“Tan amado tan armado
tan de todos
salvador”
Vaig compondre Des del teu record en 1997. És una de les cançons més sentides que he fet mai, normal, escrivia sobre Salvador Puig-Antich. A aquelles alçades de la meva vida havia llegit tot sobre el MIL, tots els seus comunicats, la seva infra-història, la majoria de llibres que es trobaven dintre del silenci uniformat democràticament. Havia buscat a gent que havia viscut aquella època en primera persona perquè no és el mateix llegir que parlar amb els que van ser-hi. Vaig conèixer a Pons Llobet, als germans Solé Sugranyes, i a alguna gent del GARI i dels autònoms del 77 i 78. I sí, eren un referent, són un referent.
Ahir va fer 40 anys del seu assassinat, i que voleu que us digui, porto una setmana intoxicant-me i sorprenent-me de tot el fenomen mediàtic que penso que va generar la pel·lícula “Salvador” de Manuel Huerga que, en les seves pròpies paraules, va encarar el projecte com “un film fascinant perquè posseeix els ingredients idonis per a una gran cinta”. No vull parlar del treball d’aquest director que ha estat criticat per activa i per passiva pels companys de lluita d’en Puig-Antich, tan sols vull denunciar la hipocresia de tota aquesta colla de periodistes pseudo-progressistes o progres pseudo-periodistes i demés intel·lectuals que ara s’omplen la boca parlant de Puig-Antich i del seu assassinat fa 40 anys quan si en Salvador tingués ara 25 anys i lluités com lluitava abans contra el règim simplement parlaríeu d’ell com un terrorista. Terrorista seria el que li direu per lluitar amb armes i enfrontar-se a la patronal defensant les lluites obreres; terrorista per pensar que la democràcia no ens farà lliures i aquest sistema corrupte no s’ha de reformar sinó destruir-ho; terrorista per dir, com Bertolt Brecht que de què serveix dir la veritat sobre el feixisme sinó es diu res contra el capitalisme que l’origina; terrorista per cridar que lluitem per canviar-ho tot i que volem una societat lliure sense classes; i terrorista per pensar que atracar un banc no és robar, sinó és expropiar i que tan sols amb les paraules no aconseguirem res.
La veritat és que no tinc clar que és pitjor: si el silenci que hi havia abans sobre la seva mort i la seva lluita o aquesta mentida mistificadora i buida del contingut dels seus actes que heu creat venent samarretes seves al Corte Inglés. Avui en dia, terroristes som qualsevol que surti al carrer per defensar el seu barri, terroristes som els que acusem a la classe política dominant de ser la responsable d’aquesta crisi, terroristes som les que defensem a les famílies que els bancs volen desnonar, les que defensem l’educació en la nostra llengua i les que ens organitzem per protestar. Terroristes som tots els homosexuals que ens volem casar perquè atemptem contra l’ordre i la moral del nacional-catolicisme, terroristes som totes les que avortem perquè volem decidir sobre el nostre cos, i fins i tot terroristes som les que volem triar lliurement el nostre futur . . . . I, sí, Salvador Puig-Antich era un dels nostres!!!! Perquè sabem que el millor homenatge que li podem fer no és publicar paraules poètiques sinó dignificar les seves idees revolucionàries, LA LLUITA CONTINUA, COMPANY!!!!! FINS LA VICTÒRIA SEMPRE!!!
“Vivíamos sin miedo y eso valía la pena.”
