El decret 9/2017 de plurilingüisme dinàmic promogut pel País Valencià ha fet les primeres passes aquest mes, amb la tria del model lingüístic per part dels centres educatius. El text legal impulsat, per l’equip del Conseller Vicent Marzà, no ha estat exempt de polèmica.
El decret de plurilingüisme dinàmic impulsat per la Generalitat acaba amb la històrica divisió de l’alumnat en línies dins els centres educatius: “valencià” (històricament PEV o PIL i recentment PPEV) i “castellà” (històricament PIP i PPEC). Amb la nova disposició es distingeixen fins a sis nivells (Bàsic I, Bàsic II, Intermedi I, Intermedi II, Avançat I i Avançat II) que van incorporant més hores de català i anglès conforme es va avançant. Cada centre tria un nivell que aplicarà a tots els grups d’alumnes i professors que treballen a les seues aules. A major càrrega lectiva de valencià i anglès, major grau de competència lingüística, de manera que els alumnes que estudien a partir del nivell Intermedi II obtindran certificació sense necessitat de fer un examen. Així doncs, els alumnes que estudien al nivell Avançat obtindran automàticament el C1 de valencià i el B1 d’anglès. El decret preveu, a més, que hi hagen hores dedicades a garantir la competència oral en tots dos idiomes. Ací teniu un quadre explicatiu dels diferents models.
Resultats desiguals
Amb aquestes condicions el 54% dels centres educatius d’infantil i primària al País Valencià han triat l’ensenyament plurilingüe de nivell Avançat. Un 30% han optat pel nivell Intermedi i un 16% pel Bàsic. Escau dir que la decisió del model educatiu es prenia al consell escolar de cada centre i que era necessari que el 66,6% d’aquest estigués d’acord amb la via cap al plurilingüisme triada.
Tanmateix, a nivell territorial els resultats han estat desiguals. El nivell Avançat ha predominat en les zones on la llengua catalana és majoritària o manté una posició molt significativa: Els Ports (100%), Baix Maestrat (100%), Alt Maestrat (100%), Marina Alta (90%), Plana Alta (89%), La Costera (88,5%), La Safor (86,3%), Plana Baixa (86%), Ribera Alta (81%), Vall d’Albaida (80%), Alcalatén (75%), Ribera Baixa (75%), Camp de Morvedre (72%), l’Horta Sud (71%), l’Horta Nord (61%), l’Horta Oest (54%), el Camp de Túria (54%)…
L’opció del nivell Avançat és sensiblement inferior a les grans ciutats del País Valencià: Elx (34%), València (31%) i Alacant (25%). Si ho mirem a nivell comarcal, el nivell Avançat millora lleument les respectives capitals al Baix Vinalopó (36%) l’Alcantí (27%). A mig camí ens trobaríem la situació de l’Alcoià amb un 46% d’Avançat, una situació semblant trobaríem al Vinalopó Mitjà amb un 44% a Novelda i Monòver i un 29% a Petrer.
L’altra cara de la moneda són les comarques castellanoparlants amb un clar predomini del nivell Bàsic: Alt Palància (100%), Racó d’Ademús (100%), Requena-Utiel (100%), Vall d’Ayora i Cofrents (100%). A les principals ciutats del Baix Segura també hi ha un predomini absolut del nivell Bàsic, amb un 100% a Torrevella i Oriola; el mateix ocorre a Villena, a l’Alt Vinalopó, on tots els centres de la ciutat s’han ficat d’acord per triar el nivell més baix- El nivell inicial és també predominant, de manera aclaparadora, a la Foia de Bunyol (93,3%) i la Serrania (87,5%). També destaca en el mateix sentit Elda (90%), al Vinalopó Mitjà.
Altres comarques castellanoparlants no presenten un predomini tan fort del nivell Bàsic, és el cas de l’Alt Millars (50%) i la Canal de Navarrès (50%). I amb uns resultats més positius trobem la ciutat de Sax (25%), a l’Alt Vinalopó.
Cal tenir en compte que al País Valencià el model d’ensenyament dividia el territori en zones de “predomini” lingüístic. Així, fins ara, a les escoles de les zones castellanoparlants del País Valencià el català era inexistent com a llengua vehicular. A més, l’exempció de l’assignatura de llengua catalana (valencià), era molt freqüent en algunes zones, com per exemple el Baix Segura. Per això, cap escola de les comarques castellanoparlants ha triat el model Avançat i hi ha un predomini clar del nivell Bàsic.
