Aquest 8 de març, milers de persones van tornar a sortir als carrers de les principals ciutats dels Països Catalans per a commemorar el Dia Internacional de la Dona Treballadora i denunciar la doble discriminació que pateixen les dones en la societat actual.
A Alacant la manifestació va aplegar més d’un miler de persones. L’esquerra independentista hi participà amb un bloc propi. A València, el dia 7 hi hagué una concentració davant del CIE de Sapadors i una marxa per a promoure la Vaga de Totes. La mobilització del dia 8, que aplegà milers de persones, va recórrer el centre de València fins a la Plaça de la Verge. Alhora, la Intifalla d’aquest diumenge era dedicada a les reivindicacions feministes i acabà essent la més multitudinària d’aquest 2015. A Castelló de la Plana, en plenes festes de la Magdalena, es va convocar una concentració i posteriorment, a la nit, un concert popular amb el lema “Magdalena feminista”.
A Palma, la mobilització va aplegar prop d’un miler de persones, convocades per l’Assemblea Antipatriarcal i Feministes en Acció. La marxa va recórrer el centre de la ciutat, des de la Plaça de Cort fins a la Misericòrdia. En finalitzar la manifestació s’ha fet un homenatge a les republicanes assassinades pel feixisme, per part de l’entitat Memòria de Mallorca, que participava de la convocatòria de la mobilització.
La mobilització de Tarragona va aplegar 300 persones, convocades per l’esquerra independentista de la ciutat i altres col·lectius polítics i socials. La mobilització va finalitzar davant l’ajuntament, on es realitzaren els parlaments. D’aquests, destacà el que feren 3 dones membres de la PAH, en què explicaren com la crisi i la qüestió dels desnonaments afecten les dones i també com són les dones qui tenen un paper protagonista en les mobilitzacions i organització de la PAH.
Prop de dos centenars de persones van secundar la mobilització a Lleida, convocada per la Marea Lila. Durant el seu recorregut la marxa s’aturà davant la seu del Partit Popular, on s’aprofità per a denunciar les polítiques antidones de limitació del dret a l’avortament.
A Barcelona, la manifestació va ser multitudinària. La plaça de Sant Jaume, punt final de la mobiització, no va poder encabir-hi tots els participants. Durant el recorregut s’assenyalaren diversos establiments de moda i es desplegaren pancartes per a promoure la vaga de totes. L’esquerra independentista hi va participar amb un bloc propi que va aplegar centenars de persones. La nit anterior es tornà a convocar una manifestació nocturna, per a reclamar l’apropiació dels carrers i de la nit per part de les dones, i rebutjar la violència i la por a patir agressions sexuals. La mobilització nocturna convocà més d’un miler de persones.
A Manresa un centenar de persones van recórrer el centre de la ciutat la tarda del 7 de març, convocades per la Coordinadora per la Transformació Social, que aplega l’esquerra independentista i diversos col·lectius socials, com Acció Lila. Durant el recorregut es van realitzar diverses accions simbòliques davant les grans cadenes de roba o entitats financeres, per a denunciar tant la pressió estètica com l’explotació de dones en la realització del treball tèxtil, com el fet que són les dones qui estan pagant majoritàriament les conseqüències de la crisi bancària.
A Girona el col·lectiu feminista Malapècora va convocar una concentració-manifestació que va aplegar un centenar de persones darrera el lema “A casa, a la plaça i al llit, vaga de totes”. A Banyoles, també un centenar de persones van secundar una manifestació per a difondre la Vaga de Totes. La mobilització va acabar amb un pilar casteller només de dones, aixecat per integrants dels Esperxats, la colla castellera del Pla de l’Estany.
Durant tota la setmana anterior, tant l’esquerra independentista com desenes de col·lectius feministes i socials han realitzat una multitud d’actes arreu dels Països Catalans. L’acció prèvia a la diada més destacada fou la que Arran organitzà el matí del divendres 7 de març. Desenes d’activistes de l’organització de joves van ocupar durant una hora les seus de la patronal de Palma, Barcelona i Lleida. L’acció, que també s’emmarcava en la difusió de la Vaga de Totes, pretenia denunciar que “si com a joves hem de fer front als efectes d’un atur del 50% als Països Catalans, com a dones a més hem de suportar la cosificació i la sexualització dels nostres cossos per accedir als llocs de treball; treballs cada vegada més precaris, on s’invisibilitzen les nostres capacitats i on es menyspreen els nostres esforços amb, entre altres mecanismes, la diferència salarial per raó de gènere”.
