[bar group="860×106"]

Eines d’ús policial

FrARMEl conflicte social és latent. En el decurs dels darrers anys, hem estat testimonis d’un increment constatable del nombre de protestes socials i de la reacció popular davant la desfeta i la retallada històrica de drets a la que les classes populars hem estat objecte. La legítima defensa de drets per part d’una societat vulnerable, cansada i descoratjada, ha anat acompanyada d’un augment i enduriment de les pràctiques policials i d’una proliferació de pràctiques punitives fins ara, desconegudes.

En aquest context, on el conflicte social continua creixent, els cossos i forces de seguretat de l’Estat, sota el paraigües d’albergar el monopoli de la violència estatal, es doten de diferents mecanismes per tal de fer front a tot aquest seguit de protestes de contestació social per tal de continuar mantenint l’ordre establert.

Les tres vagues generals dels darrers 18 mesos, les manifestacions del moviment 15-M a la Plaça de Catalunya, el desallotjament del rectorat de la UAB, la voluntat popular d’aturar desnonaments i moltes altres mostres de rebuig a les polítiques empreses per part de l’estat espanyol i del govern convergent al Principat de Catalunya han estat les principals ocasions en què les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat han protagonitzat una escalada de violència contra la població que ha sacsejat ja la vida de centenars de persones.

baixa 1Directament proporcional al rebuig de tot aquest seguit de polítiques, hi trobem l’augment de violència exercida en les intervencions policials en aquests espais legítims de protesta.

Aquest augment d’intervencions violentes s’ha vist reflectit en el darrer informe que Amnistia Internacional publicava el passat octubre sota el títol “Actuacions policials en manifestacions de la Unió Europea”, on es constata no només que l’abús policial pateix un important increment en aquests tipus de protestes, sinó que a més es desenvolupava de manera uniforme, no només a Catalunya, sinó també a l’Estat espanyol, Bulgària i Grècia entre d’altres.

En la mateixa línia, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona també ha recollit en un informe titulat: “Criminalització de la dissidència, expansió del sistema penal i situacions d’abús policial com respostes davant la crisi econòmica a Catalunya”, aquesta situació i ha comparegut, juntament amb altres organitzacions socials i professionals davant el Comitè per la prevenció de la Tortura i altres tractes o penes inhumanes o degradants del Consell d’Europa per exposar aquesta situació.

A tot això cal sumar-hi el seguit de canvis legislatius que en el transcurs dels darrers mesos s’ha facilitat i anunciat des del Govern; mesures per a l’enduriment de les pràctiques policials durant les manifestacions, persecució de les persones arribant fins i tot a l’extrem de la delació ciutadana (recordem, mitjançant el web que la conselleria d’Interior va fomentar per tal d’identificar persones assistents a la manifestació de la vaga general del passat 29 de març). Recordem també, que l’endemà de la vaga general del mes de març, el Conseller Puig ja va alertar que s’estudiaven noves estratègies policials per tal de combatre la resposta al carrer.

Per altra banda, també cal tenir en compte que en un gran nombre d’actuacions policials dutes a terme en contextos de manifestacions i mobilitzacions al carrer, han anat acompanyades per l’ incompliment per part del cos dels antiavalots a anar correctament identificats tal i com es desprèn de la Llei 10/1994 de la Policia de la Generalitat de Catalunya i del Decret 217/2008, sobre l’ús del número d’identitat professional del cos dels Mossos d’Esquadra.

Estranyes herències

baixaArrel de la manifestació del 19 de maig de 2007 en defensa dels espais alliberats a Barcelona es van compatibilitzar fins a 20 agents de la policia autonòmica que feien ús d’un instrument que fins aleshores era desconegut, el Kubotan; fet el qual fou reconegut per fonts oficials. Aquest instrument no reglamentari i il·legal va ser utilitzat per a dissuadir les persones que s’aplegaren a la manifestació, fet que va ser reconegut per part d’un agent dels Mossos d’Esquadra durant el transcurs del judici posterior contra un dels detinguts en aquesta manifestació. L’any 2008, amb la finalitat de posar punt i final a la polèmica sobre l’ús del Kubotan com a eina no reglamentària de la policia autonòmica catalana que suscità un ampli rebuig social a l’ús d’aquest tipus d’armes per part del cos dels Mossos d’Esquadra, la Conselleria d’Interior impulsà la Instrucció 4/2008, d’11 de març amb la qual es regulen específicament totes i cadascuna de les armes policials. Aquesta mateixa instrucció, que mesos més tard va haver de ser modificada per evidents contradiccions entre els propis articles que la componien, disposa però de continuïtat al sí de la Conselleria.

