El Barça a la caça de patrocinadors amb el nou estadi a l'horitzó

El Barça a la caça de patrocinadors amb el nou estadi a l'horitzó

rosellinutilintel

Lluny han quedat aquells temps en que una de les senyes d’identitat del Futbol Club Barcelona era no portar publicitat en la samarreta. Als contractes de patrocini signats amb Qatar Fundation, cal afegir el que pròximament signara el club blaugrana amb l’empresa d’informàtica i telecomunicacions Intel. L’anunci, encara informal, està pendent de concretar-se els propers dies.

Aquest anunci va acompanyat del plantejament de la junta directiva de fer un referèndum per decidir si es procedeix a la renovació de l’estadi actual o la construcció d’un de nou. Segons ha pressupostat informalment el vicepresident Xavier Faus, remodelar l’estadi costaria al voltant de 300 milions d’euros, mentre que fer-ne un de nou aproximadament el doble. Així i tot, la directiva de Joan Rossell deixa entreveure el seu posicionament quan diu que la remodelació seria dificultosa pel fet que causaria moltes molèsties al club i els aficionats mentre es porta a terme.

Així doncs, ens trobem que el FC Barcelona, un club que tot i tenir una enorme capacitat de generar recursos econòmics, té un deute milionari amb els bancs i amb la Seguretat Social; ara es planteja portar a terme una inversió milionària amb l’objectiu de tindre un estadi modern, adaptat a un context on l’explotació comercial adopta una importància cabdal.

Aquest situació genera una sèrie d’interrogants, com per exemple… En el cas de fer un nou estadi, quin emplaçament tindria i quin paper jugarien les institucions com a facilitadores urbanístiques i fiscals? Però potser allò que més dubtes genera és la procedència del finançament per a fer front a una despesa d’aquestes dimensions. És en aquest punt en el que l’assumpte dels patrocinadors adopta una importància especial. Com es repartiran Qatar i Intel els patrocinis del club pel que fa a la samarreta o l’estadi entre altres?

La construcció d’un nou estadi o la remodelació de l’actual obre la porta a la venda del nom de l’estadi, així com a l’explotació comercial del mateix (llotges, museus, botigues, restaurants, pàrquings…) un negoci segur.

Una pista l’ha donada el mateix vicepresident quan ha afirmat que el nom de l’estadi no serà Qatar Airwaiys i, es que ja es sap que determinats polítics, o en aquest cas, si fa no fa directius del Barça, neguen un fet és que alguna cosa pot haver.

En tot cas, independentment del desenllaç de la qüestió pel que fa als patrocinadors i els estadis, estem assistint a la progressiva transformació de la principal entitat esportiva catalana en una franquícia, en una corporació empresarial que té com a objectiu obtindré beneficis i atreure sponsors. Aquesta macroempresa de l’esport es troba en el procés de convertir als seus socis i aficionats, els qui suposadament representen l’ànima del club, en simples consumidors del producte, fent bona aquella vella frase que diu que el Barça és més que un club, tot i que pervertint el significat original de la mateixa.