El dissabte 2 de febrer es va fer el 8è congrés nacional de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) a València. Va tindre lloc a la societat coral El Micalet i s’hi van discutir l’aposta organitzativa i d’acció sindical pels propers anys. La ponència estratègica es deixarà per la segona part del congrés que es realitzarà al febrer del 2014. Al descans es féu un dinar de germanor amb les assistents del sindicat i més persones. Finalment, en acabar l’acte desenes de persones (entre elles afiliades a la COS) van assistir a una xarrada, organitzada per la CAS-PV al mateix Micalet, amb dos companys grecs que van explicar la situació de confrontació social al país hel·lè.
El sindicat independentista, que fa poc va complir 25 anys, està vivint un augment en el nombre de militància, en l’expansió territorial i en la combativitat al carrer. Com a conseqüència d’açò l’assemblea nacional es va plantejar no sols com una cita per debatre i posar al dia les línies mestres de la central, sinó també per consolidar aquest salt qualitatiu i quantitatiu. En aquesta línia, es va aprofundir en els pilars del sindicalisme d’alliberament: lluita unitària de classe, feina sociopolítica (al centre de treball i al carrer), expansió als indrets dels Països Catalans on no s’ha arribat encara i assemblearisme. Alhora es conformà un Secretariat Nacional (SN) amb cares noves i amb d’altres que repeteixen per executar les decisions presses per la militància al congrés. Potser el canvi organitzatiu més gran en comparació amb l’anterior SN fou la recuperació del Centre d’Estudis Sindicals que pretén fusionar l’àrea de formació i assessorament per tal d’impulsar-les i crear una militància més capaç de confrontar els atacs neoliberals.
Sindicalisme com a arma de classe
La lluita de classes ha existit sempre, però les seues contradiccions en forma d’atacs a les classes populars s’ha mostrat més clarament els darrers cinc anys. I ha estat en aquesta època quan més ha crescut en tots els aspectes el sindicat, sobretot de la mà de l’Esquerra Independentista. S’ha demostrat que el sindicat és una eina fonamental en la lluita per construir el socialisme, ja que només ell pot dur aquesta batalla dels carrers als centres de treball. La feina honesta, el sindicalisme de classe i les formes organitzatives que blinden els objectius d’alliberament de gènere, nacional i social són les claus que expliquen per què la central manté la seua consolidació lenta, però constant.
