Fonts polítiques de Washington han confirmat que referents opositors nicaragüencs, entre ells Violeta Granera, directora del Front Ampli per a la Democràcia (FAD), successor de la dissolta Coalició Nacional per la Democràcia, van analitzar amb autoritats nord-americanes l’estratègia contra el govern de Daniel Ortega; on s’inclouen importants moviments de personal a l’ambaixada dels EUA a Managua.
Les grans mobilitzacions populars per l’aniversari de la revolució sandinista marcaren el fracàs del cop impulsat per l’oposició i els EUA el passat mes de juliol.
A Washington els opositors niques van tenir un intercanvi amb la coneguda congressista cubano-americana Ileana Ros-Lehtinen que els va traslladar l’enfocament general d’aquesta estratègia i els ajustos que es realitzarien a l’ambaixada per garantir el seu èxit. És la continuació de la mateixa política: després del fracàs del cop a Nicaragua, la primera acció que va realitzar el Departament d’Estat va ser retirar els seus funcionaris diplomàtics argumentant raons de seguretat, confirma l’analista Mirko Trudeau.
El propòsit encobert del govern nord-americà -en particular de Mike Pompeo, més conegut a la regió pel seu historial en les operacions encobertes de la CIA que pel seu paper com a Secretari d’Estat- era reajustar l’estratègia cap a Nicaragua, quan Washington va entendre que el cop d’estat havia fracassat.
El Departament d’Estat, l’Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional (USAID) i la CIA, lluny de mantenir tancades les seves instal·lacions, van continuar nomenant a funcionaris en trànsit especialitzats en situacions de risc i crisis polítiques per mantenir la dinàmica interna, la recerca d’informació i sobretot garantir el contacte amb els actors principals que impulsen la desestabilització en espera de l’enyorada “transició”.
I per això no ha de sorprendre que tot i l’alerta màxima de seguretat emesa pel Departament d’Estat, Washington va prioritzar l’estada a Nicaragua d’oficials de l’estació de la CIA vinculats amb sectors claus com l’Església catòlica, els mitjans de premsa privats i els grups rearmats. A ells es van afegir més funcionaris, amb un ampli historial d’activitats desestabilitzadores i subversives en països de la regió com Veneçuela i Cuba.
També s’han accelerat nomenaments de funcionaris amb experiència de treball en la missió dels EUA davant l’OEA per continuar les pressions i sancions internacionals ja iniciades des d’aquest organisme, manejat pel “procònsol” Luis Almagro, la meta -d’acord als plans de Washington- és acabar, per qualsevol mitjà, amb els governs de Veneçuela, Cuba i Nicaragua.
Canvi de guàrdia
Tot això s’emmarca en un procés de canvi d’ambaixador a Nicaragua -amb la sortida després de tres anys de gestió de Laura F. Dogu-, sent candidat a substituir-la Kevin Sullivan, funcionari destacat en la missió dels EUA davant l’OEA i proper amb el ambaixador nord-americà en aquest organisme, Carlos Trujillo, que ha impulsat tota la campanya des de l’esmentat organisme regional amb el suport de l’anomenat Grup de Lima.
En el seu comiat, Dogu va recordar que al març va dir que el futur de Nicaragua era incert a causa de “la manca d’un estat de dret, la manca de democràcia, i l’elecció de certs socis internacionals.” “Abans d’abril, quan parlava d’aquests temes, la comunitat empresarial em deia sovint que podien sacrificar alguns d’aquests drets fonamentals perquè Nicaragua no estava en guerra, ni patia la violència dels països del triangle nord”, va afegir.
Grups armats de l’oposició van organitzar nombrosos incidents violents aquest estiu passat a Nicaragua, causant més de 300 morts, la majoria simpatitzants sandinistes, atacant escoles, cooperatives , equipaments socials i mitjans no controlats per la dreta.
“Ara està clar que la gran majoria dels nicaragüencs ja no s’acceptaran més la corrupció dels funcionaris governamentals o de les empreses privades i que ja no confien en les institucions del govern. Volen un país que protegeixi els seus drets i volen eleccions lliures, justes i transparents. El que entenen és que la prosperitat, la seguretat i la democràcia només poden funcionar bé quan totes es complementen”, va dir en el seu comiat, però a manera de línia política a seguir.
Per la seva banda, Sullivan va dir en la seva audiència davant el Congrés que els efectes de la crisi a Nicaragua han traspassat les fronteres als països veïns d’Amèrica Central i ha destacat que els EUA seguirà treballant amb altres països i organismes internacionals, com l’OEA, per “buscar la fi de la violència patrocinada per l’Estat i instaurar a Nicaragua veritables institucions democràtiques “.
No per casualitat Carlos Trujillo va visitar Nicaragua després de la sortida de Caleb McCarry, assessor de Bob Corker en el Comitè de Relacions Exteriors del Senat, per reiterar el missatge de pressió i ingerència al govern nicaragüenc, intentant buscar una rendició a qualsevol preu. Sullivan ja va ser sotmès a audiència al Congrés, on va fer un discurs fort prometent més sancions contra Nicaragua. Ara està pendent de confirmació.