Ja el novembre de l’any 2008, en un article publicat a la Revista Catalana de Seguretat Pública, escrit per Jaume Garcia Valls, intendent de la Divisió de Planificació, Qualitat i Ordenació Professional dels Mossos d’Esquadra afirmava: En el futur assistirem a un desenvolupament del material catalogat o definit com a menys letal. Eines i materials que avui dia són novetats en el mercat és molt probable que en un futur pròxim siguin eines de dotació personal dels agents de policia plenament assimilades per la societat.

La darrera versió d’aquest reglament el trobem en la Instrucció 8/2012, de 26 d’abril sobre la utilització d’armes i eines d’ús policial. Ens volem centrar en aquesta darrera versió vigent de la Instrucció per tal de conèixer de primera mà quines són les eines que el cos dels Mossos d’Esquadra està autoritzat a utilitzar.

Defensa o bastó policial

porresLa defensa o bastó policial és aquell instrument popularment conegut com a porra, i que forma part de la indumentària bàsica de qualsevol agent de les forces de seguretat estatals, ja siguin policies municipals, agents del cos dels Mossos d’Esquadra o bé unitats especials del mateix cos. Són utilitzades principalment com a element de contenció, tot i que com s’ha pogut comprovar en diverses ocasions, és seu ús dista molt de ser aquest i son diversos els casos on es constata l’extralimitació jurídica del seu ús. Si bé, el reglament deixa clar que aquesta eina s’haurà d’utilitzar sempre de forma paral·lela al terra i mai contra les extremitats superiors de les persones, és un fet provat que no és aquest l’ús que els Mossos d’Esquadra hi donaren, per exemple, durant el desallotjament de la Plaça de Catalunya el passat 27 de maig de 2011.

Habitualment, els agents del cos dels ME, no utilitzen aquesta eina amb aquesta finalitat sinó que lluny de les atribucions jurídiques que es donen a aquest instrument policial, tan a nivell internacional com estatal i autonòmic, han estat utilitzats amb finalitats ben diferents fins al punt de ferir greument algunes persones. Les denúncies que els darrers dies han sorgit amb casos com els de la manifestació de la vaga general del proppassat 14 de novembre a través d’un vídeo difós a la xarxa sota el títol: “BRIMO: tenim un problema” i que es centra en el recull de testimonis personals sobre l’actuació de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra en el transcurs de la manifestació i la seva extralimitació en l’ús de la força.

Defensa o bastó extensible

asp-porra-extensible-16-És una arma que no es contempla al Reglament d’armes, i per tant, el seu ús es restringeix a les forces policials. Aquestes porres es donaren a conèixer principalment durant les càrregues produïdes al sí de la vaga general del passat 29 de març, on un grup del cos de Mossos de paisà, les utilitzà en contra els manifestants.

Des d’organitzacions internacionals com ara Amnistia Internacional ja s’ha denunciat en diferents ocasions que aquestes armes poden provocar ferides greus a les persones contra les que s’utilitzi. Després de la mort, durant l’any 2005, d’un agricultor en dependències policials de la Guàrdia Civil a Roquetas (Andalusia), l’ús d’aquesta eina va passar a ser il·legalitzada per als antidisturbis. Actualment però, només el cos d’agents de paisà està habilitat per a fer-ne ús.

Aquestes defenses policials poden ser:

Defenses policials semirígides fabricades amb elastòmer, de 70 cm de llargada;

Defenses policials rígides de més de 70 cm de llargada.

defensaDefensa elèctrica  És una altra de les eines de dissuasió que pot ser utilitzada pel cos dels Mossos d’Esquadra, la característica principal de la qual, és la producció d’una descàrrega elèctrica a la persona contra la que s’utilitza. Només algunes unitats de la policia autonòmica estan habilitades per a fer-ne ús.

