Documental realitzat per Joan Suqué i Roger la Puente.
El Rif i els Països Catalans (o els Països Catalans i el Rif) són dos pobles amagats mútuament. Fins i tot, en el transcurs de la història, confrontats entre si pels estats espanyol i francès, que han maldat per esborrar les seves llengües i cultures i, sobretot, la seva consciència de ser pobles. Convé recordar, només a tall il·lustratiu, que un fet tan transcendent com l’anomenada “Setmana Tràgica” de 1909, s’originà per la negativa de la classe obrera catalana a embarcar com a soldats reclutats per lluitar contra la República del Rif, primera colònia africana en declarar la seva independència a la història. També la dada, poc reconeguda, que un comunicat escrit per treballadors socialistes catalans, en els fets d’aquella revolta popular, fou la primera declaració a favor de la independència d’una colònia africana en territori europeu.
Aquest document audiovisual és un recull de testimonis i especialistes referits a la recluta de 80.000 rifenys per lluitar com a carn de canó en la guerra que va provocar el genocidi original amb què el feixisme espanyol va envair els Països Catalans. L’imaginari col·lectiu, condicionat per 40 anys de règim franquista i la seva versió dels fets, va deixar una empremta dels salvatges i sanguinaris moros… tractem d’acostar-nos a aquest episodi des d’una òptica decolonial i deixant que s’expressi la veu de qui mai l’ha tingut: els seus principals protagonistes.
“Entre 1936 i 1939 uns 80.000 marroquins sota protectorat espanyol van ser reclutats per anar a primera línia de front del bàndol feixista.
Avui en dia, després de 40 anys de versió oficial feixista i 40 anys de monarquia parlamentària, aquests fets encara estan poc esclarits.”
“Des de 1907 l’estat espanyol va haver de fer front a una forta resistència per a consolidar el seu protectorat.
L’any 1936 la població autòctona patia les conseqüències de tot el procés genocida en què va derivar.”
“L‘any 1937, en plena guerra, la Generalitat de Catalunya informa al govern de la república espanyola de la disponibilitat d’interlocutors per aturar el reclutament al Nord d’Àfrica.
La proposta fou rebutjada i les negociacions desautoritzades.”
“El règim franquista en agraïment a les elits locals que l’ajudaren en la recluta, va legalitzar el Partit de la Reforma, fortament conservador i arabista, mentre reprimia qualsevol reivindicació dels reclutats, així com la llengua amazigh, majoritària al Rif.”
+ Informació: Vol rasant i efímer sobre la història del RIF (Joan Suqué, setembre 2018, publicat a itacappcc.cat).