La concertada es queda enrere
L’ensenyament concertat, molt present al País Valencià, no ha apostat majoritàriament pels nivells avançats de plurilingüisme. Es tracta d’una decisió bastant lògica si tenim en compte que la concertada històricament ha bandejat l’ensenyament en català al País Valencià. Si mirem dades de la província d’Alacant, per exemple, només el 6,4% dels centres concertats han triat el nivell Avançat; mentre que el 58% ha triat el nivell Intermedi i un 39% el Bàsic. Les simptomàtiques dades de la concertada a la província d’Alacant, fa que el pes del 40% d’Avançat que s’ha triat en el conjunt de la demarcació, recaiga en la pública. Conclusions similars es poden extraure a València. Tot i això, cal tenir en compte que el nou model lingüístic farà que per primera vegada el valencià siga alguna cosa més que una assignatura en un percentatge gens menyspreable de concertades.
Escola Valenciana i STEPV crítics amb el decret
Tant Escola Valenciana com l’STEPV s’han mostrat crítics amb el decret perquè consideren que s’ha perdut una oportunitat per avançar cap a la immersió lingüística en català. En opinió d’aquests col·lectius, caldria haver limitat la possibilitat d’elecció a dos o màxim tres nivells i s’hauria d’haver plantejat la convergència en l’Avançat en Secundària. A més, adverteixen que la inspecció educativa haurà de tenir un paper molt actiu per tal d’assegurar que les proporcions de català es respecten en tots els centres.
Des de la Conselleria d’Educació es defensen apel·lant a les dades. El govern identifica l’antic PPEV (20% castellà, 30% anglès, 50% valencià), amb el Nivell Avançat; mentre que el PPEC (20% valencià 30% anglès 50% castellà) seria equivalent actualment al Bàsic 2 o Intermedi 1. Argumenten que amb el model de línies, només un 37% de l’alumnat estudiava en valencià, mentre que un 51% ho feia en PPEC; i, a més, un 12% d’alumnes només tenia el català com a assignatura, un fet comú i, fins ara, permès per la llei, a les comarques castellanoparlants.
Ara les tornes s’han girant, doncs el 54% de l’alumnat valencià cursaria el nivell Avançat, mentre que només un 16% ho faria en el Bàsic. Pel que fa al nivell Intermedi, en el qual estudiarà un 30% de l’alumnat de primària, que en el model II tindria una major proporció d’hores de valencià que l’antiga línia en castellà PPEC. Així, per exemple, si a la ciutat de València, fins ara, només un 7% dels centres tenien PPEV, mentre que un 78% només tenien PPEC, i un 15% tenia PPEC i PPEV; amb el nou sistema el 32% tindrà nivell Avançat (equivalent al PPEV), el 26% Intermedi II, el 28% l’Intermedi I (equivalent al PPEC) i el Bàsic en un 13%.
PP i Ciutadans a la pesca de vots
El PP i Ciutadans ja s’han mostrat contraris al decret de plurilinguisme perquè argumenten que va en contra de la igualtat entre valencianoparlants i castellanoparlants. El PP ja ha promogut mocions contra el valencià a l’escola en moltes localitats castellanoparlants i ha anunciat que organitzarà una caravana per aquestes comarques. A més, el govern espanyol i el PP ja amaguen amb el recurs del decret. De la mateixa manera, els sindicats dretans CSIF i USO ja han demanat la paralització al Tribunal Suprem del País Valencià i han presentat seng
les plets.
Des de les comarques castellanoparlants, especialment al sud, hi ha moviments de mares i pares per tal d’aturar el decret. Tanmateix, les mobilitzacions no han estat ni molt menys massives, reunint un miler de persones a Alacant el passat, i menys encara, només uns centenars, a València el passat 25 de març. Aquesta manifestació, a la qual van acudir els dirigents de Ciutadans, estava convocada per l’entitat blavera Círcul (sic) Cívic Valencianista, amb el suport d’associacions de pares i mares de les comarques castellanoparlants.