Esprais de defensa personal

Els esprais de defensa personal són també un altre dels usos exclusius per als funcionaris habilitats per a utilitzar-los. Aquests esprais redueixen la capacitats de la persona i a més són una e

Aquest instrument policial va ser aprovat per primera vegada al Principat de Catalunya per part de l’ aleshores Conseller d’Interior, Joan Saura i Laporta d’Iniciativa per Catalunya els Verds, durant l’any 2008.

Artefactes lacrimògens, fumígens i esprais OC

skaparmD’entre els artefactes fumígens i lacrimògens hem de destacar la seva utilització el passat 29 de març de 2011 en el decurs de la manifestació de la vaga general a la ciutat de Barcelona, on la policia autonòmica en feu ús per primera vegada en molts anys. L’objectiu principal d’aquest tipus d’armes és la de reduir les capacitats d’acció de la població.

Armes destinades a la impulsió i projecció de pilotes de cautxú, artefactes fumígens i lacrimògens

D’entre aquest tres tipus d’armes, sense cap mena de dubte la més coneguda és la llançadora de pilotes de goma. Entre aquest tipus d’escopetes que utilitza la policia autonòmica catalana n’hem de distingir dos tipus:

franchiFranchi. La llançadora de bales de cautxú, utilitzada històricament per unitats de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. Aquestes escopetes llancen bales de cautxú massís d’uns 54mm de diàmetre, 85 grams de pes i que es projecten a una velocitat de 720 km/h (superior a la permesa per la Unió Europea). L’impacte d’aquestes bales sobre el cos és altament perillós i pot provocar ferides greus com ja s’ha pogut constatar, per exemple des de l’any 2009, en què un mínim de 9 persones ha perdut l’ull a conseqüència de l’impacte d’aquestes bales.

Malgrat la consideració de no letals, diversos estudis mèdics confirmen la possible letalitat d’aquest tipus d’instruments utilitzats de forma indiscriminada i directe contra les persones. Així mateix, no és la primera vegada que la Unió Europea recomana deixar d’utilitzar aquest tipus d’eines policials. Recordem també la mort d’Iñigo Cabacas l’abril passat a causa d’una ferida amb aquest tipus d’arma.

Llançadora B&T GL06 LL. Es tracta d’una recent adquisició per part de la policia autonòmica com a alternativa a les Franchi convencionals. Aquest tipus d’arma llança un projectil d’escuma de viscoelàstica de 40mm. Tanmateix, la velocitat a la què pot arribar en ser projectada és menor i es disparen directament contra l’objectiu. Té un visor per millorar la precisió.

L’Ester Quintana

ester-quintana--644x362El cas de l’Ester Quintana, la jove que va perdre un ull a conseqüència de l’impacte d’una bala de goma en el decurs de la manifestació del passat 14 de novembre amb motiu de la vaga general, ha estat un dels més significatius. Mentre durant quatre setmanes la Conselleria d’Interior ha negat una volta rere l’altra l’ús d’aquest tipus d’artefactes, i en un primer moment els mitjans de comunicació obviaren el seu cas, familiars i amics de l’Ester, així com membres de la campanya “Stop Bales de Goma” iniciaren un seguit de crides a la població per tal d’esclarir els fets i donar suport a la jove.

Aquesta darrera setmana, la Conselleria d’Interior ha reconegut, tal i com ja havia estat denunciant que en el decurs de la manifestació es llançaren bales de goma. L’aparició del vídeo on es veu clarament el llançament de la bala de goma per part dels Mossos d’Esquadra, deixa en evidència una vegada més, la Conselleria d’Interior amb Felip Puig al capdavant, i tot el cos del Mossos d’Esquadra.

pilotaparlamentEn una intervenció al Parlament autonòmic davant la compareixencia de Felip Puig, el diputat de la CUP David Fernández va recordar les nou persones que han perdut un ull a Catalunya per bales de goma dels Mossos des del 2009. Fernàndez ha demanat la dimissió de Felip Puig i la dissolució de la Brigada Mòbil.


[bar group="860×106"]