“Dues diades i un referèndum”, film en línia sobre la independència de Catalunya

Dolçaines i tabals, sona la Muixeranga, una figura encaputxada, la partitura, de fons el carrer, els periodistes, els serveis de neteja, l’estàtua de Rafael de Casanova homenatjada durant l’Ofrena Floral de l’Onze de Setembre de 2013. Retrat Felip Vè cap per avall, “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”. Uniformes, americanes, corbates, policies, cotxes oficials, comitives, ràdio, el Barça, Televisió de Catalunya, pompa, ostentació, magnificència, fastuositat, afectació… La històrica i emblemàtica estàtua de Rafael de Casanova plora, sota la pluja, ferida, sostenint la bandera de Santa Eulàlia i una estelada. Dolçaines i tabals, “Cant de Maulets”, arriba la societat civil catalana, Òmnium Cultural, bandera espanyola, sindicats majoritaris, Institut d’Estudis Catalans, tanques i mossos, “Els Segadors” sona en megafonia, geganters, immigrants, excursionistes, gossos d’atura, castellers, Maragallisme. Ball de sigles, NECat, PSC, UDC, CDC, JNC, UdJ, JERC, ERC, SpI, PxC, ICV… brams de “Bon cop de falç, defensors de la terra!”, tall. Dolçaines i tabals, sonen els Segadors, en versió instrumental, els tambors repiquen sobre imatges del jaciment del Born, el passat és present. Fossar de les Moreres, un altre indret emblemàtic i una altra ofrena floral “Als màrtirs de 1714”, nombroses xiquetes i xiquets. Cadena humana fins al Parlament de Catalunya, les cinc en punt, polítics i mitjans es sumen a la festa, il·lustres i anònims agafats de la mà, “La democratització en la posada en escena, fins i tot en la captació-difusió d’imatges, confereixen una sensació de participació igualitària en les decisions”. Dolçaines i tabals, sona la Balanguera misteriosa; dits que tapen forats de l’instrument, com els que filen i filen “teixint la tela del demà”, acompanyen la cadena humana fins la seva sortida de la Ciutadella, al crit de  “independència”. 11 de setembre de 2014, als voltants de la plaça Tetuan, un tram de la V de voluntat, votar i victòria. Una torre humana. 17:14h, el quadre d’Antoni Estruch de 1909 sobre crits de “independència”. Acaba la primera part.

Moltes estelades, molta gent, groc i vermell arreu. “Catalan people say yes to independence, no to austerity and the European Union’s capitalist looting”, diu una pancarta. Amb la dissolució de la V comencen els actes de l’esquerra independentista. Parlaments sobre els Països Catalans, la noció de sobirania, la memòria històrica; una guitarra i una dolçaina interpreten la Muixeranga, punys alçats, “visca la terra lliure”. Una traca marca l’inici de la manifestació, a partir d’aquí es barregen imatges de 2013 i 2014. Una primera pintada per la llibertat de les preses polítiques catalanes marca l’inici d’una seqüència de grafits en murs i entitats bancàries. Enmig de la manifestació un grup de dolçaines interpreta els Segadors. La Plaça Urquinaona i el monument a Rafael de Casanova, al pas de les diverses manifestacions; la més nombrosa, la de l’esquerra independentista: “Als Països Catalans per canviar-ho tot, independència, socialisme, feminisme”; arribada al Born, “Desobeïm pel referèndum, per la independència dels Països Catalans”. Pancartes al Passeig, preparatius per començar els parlaments. Dalt de l’escenari versionen “Homenatge a Teresa” d’Ovidi Montllor. Acabada la cançó es veu el públic, la mateixa parella arrenca amb un altre tema, “Per viure”, intercalat amb imatges de pancartes al propi Passeig unes hores abans. De nou el públic, crits de “visca la terra lliure”, dues colles de bastoners actuen entre la multitud. Comencen els parlaments: la independència com a contingut i continent, les dones rebels i el dret a decidir, les cartes sobre la taula, solidaritat internacionalista, llibertat preses polítiques. La Internacional, els Segadors i la Muixeranga encadenats, breus aparicions del públic i d’una representació de l’entrada massiva de les tropes francoespanyoles a Barcelona, “visca la terra lliure”.

Els escocesos esclafats pels unionistes a The Battle of Culloden de David Morier, el 1745. “Consulta sobre el futur polític de Catalunya 2014”, interior d’un col·legi electoral. Paperetes, carnets, bolígrafs, ordinadors, fulls de signatures, urnes, sobres, meses, fotografies, voluntaris, observadors, i una gentada que fa cua per votar. Dues diades i un referèndum ofereix una visió possible del procés independentista, a partir de donar veu i escoltar tant els nous independentistes, molts d’ells petitons, com a independentistes de més llarg recorregut, marginats, perseguits i reprimits durant anys. Amb una forta càrrega simbòlica, conferida a base d’imatges, lemes, senyeres i càntics, proposa una passejada per indrets emblemàtics del centre de Barcelona, en dues Diades assenyalades pel fet d’obrir i tancar la celebració oficial del Tricentenari 1714-2014. Però més enllà de la ciutat de Barcelona, aquest recorregut simbòlic, lingüístic i musical s’estén al conjunt dels Països Catalans, des d’abans de la Guerra de la Successió fins l’actualitat, amb un seguit d’el·lipsis i referències que remeten un i altre cop a fets històrics que han marcat i marquen el futur de Catalunya. En la seva voluntat de dur a terme “una aproximació audiovisual a la independència que adeqüi forma i contingut”, el documental refusa qualsevol comentari per tal què cadascú tregui les conclusions que cregui, amb major llibertat.