La commemoració de la diada del 9 d’octubre va reunir entre huit i deu mil persones pels carrers de València, un mes després de la històrica diada del Principat. Aquesta és una de les dues diades nacionals que celebra el País Valencià, i tot i que no tan multitudinària com la del 25 d’Abril, enguany l’assistència ha sigut major que en ocasions anteriors.
D’alguna manera, l’eufòria sobiranista arran de l’Onze de Setembre també es va deixar notar en l’ambient i en algunes de les organitzacions participants, que van exposar públicament la seua aposta per un pròxim canvi de cicle al País Valencià. La majoria d’aquestes, integrades dins la Comissió 9 d’Octubre -entitat convocant- aprofitaren la diada per reclamar l’herència de Joan Fuster i ho feren sota el lema “El País Valencià és el futur”.
L’esquerra independentista avança
Per la seua banda, l’esquerra independentista va aprofitar la Diada per refermar el seu projecte social i nacional, sense eufòries i amb pas ferm. I així, com sol ser habitual, el seu bloc fou el més gran de la manifestació. Vora dos mil persones es manifestaren rere la pancarta “Contra les retallades socials i nacionals, independència, socialisme, feminisme”, signada per Endavant-OSAN, Arran, Coordinadora Obrera Sindical, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i Alerta Solidària. A l’inici del recorregut, s’hi va cremar una falla de cartró amb les banderes dels estats francès i espanyol i amb símbols representatius del capitalisme, la monarquia, la classe política, la policia o la banca. Durant la marxa s’hi van escoltar crits com ara “País Valencià, Països Catalans” o “Sense València no hi ha independència”, en clara al·lusió a l’estratègia de autodeterminació per etapes que alguns propugnen.
A diferència de l’any passat, en què la presència policial fou considerablement més intimidatòria i hi hagué alguns incidents al final, la manifestació d’enguany va arribar al final del seu recorregut sense incidències destacables, malgrat algunes provocacions aïllades des de balcons.
En acabar el recorregut, dos parlaments van fixar el programa polític de l’esquerra independentista per a aquest curs. Així, d’una banda, una militant d’Arran va presentar la nova organització juvenil al seu primer 9 d’Octubre, mentre que el portaveu nacional de la COS, Gonçal Bravo, va llegir el comunicat unitari de la Diada el qual incidia en la necessitat de continuar amb les lluites populars contra les retallades de nord a sud del territori, la lluita per la cultura i l’ensenyament en català i la reafirmació de la consciència col·lectiva com a poble sense regionalismes de cap mena.
Protestes laborals pel matí
El malestar social que viu la societat valenciana es va poder palpar també durant la processó cívica del matí, feu històric de la dreta i escenari habitual d’exaltacions espanyolistes i feixistes. Així, vora 300 treballadors de RTVV i uns 600 més de FGV estigueren presents durant el recorregut de la senyera, i escridassaren les autoritats que no pogueren gaudir de pau durant la jornada.
Altres actes i reivindicacions
Tot i que els actes per la Diada se centren principalment a la capital del Túria, cada cop són més els actes que s’organitzen arreu del País Valencià. Així, a Gandia i a Alcoi s’organitzà el cap de setmana anterior, el Correllengua; a Alcant, hi hagué l’homenatge a Miquel Grau promogut pel Casal Popular Tio Cuc. A la mateixa València, la vespra del 9, tingué lloc la tercera edició de la Mocaorà Popular al barri de Velluters, organitzada per les Falles Populars i Combatives. I el mateix 9, la Comissió 9 d’Octubre, juntament amb l’Associació d’Actors i Actrius del País Valencià organitzaren un homenatje a Joan Fuster, amb motiu dels 50 anys de l’aparició de Nosaltres el valencians i els 30 anys de l’històric Aplec de Castelló de la Plana.