Tant Sullivan com el Congrés han demostrat el consens que prima als EUA per pressionar encara més al govern d’Ortega amb la recent aprovació al Comitè de Relacions Exteriors del Senat de la fusió de les dues iniciatives legislatives propostes contra Nicaragua pels congressistes d’origen cubà Ileana Ros (Llei Nica) i Bob Menéndez (Llei Magnitsky).
“La Llei Nica i la Llei Magnitsky deriven del lobbisme que hem fet a Washington”, va assenyalar la dirigent opositora Violera Granera. “El resultat ha estat tornar a posar a Nicaragua en el radar de la comunitat internacional i dels organismes de drets humans, incloent a l’OEA. Va ser un treball molt difícil, perquè hi va haver un temps que hi havia la tendència a pensar: Bé, sí, potser hi ha problemes a Nicaragua, però hi ha un creixement i una estabilitat macroeconòmica “, va dir. “Ens va costar molt reenfocar la situació de Nicaragua, però s’ha aconseguit. Ara, des d’aquesta perspectiva sens dubte hi ha una vinculació amb les mesures que el govern nord-americà i el Congrés americà han pres. Però això no vol dir que nosaltres siguem els pares i les mares de la Llei Nica, com alguns han volgut posar-nos. Creiem que els EUA tenen tot el dret de decidir com va a manejar els recursos dels seus contribuents, i amb quins països va a mantenir la cooperació “, va afegir.
Sullivan ha començat el seu treball tractant de cohesionar un equip a Nicaragua que tingui experiència en situacions de crisi, processos de “transicions democràtiques” des de la visió nord-americana i en particular un coneixement especial de les maquinària interna de pressions en l’OEA.
Tal és el cas del diplomàtic i polític Jonathan Austin, amb sobrada experiència de treball en l’esmentat organisme regional i en particular amb el funcionament de mecanismes multilaterals com els organismes financers internacionals, convertits en actors principals de l’estratègia i guerra econòmica contra el govern sandinista, que impulsa EUA.
Juntament amb la central nord-americana d’intel·ligència CIA, el Departament d’Estat va prioritzar l’estada d’alts funcionaris de l’agència USAID i del NDI, mantenint al país durant la crisi als directors d’ambdues institucions Ted Gher i Julian Quibell, respectivament, els que aposten a un doble joc: netejar tota l’evidència del seu treball d’intervenció per promoure el canvi de govern, al mateix temps que es mantenen assessorant al nou personal nord-americà per al reajustament d’aquestes línies de treball que cataloguen com a “èxit”.
Per a ningú és un secret que tant el NDI (l’Institut Nacional Demòcrata per als Afers Internacionals associat al Partit Demòcrata) com la USAID són el canal principal per mantenir el contacte de l’ambaixada amb l’oposició a través d’un ampli nombre d’ONGs i empreses locals que executen fons i programes nord-americans.
Marco Rubio i Ted Cruz, senadors ultraconservadors dels EUA, provinents de l’oligarquia cubana derrocada per la revolució.
Entre les organitzacions nord-americanes estan Global Communitie, que aquests dies intenta encendre una espurna al Carib Nord de Nicaragua previ a les eleccions regionals convocades i en curs, fins a la Creative Associete Internacional (CAI), també destacada a Nicaragua i amb ampli historial de treball contra països progressistes utilitzant el canal que obren les info-comunicacions en el paquet de les “revolucions de colors” que els EUA presenten com “democràtiques”.
En el període han transitat també altres figures amb vasta experiència en política de subversió i desestabilització interna com és el cas del retirat Gregory Adams, destacat a Cuba entre el 2007 i finals del 2008, i reapareixent “casualment” a l’agost de 2012 a Caracas, Veneçuela, on va realitzar un treball similar, marcant el preludi de les guarimbes(1) que van assotar a Veneçuela poc després de la seva arribada.
En aquesta mateixa línia també crida l’atenció la remor que es cou en els mitjans de premsa nicaragüencs, sobre el recent nomenament de José Estrada com a nou attache de Defensa a l’ambaixada dels EUA a Managua. Arriba de Veneçuela per traslladar una visió similar de treball a Nicaragua, apostant a posar en funcionament una àmplia gamma d’opcions contra el país.
Així ho va prometre el senador ultraconservador Marco Rubio, que ha insistit enfocar el tema com una amenaça a la seguretat regional i per tant als interessos dels EUA a l’àrea centreamericana, però sense perdre de vista en el panorama el paper estratègic de Nicaragua en el mur de contenció regional.
Aquesta és només una aproximació dels actors que estan arribant a Nicaragua per reconduir la política dels EUA cap als interessos de Washington. Amb només una mirada als seus curriculums i fulls de ruta podem fer-nos una idea més acabada sobre el propòsit que persegueixen amb aquests nomenaments.
Qui és Violeta Granera
Violeta Granera, designada com a candidata a un govern al servei dels interessos de Washington
Violeta Granera Padilla és un sociòloga originària de León, té 67 anys, i des dels anys vuitanta, com exiliada a Guatemala, va començar el seu rol com a referent antisandinista amb l’excusa de ser defensora de drets humans, i la preparen per ser la candidata a la presidència d’un eventual nou govern amb el suport de Washington.
