La jornada del 10 d’abril clourà previsiblement el cicle de consultes sobre la independència al Principat, i ho farà amb una consulta a la capital del país, Barcelona, i a 19 municipis més.
Aquests referèndums van inciar-se l’estiu de 2009 a partir d’una iniciativa de la CUP d’Arenys de Munt. El que havia de ser en un inici un acte pensat per a commemorar la Diada en una població amb tradició a l’hora de celebrar consultes populars, es convertí en el punt de partida d’una experiència inèdita a Europa.
Per a entendre l’èxit de les consultes cal tenir presents diversos elements. D’una banda, el creixement sostingut de l’independentisme a nivell social al Principat. Aquest creixement, materialitzat en la creació d’una xarxa d’entitats i col·lectius independentistes presents en bona part del territori, ha acabat traspuant a entitats socials, culturals i esportives menys polititzades, fet que progressivament ha anat trencant el tabú de la implicació política de les entitats. Ha estat sobre aquesta xarxa on s’han articulat les diverses comissions locals que han organitzat les consultes a cada poble.
D’altra banda, la conjuntura política també ha jugat a favor de l’èxit de les consultes. Els atacs contra la nació catalana arran del procés estatutari van servir indubtablement de caldo de cultiu per a sumar diversos sectors al projecte. La necessitat de dos grans partits com ERC i CiU de visibilitzar-se davant l’electorat com a campions en nacionalisme català ha estat l’element que ha permès arrossegar centenars d’ajuntaments a donar suport i a impulsar consultes.
Les consultes indubtablement han estat un element importantíssim de socialització del dret d’autodeterminació, i han situat en dificultats el discurs espanyolista de negació d’aquest dret. D’altra banda, també han estat un element d’internacionalització de les reivindicacions independentistes catalanes. En aquest sentit, tenen un valor incalculable com a experiència de democràcia de base.
El que no han aconseguit les consultes, malgrat la voluntat d’alguns sectors, és esdevenir una plataforma electoral per a un front independentista unificat amb voluntat majoritària. Qui ha pretès representar aquest paper ha estat Solidaritat -nascuda precisament servint-se de part de la infraestructura de la coordinadora nacional de consultes-, però una anàlisi acurada dels seus resultats electorals, i dels d’ERC i Reagrupament, mostren com aquesta concepció ha estat un fracàs i com s’ha deslligat clarament l’èxit d’una iniciativa social amb el fracàs electoral d’unes formacions determinades: el vot sumat de SCI, ERC i Rcat no aconsegueix igualar els resultats electorals d’ERC de 2006.
A nivell electoral queda clar que les consultes no han suposat cap fuga electoral de votants convergents cap a opcions explícitament independentistes. Qui ha restat al marge d’aquestes dinàmiques electoralistes ha estat l’esquerra independentista, que just dos mesos abans de l’inici del cicle de consultes havia decidit el seu full de ruta pels propers anys, que l’allunyava de la competició electoral directa a nivell autonòmic. A nivell municipal, però, el treball de l’esquerra independentista a les consultes es pot sumar a la percepció que l’electorat tingui del treball de base de la CUP i traduir-se en un augment de vots a les properes eleccions municipals.
L’altre tema que les consultes no han clarificat ha estat la qüestió territorial. La primera consulta ja venia marcada pel fet de limitar l’àmbit territorial al de la comunitat autònoma de Catalunya. Malgrat que en algunes localitats, i sempre per impuls de l’esquerra independentista, la pregunta de la consulta sí que ha inclòs l’àmbit de Països Catalans com a subjecte nacional. Amb tot, moltes comissions, han optat per tancar la qüestió amb l’ambigua fórmula de “nació catalana” com a subjecte a autodeterminar. Aquest mateix debat sobre la territorialitat s’ha reproduït també pel que fa a la integració dins la Unió Europea, que la majoria de consultes incloïen en la pregunta. Ambdós debats s’han tancat en fals en molts casos per a no perjudicar la cohesió de les comissions locals ni l’èxit de participació a les consultes.
