*
Un testimoni de l’actuació policial dels Mossos d’Esquadra després de la manifesació anticapitalista del 1r de maig ens narra com va viure i patir l’acció de la policia davant del bar La Mananta del carrer Girona, que fa finalitzar amb la detenció d’un jove militant d’Arran.*
Toquen les deu al rellotge quan un company entra al casal i ens dóna la notícia, “estan detenint a en Sergi al carrer Girona”, sense pensar-ho dues voltes, un grup d’unes vint persones sortim corrent i amb molts nervis cap al lloc dels fets.
En arribar davant del bar veiem un dispositiu de quatre furgonetes dels antiavalots dels mossos d’esquadra formant un mur damunt la vorera i cobrint tant l’entrada del local com la del portal adjacent. Allà ja hi ha algunes persones oferint suport al nostre company i a dues joves que es troben retingudes a la porta del bar. Ens acostem al cordó policial a demanar explicacions però no rebem resposta. En aquest moment em dirigeixo cap a la part superior del dispositiu, on hi ha un parell de persones intentant gravar alguna cosa, a veure si puc establir contacte visual i sento a en Sergi cridant, amb la veu escanyada, argumentant que només estava fent fotos i que no ha fet res. La ràbia i la impotència m’encenen, algunes paraules surten de la meva boca: “Sergi, ànims, no estàs sol!”. En sentir els crits, totes les companyes s’acosten i comencen a cridar. Se sent un crit d’en Sergi. Els nervis ens desborden, la situació és molt tensa, tot plegat esdevé molt irreal. Mentre mantenim la cridòria i apel·lem als agents perquè deixin anar al company, les veïnes i veïns, des dels balcons, comencen a increpar la policia.
Preses per la impotència i desesperades, ens disposem en forma de cadena humana per evitar que s’enduguin a en Sergi. Una de les furgonetes comença a fer marxa enrere en direcció cap a nosaltres; els mossos, ja armats amb les porres a la mà, l’acompanyen. Des de la nostra òptica, semblaria inversemblant que la furgoneta no s’aturés però l’agent que dóna les ordres segueix donant instruccions d’avançar. Diverses companyes resulten atropellades mentre la resta comencem a rebre cops de porra a tort i a dret amb l’objectiu de dispersar-nos. Una de les companyes envestides no es pot ni moure, plora i tremola. Decidim pujar-la a un taxi i enviar-la directament a l’hospital.
La situació esdevé una autèntica bogeria, la gran majoria de les persones presents, adolorides pels garrots i contusionades, ens mantenim fermes intentant salvar la situació. Un mosso, armat amb un pal i una càmera de vídeo ens grava una per una. Poc a poc es va acostant gent, que mira des de l’altra banda de la vorera i des de les cantonades. Les veïnes dels balcons i les persones que veuen els fets estan realment horroritzades per aquest abús desmesurat, violent i gratuït de les forces de seguretat.
Tot d’una arriben dos dispositius més pel carrer Rosselló, aturen al mig del carrer i baixen els agents fent un segon cordó al mig de la cruïlla. Reben una nova ordre i tornen a carregar, correm i ens dispersem però ens tornem a replegar cridant amb totes les nostres forces. Els mossos es tornen a dirigir cap a nosaltres, tornen a carregar, tot just estem a gairebé la meitat del carrer Rosselló. Mentrestant, s’està desmuntant el dispositiu policial de davant del bar, ho podem entreveure des de la llunyania. Els mossos reculen cap a les furgonetes, sembla que marxen però, de cop i volta, els vehicles comencen a accelerar ràpidament cap a nosaltres, que ens trobem disperses entre les dues voreres del carrer. Amb dues companyes més decidim, de forma improvisada, córrer en direcció contrària al vehicle més proper, que ja està obrint la porta lateral, per evitar la carrega o les detencions. A l’altra vorera, el vehicle acorrala a les companyes a un portal, aquestes comencen a córrer en totes direccions. Afortunadament, només es tractava d’una maniobra més de dispersió, les furgonetes tanquen les portes i marxen.
Aconseguim replegar-nos al carrer Bailèn i comprovar que, encara que molt nervioses, totes estem bé. Decidim tornar cap al barri per començar a preparar la resposta davant de la detenció quan les furgonetes apareixen de nou i s’aturen davant nostre. Ens aturem, els mirem, ens miren i marxen.
Des del meu punt de vista, i crec que parlo en nom de la majoria de companyes que ens trobàvem al lloc dels fets mostrant la nostra solidaritat a en Sergi, es tracta d’un abús totalment desmesurat de poder per part de la policia autonòmica i d’una vulneració dels drets fonamentals que representen la realitat política i social que estem vivint, la lògica de funcionament del sistema capitalista que dicta qui som els delinqüents i qui són els garants de l’ordre establert i els defensors, gossos fidels, d’aquest sistema tan injust. Tanmateix, fets com aquests no ens faran callar, ans al contrari, imatges com la d’ahir a la nit, ens uneixen i ens fan més fortes. La solidaritat és la nostra millor arma!
Albert G.C. és militant d’Endavant-OSAN de l’Eixample de Barcelona.
