les clares evidències de maltractament, fent-se palesa un cop més les dificultats per portar a judici actuacions irregulars dels diferents cossos policials.

El segon a parlar ha estat un dels joves agredits, l’Adrià, que aquella nit celebrava el seu 18è aniversari. Ha explicat com en ser detingut, i influït per la por, va dir que era menor d’edat. En conèixer el policia que feia quatre dies que havia deixat de ser-ho, li va rebentar els dos llavis d’un cop de puny, el primer dels cops que va haver de patir, i que es van prolongar durant vora mitja hora als calabossos de la Comissaria de l’Estació del Nord. A banda dels cops, els tres joves han denunciat que van ser despullats i que van rebre insults i vexacions per part de més de mitja dotzenes d’agents, tant homes com dones. La demostració més clara que la pallissa que havien rebut els tres joves era fora mida va ser la cara que va posar el policia nacional de la comissaria de Lesseps present en el moment que la guàrdia urbana hi va dur els detinguts, que, a més, va afirmar literalment “yo este marrón no me lo como”.

Per cloure la roda de premsa ha intervingut en Martí Majoral en nom del col·lectiu antirepressiu Alerta Solidària, que ha denunciat l’arquitectura que envolta aquest tipus de denúncies, un giny molt ben travat que dóna ales a la impunitat. Per aquest motiu s’ha felicitat per la declaració pública de l’ex-sergent, que ja ha estat amenaçat amb una querella per injúries per part de l’Ajuntament de Barcelona,  i ha animat a d’altres companys seus a denunciar al seu torn qualsevol mala pràctica, justament per poder començar a trencar amb el cicle de la impunitat de la tortura, amb el silenci, amb la omerta, que en permet la seva perllongació en el temps. En Majoral ha acabat exigint que s’investigui aquest i tots els altres casos de maltractaments a les comissaries i que la informació es faci pública com a primera mesura per acabar amb aquestes pràctiques.

_MG_1846 as Smart Object-1

_MG_2074 as Smart Object-1

Fotografies: Victor Serri