Dues coses clares

Aquesta setmana, les televisions públiques autonòmiques emetran coordinadament la pel·lícula sobre la mort de Guillem. Per a la majoria de lectors de L’Accent, una història més o menys coneguda, sobretot per a aquelles generacions més grans: Guillem va morir apunyalat per Pedro Cuevas, un reconegut militant feixista a qui la condemna a catorze anys se li va escurçar a quatre per bon comportament.

La setmana passada vam tenir notícia de la condemna a vint anys de presó per a Rodrigo Lanza per la mort de Víctor Laínez, un reconegut feixista de Saragossa, de qui es va defensar quan es va sentir amenaçat. Cal tenir present que la condemna a vint anys és fruit d’un segon judici; en un primer, la condemna va ser de cinc anys, en entendre que la mort havia sigut per imprudència i no fruit de la premeditació.

Entre ambdós casos han passat nou mil divuit dies, entre Montanejos i Saragossa només hi ha dos-cents quaranta-quatre quilòmetres. Dues distàncies, la de l’espai i la del temps, que ens poden ajudar a entendre per què Rodrigo es defensa d’una agressió.

Si, entre l’11 d’abril de 1993 i el 12 de desembre de 2017, busqueu quants feixistes han mort per l’acció violenta de militants de l’esquerra alternativa en situacions de carrer, la xifra tendeix a zero. Però si fem l’exercici invers, i busquem com ha actuat l’extrema dreta en aquestes mateixes dates, ens trobem que, a part de Guillem, l’extrema dreta va matar Carlos Palomino a Madrid o el Roger a Gràcia, o va cremar viva la Rosario dins un caixer a Sant Gervasi. De fet la llista és força més llarga: divuit assassinats feixistes als Països Catalans des de 1991, on els migrants, els pobres i l’esquerra n’han estat objectiu.

Rodrigo Lanza potser no coneixia la xifra, però no li calia: migrant, de classe treballadora i antifeixista, se sabia objectiu de feixistes i quan van anar a per ell, es va defensar. Si ara condemnen Rodrigo a vint anys, no és per matar ningú, sinó pel fet de no haver-lo pogut matar a ell. L’assassí de Guillem, en canvi, el van deixar en llibertat al cap de quatre anys pel fet d’haver matat el Guillem. En qualsevol altra circumstància, Cuevas hagués pagat un assassinat amb una condemna força més alta.

Si aquell abril Guillem s’hagués pogut defensar, si Cuevas hagués caigut a terra i el seu cap s’hagués esclafat a terra, Guillem hauria pagat amb vint anys de presó la gosadia.

Hem de tindre clares dues coses:

• Sempre que puguem defensar-nos, que sempre morin ells.
• Si els nostres van a presó, tinguem-los presents, fem-los costat, reivindiquem-los, seguim lluitant amb i per ells.