Les eleccions espanyoles del 20 de desembre poden dibuixar un escenari interessant per l’anàlisi política. Totes les enquestes, fins ara, registren un empat entre els blocs PP-Ciudadanos i PSOE-Podem-IU, amb l’afegit que cap dels dos blocs sumaria els 176 diputats que atorguen la majoria absoluta al Congrés dels Diputats.
En aquest sentit, qualsevol dels dos blocs hauria de comptar amb les forces perifèriques per tal d’investir president. Si es produeix aquest escenari, cada vot i cada diputat comptaria. En l’horitzó d’una suposada revisió del marc autonòmic estatal, el bloc PSOE-Podem-IU seria el millor situat per buscar l’entesa amb els regionalistes catalans, canaris, gallecs i bascos. Tanmateix, per posar en marxa una reforma constitucional en profunditat, cap dels dos blocs pot excloure’s, ja que no es probable que cap d’ells sume menys d’un terç del Congrés.
Segurament, amb aquest escenari compten els dirigents espanyols de cara a promoure i pilotar una reforma constitucional controlada. El PP i el PSOE s’han d’entendre necessàriament per produir cap canvi, malgrat que podrien necessitar un tercer o quart aliat: Ciudadanos i Podemos. De fet, la renovació del pacte constitucional necessita una rentada de cara, a mode de pacte entre generacions, donat que bona part de la gent jove a l’Estat Espanyol ha abandonat els partits dinàstics tradicionals.
Dos milions de vots independentistes podrien oferir la clau de la Moncloa al bloc PSOE-Podemos. En efecte, si la CUP i Junts pel Si es presentaren a les eleccions estatals, hi hagués una participació molt elevada i es produïren uns resultats similars als de les eleccions del 27S, el resultat seria el següent: Junts pel Si 26 diputats, Ciudadanos 8, PSC-PSOE 5, Podemos-ICV 3, PP3 i CUP 2. 28 diputats independentistes serien difícils d’assolir, però no impossibles si es presentaren amb la bandera d’aconseguir un referèndum vinculant. En aquest escenari, els representants de JxSi (i potser la CUP), molt segurament, serien imprescindibles per a investir Sánchez o Iglesias com a president. Això podria oferir la possibilitat de negociar una consulta legal o referèndum no vinculant, però aparentment no molt més. Qualsevol canvi constitucional suposaria, com hem dit, un pacte d’estat entre les forces clàssiques, i el PP i Ciudadanos no semblen dispostos a acceptar que el catalans del Principat puguen donar la seua opinió de manera clara.
També resultaria problemàtic per al PSOE-Podemos acceptar ni tan sols aquesta consulta. Les pressions serien molt fortes per part de la dreta i els poders fàctics. D’aquesta manera no és en absolut descartable un pacte de govern entre PP, PSOE i Ciudadanos, una gran coalició a l’alemanya. De fet, seria coherent amb aquesta intenció de conduir una reforma constitucional des de dalt, i això posaria molta pressió sobre les aspiracions dels partits regionalistes. Per altra banda, el PSOE seria el gran perjudicat electoralment per aquesta solució, els situaria en una posició similar a la del PASOK, però és clar que ho faran, si els poders econòmics i la Unió Europea els ho ordenen.
