[L’ACCENT 145]
Superats els moments de feina frenètica que suposa l’organització de qualsevol diada nacional i amb la calma que ve després de qualsevol tempesta (una diada nacional és el més semblant a una gran tempesta), arriba el moment de fer una mica de balanç de la feina feta al llarg de l’any.
Enguany, ha estat, sens dubte, un bon any per a l’esquerra independentista de Mallorca. Així, entre els molts elements que cal remarcar, hi ha el fet que per primera vegada hi ha dues organitzacions del moviment amb molt bona salut a l’illa. Concretament, tant Maulets com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) gaudeixen avui dia d’una força considerable. Si bé és cert que Maulets compleix el seu sisè any de presència, és el SEPC qui ens dóna la nota més positiva. En pocs mesos el sindicat ha passat d’una nul·la presència a Mallorca a tenir un nucli fort a la Universitat de les Illes Balears i prop d’una dotzena de nuclis actius a diversos instituts de l’illa. Uns nuclis que treballen una gran diversitat de temes, que van des de la lluita contra el Procés de Bolonya fins a qüestions més concretes com ho és la campanya per aconseguir uns armariets a la universitat. També es veu amb molta il·lusió la irrupció de la plataforma Gent Activa, una plataforma que comença a treballar l’àmbit municipalista des de postures independentistes i d’esquerres.
A tota aquesta situació, cal afegir nous projectes que vénen a complementar un panorama que a poc a poc es va construint. Així hi hauria la recent creació de la Coordinadora de Festes Populars que organitzarà les primeres festes populars de Ciutat aquest gener, o la Coordinadora Anticapitalista de Mallorca, que a poc a poc va teixint complicitats entre diferents sectors revolucionaris de Palma.
Tot aquest bon estat de salut es veié reflectit a la manifestació de la Diada: el bloc de l’esquerra independentista fou, un any més, el més nombrós, combatiu i festiu de la manifestació. Tot plegat fa que haguem de ser optimistes de la situació actual i, sobretot, de les possibilitats del moviment a l’illa.
Ara bé, és precisament pel fet d’haver fet molt de camí a l’illa que s’és ben conscient del llarg camí que encara queda per recórrer. Un camí que, com deien uns, només es pot fer caminant.