Va treballar al Banc Mundial durant tres anys. El seu pare, Ramiro, era somozista i va ser ajusticiat pels sandinistes. Violeta va ser funcionària del govern d’Enrique Bolaños en el Consell de Planificació Econòmica i Social i després es va integrar al Moviment per Nicaragua, des d’on va dirigir campanyes per promoure “el vot, l’observació electoral i la transparència”, a través de l’Associació Nicaragüenca Pro Drets Humans i en el grup Fundemos, finançats per la NED i la USAID.
Granera assenyala que la primera reunió que va sostenir amb l’OEA i Luis Almagro, el seu secretari general, va ser en 2016 en la cimera que es va donar a República Dominicana. “A partir d’aquí vam obrir un canal de comunicació que ha estat força fluid i hem tingut ja unes tres o quatre reunions amb l’equip d’Almagro a Washington”.
“Un altre treball que fem quan anem a Washington són cites en dependències del Capitoli amb diferents actors, amb equips de treball de congressistes (Ileana Ros-Lehtinen, Ted Cruz, Roberto Menéndez) que tenen interès a Nicaragua, però també amb organismes de ‘drets humans’ com Freedom House, WOLA (Oficina a Washington per a Afers Llatinoamericans), i alguns think tanks (gabinets estratègics) que fan estudis de recerca sobre l’Amèrica Central”, va afegir.
Granera va ser acompanyada la primera vegada per José Pallais, de la Força Unida Liberal; la segona gira va ser amb Moisès Hassan, coordinador del Partit Acció Ciutadana, i l’última amb Suyen Barahona, presidenta actual de l’MRS (Moviment Renovador Sandinista).
És també difusora de fake-news elaborats pels laboratoris nord-americans de propaganda i guerra psicòlogica, assenyala l’Observatori en Comunicació i Democràcia. Va ser la principal difusora d’una suposada investigació del nord-americà Douglas Farah sobre el rentat de diners de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) a través de l’estatal petroliera veneçolana PDVSA i després per les seves filials com Albanisa (Alba de Nicaragua SA) a Nicaragua i El Salvador.
Dejà vu
Augusto César Sandino (1895-1934). líder de la resistència nicaragüenca contra l’ocupació de l’exèrcit dels Estats Units. Assassinat per la Guardia Nacional entrenada pel EUA i dirigida per Somoza.
L’actual crisi sociopolítica que viu Nicaragua des de mitjans d’abril d’aquest any, és incentivada per les maniobres de desestabilització dels EUA. Però la ingerència -i fins i tot l’ocupació del país per tropes nord-americans- es remunta a molts anys enrere.
L’ocupació de 1912 a 1933 va ser corol·lari d’atacs de tropes nord-americanes en diverses ocasions anteriors, amb l’objectiu d’assegurar-se la construcció del Canal de Nicaragua i evitar que la portés a terme un altre país. Amb la signatura del tractat Bryan-Chamorro en 1916, Nicaragua va quedar sotmesa a un règim de quasi protectorat.
Però l’esclat de la Gran Depressió el 1929 i la fustigació que patien les forces nord-americanes a mans de la guerrilla d’Augusto César Sandino, va posar fi a l’ocupació en 1933. Malgrat haver-se aconseguit la pau el 1933, Sandino va ser assassinat el 1934 en un complot fet per Anastasio Somoza, i el 1936, Sacasa, el president democràticament electe, va ser enderrocat a la força per Somoza.
El 20 de juliol d 1979 les columnes guerrilleres del Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) van entrar a Managua, amb un ampli suport popular, enderrocant al dictador Anastasio Somoza Debayle i amb això la successió dels governs dictatorials controlats per la família Somoza des del assassinat de Sandino.
L’escàndol Iran-Contra, també conegut com Irangate, és un esdeveniment polític ocorregut en 1985-86, en el qual el govern de EEU, sota l’administració del president Ronald Reagan, va vendre armes al govern iranià quan aquest es trobava immers en la guerra amb l’Iraq, i va finançar el moviment antisandinista conegut com la Contra (moviment armat creat i finançat pels EUA per atacar al govern sandinista.
Les dues operacions, la venda d’armes i el finançament de la Contra, estaven prohibides pel Senat nord-americà. L’operació de venda d’armes a Iran va produir més de 47 milions de dòlars, diners que va ser gestionat per l’oficial de l’exèrcit nord-americà Oliver North mitjançant un entramat de comptes bancaris a Suïssa i va ser utilitzat per a finançar l’agressió al govern de Nicaragua i suport a la Contra.
(1) Guarimbes: Incidents violents impulsats per l’oposició d’ultradreta veneçolana.
*Álvaro Renzi Rangel és sociòleg, Codirector de l’Observatori en Comunicació i Democràcia i del Centre Llatinoamericà d’Anàlisi Estratègica (CLAE, www.estrategia.la). Article publicat per ALAI, Agència llatinoamericana d’Informació.
