Dos joves bastoners de la colla ‘Cop a cop’ de Gràcia s’enfrontaran properament a un judici a l’Audiència ‘Nacional’ espanyola per mostrar les fotos de les presoneres polítiques catalanes Dolors López i Marina Bernadó.
La fiscalia d’aquest tribunal d’excepció per a la persecució polítca acusa en Gregori i en Ferran d’un delicte “d’enaltiment de terrorisme” i demana una pena de presó de dos anys, inhabilitació durant 8 anys i una fiança de 3000 euros per responsabilitat civil per cadascun.
El passat dia 16, en una roda de premsa feta a Barcelona, el col·lectiu de suport Bastoners Solidaris va explicar el cas, que té el seu origen en la diada de l’Onze de setembre de 2012. Van explicar que la seva identificació es va fer mitjançant els fitxers il·legals que utilitzen els Mossos per a la persecució d’activitats polítques. Els dos solidaris ja van declarar el passat 23 de gener a la Ciutat de la Justícia, i recentment s’ha sabut la petició de la fiscalia.
Des de Bastoners Solidaris, així com altres organismes de defensa de les persones sotmeses a processos polítics, s’ha denunciat aquesta criminalització de la solidaritat més elemental, L’advocat dels imputats, Andoni Hernández Murga, anuncia que el judici podria ser imminent, i que els imputats es declararan innocents i es demanarà la seva plena absolució. A més subratlla l’excepcionalitat jurídica de l’article 578 del Codi penal que preveu el delicte d’enaltiment del terrorisme i remarca la seva funció repressiva, i per això la importància d’una lluita, no només jurídica, si no també política, “al carrer”, per la defensa de la llibertat d’expressió i del dret a participar a assumptes públics.
Persecució de tota referència als presos polítics
La política de condemnar familiars i amics de presoners polítics pel fet d’haver mostrat les imatges dels seus familiars va ser instaurada com a part de les mesures il·legalitzadores d’opinions, organitzacions i activitats polítiques i socials al País Basc. Recentment, però, la mateixa Audiència espanyola ha absolt alguns acusats per fets d’aquesta mena. Així, el passat dia 20 un veí de Bilbao era absolt de la mateixa acusació per haver inclòs les fotografies de diversos presos polítics en un prgrama de festa major. La sentència absolutòria afirmava que “no es pot censurar tota mena de missatges de crítica o dissens de les polítiques penitenciàries”, una sentència que sembal contradir doncs, el propi sentit de la llei creada precisament per a exercir aquesta censura. Pocs dies abans, el 12 de novembre el Tribunal Suprem confirmava l’absolució de 4 acusats per haver mostrat missatges de suport als presos en la celebració de la cursa Korrika l’any 2011, amb una sentència més ambigua.
Aquesta llei, tanmateix, no ha evitat que les mostres de solidaritat hagin seguit sent molt esteses, mitjançant aquestes i altres formes, amb imaginació i enginy per a burlar la censura i persecució espanyoles, entestades a amagar el suport popular tant ampli que reben les reivindicacions de suport als drets dels represaliats polítics,
