La pertinença a l’OTAN de Suècia i Finlàndia comporta grans riscos.
La pau i la seguretat no es poden construir mitjançant aliances militars i el rearmament. La pertinença a l’OTAN fa que els nostres països i el món siguin més insegurs, escriuen organitzacions de pau a Suècia i Finlàndia.
Tant a Suècia com a Finlàndia, les decisions importants de política de seguretat s’estan accelerant. Les decisions afecten la seguretat dels nostres països i també les nostres oportunitats de treballar per la pau i el desarmament sostenibles al món. Els processos polítics, com l’opinió pública, estan marcats per l’ansietat i la por que senten molts davant la invasió d’Ucraïna per part de Putin en violació del dret internacional. És molt arriscat canviar els fonaments bàsics de la política de seguretat dels nostres països a partir d’un debat emotiu i acalorat, sobretot en una situació de tensió amb una Rússia imprevisible. Les opinions dels governs finlandès i suec poden haver canviat, però els riscos de la pertinença a l’OTAN són els mateixos.
Les organitzacions de pau sabem que la pau i la seguretat sostenibles no es poden construir mitjançant aliances militars i armaments. La pertinença a l’OTAN fa que els nostres països i el món siguin més insegurs. A curt termini perquè corre el risc d’augmentar les tensions en una situació ja conflictiva i perquè podria suposar una amenaça directa per als nostres països. A la llarga, perquè contribueix a un món més polaritzat i militaritzat basat en l’amenaça d’utilitzar armes nuclears.
En la seva política d’armes nuclears, l’OTAN afirma que mentre hi hagi armes nuclears, l’OTAN continuarà sent una aliança nuclear. No hi ha restriccions a la política sobre quan o com es podrien utilitzar les armes nuclears, inclòs l’ús d’armes nuclears per a un primer atac (l’aliança no té l’anomenada política de no-primer ús). Una pertinença significaria que Suècia i Finlàndia es sotmetin al paraigua nuclear nord-americà (o ombra nuclear, més coneguda) i participin en la planificació nuclear conjunta i els exercicis nuclears de l’OTAN. A la pràctica, això significa que els nostres països participarien en els preparatius per a un bombardeig nuclear de civils.
L’estratègia de defensa de l’OTAN es basa en la creença en la dissuasió: amenaçar els seus oponents amb violència i guerra amb l’objectiu d’evitar que ataquen. Les amenaces de violència són la principal eina de l’aliança i tot el seu punt de partida. La dissuasió es basa en el rearmament militar, que contribueix a una espiral armamentística, on cap estat vol sentir-se en desavantatge i, per tant, s’equipa tan aviat com ho fa un oponent. Hi ha un gran risc que la dissuasió que suposadament proporciona seguretat condueixi a un augment de la desconfiança, més armes en circulació i un major risc que realment esclatin un conflicte armat. La pertinença a l’OTAN corre el risc d’arrossegar Suècia i Finlàndia a aquesta espiral d’incertesa creixent. La pau sostenible no es crea mitjançant armes i militars entrenats en la guerra, sinó mitjançant negociacions, cooperació, diplomàcia i abordant les causes arrels dels conflictes armats.
La imatge de l’OTAN com a defensora de la democràcia és incorrecta. En són membres no democràcies com Turquia i Hongria. Una pertinença significaria que ens aliarem Suècia i Finlàndia amb ells. A més, ens estem apropant a la política de seguretat dels EUA, que ha donat lloc a invasions il·legals, crims de guerra i una negativa a contribuir als tractats internacionals de desarmament i drets humans, fins i tot abans de Trump.
L’OTAN és en si mateixa un obstacle per a la governança democràtica de la política exterior i de seguretat. L’Aliança és l’única organització intergovernamental important que ni tan sols té una política bàsica de divulgació d’informació. No hi ha transparència sobre les decisions de l’OTAN, cosa que dificulta la responsabilitat democràtica.
No és a través d’inversions en una aliança militar amb estats no democràtics que assegurem el futur de les persones a Suècia, Finlàndia o la resta del món, ni enfortim o defensem la democràcia i la pau sostenible. Per a la pau i la democràcia, cal invertir en treballs de prevenció de conflictes i gestió pacífica de conflictes, un major suport als activistes per la democràcia i els drets humans i senyals contundents contra els estats no democràtics.
Suècia i Finlàndia han de mantenir-se lliures d’armes nuclears i veus fortes pel desarmament, la democràcia i la pau. Això fa que els nostres països, la nostra àrea immediata i el món siguin un lloc més segur.
* Agnès Hellström. Presidenta de l’Associació Sueca de Pau i Arbitratge, Laura Lodenius Cap d’operacions de l’Associació per la Pau de Finlandia, Malin Nilsson Secretària general WILPF, Suècia, Sirkku Järvelä Presidenta WILPF, Finlàndia, Lotta Sjöström Becker
Secretària general, The Swedish Fellowship of Reconciliation (SweFOR). Article publicat a Svenska Dagbladet el 12 de maig de 2022.
