(Des)govern
Fa gairebé 9 anys que visc a Barcelona, però sóc de Mallorca. En tots els anys que duc aquí mai no he tengut cap problema a l’hora de comunicar-me amb la gent barcelonina, i el fet d’haver-me implicat en diferents organitzacions d’àmbit nacional m’ha fet conèixer persones d’arreu del país amb qui tampoc no he hagut de comunicar-me a través de signes, dibuixos o senyals de fum. És una obvietat, ho sé. I precisament l’obvietat és la pedra a la sabata del govern Bauzá.
Bauzá i companyia (i quan dic “companyia” vull dir tota l’ala espanyolista del PP, el Círculo Balear i diferents grupuscles nostàlgics de temps passats) se senten amenaçats. I s’han de sentir molt amenaçats per haver d’inventar-se un conflicte inexistent, una llengua nova (amb una Academi i tot!) i gastar-se milers d’euros per adaptar els llibres escolars. El Baléà ens sortirà car, sí. Però amb el que no han comptat, supòs que per la magnitud de la seva ignorància, és que la població no és beneita. A Mallorca, qualsevol persona que hagi pogut estudiar, sabrà que el mallorquí és un dialecte del català, encara que no el xerri mai. I ho sabrà perquè és el que s’ensenya a les escoles i instituts de les Illes. Això, és clar, posa dels nervis al govern del PP. I què fan els (des)governs del PP, en aquest cas, l’illenc, quan se senten amenaçats? Fer un cop damunt la taula i posar en pràctica la dita de “Qui té la paella pel mànec, fa anar l’oli allà on vol”. La paella és la seva majoria absoluta, mentre que a l’oli hi fregeixen unes modificacions de llei o qualque decret. Aquí és on enceten la invenció del conflicte, però quan un 87% de les famílies trien el català com a llengua d’escolarització, vol dir que els qui no entenen la realitat lingüística d’on (des)governen són Bauzá i Bosch.
Estam (des)governades per un (des)govern que no escolta a ningú, tret dels seus amics abans esmentats. Un (des)govern que vol capolar la llengua, però també tot el que ella implica i genera: integració, convivència, interculturalitat, aprenentatge, cultura, socialització… L’enorme feina que han estat fent i fan les monitores, mestres i professores en l’àmbit educatiu per la immersió ha donat els seus fruits, però són uns fruits que aquest (des)govern vol podrits i tudats. Per això ataca a les arrels: l’escola i el seu model lingüístic.
Davant els pitjors atacs a la llengua de les darreres dècades a ca nostra, cal desobeir les seves lleis i els seus decrets. Cal omplir els carrers de crits i omplir-nos la boca de la nostra llengua, perquè malgrat la vulguin escapçada i dividida, l’hem de promoure, difondre i estendre arreu del país. Han començat una batalla que tenen perduda: fem-los-ho saber amb contundència.
NOTA: Aquest article fou elaborat abans dels canvis que es produïren al sí del govern balear de la passada setmana.
