Tot i que el BDS va començar el 2005, ha estat els darrers anys quan ha aconseguit més ressò i més volada. A l’Estat d’Israel i la seva maquinària propagandística i de guerra no els ha passat per alt i han assenyalat el BDS com un dels seus principals enemics. La postura xoca frontalment amb l’origen del BDS, creat per acabar amb l’apartheid de Sud-Àfrica i que tingué el suport de la comunitat internacional.
“Amb les imparables i cada vegada més nombroses adhesions internacionals contra l’Apartheid, el discurs de la criminalització i la repressió contra activis tes pro-palestines s’intensifica i es vesteix d’acusacions d’antisemitisme. Aquesta judicialització és una mostra més del neguit sionista davant del gran creixement del moviment internacional de solidaritat amb Palestina”. És un fragment del manifest pro-drets humans llançat des de la campanya per la llibertat d’expressió i contra la criminalització de la solidaritat amb Palestina. Fonts del BDS Catalunya asseguren que ja s’ho esperaven “perquè està creixent molt la repressió en solidaritat a Palestina”. Les mateixes fons citen els exemples dels nombrosos ajuntaments denunciats per afirmar que no les ha agafat desprevingudes. Amb tot, ho valoren com una oportunitat més per demostrar que ni el BDS ni els moviments de solidaritat amb Palestina són racistes, sinó antiracistes. “No pot ser que ens condemnin per defensar els drets humans”, afegeixen. També ho volen aprofitar per reiterar “per enèsima vegada” que antisionisme no és el mateix que antisemitisme.
Asseguren que tot plegat forma part de “l’estratègia global contra el BDS”, un atac a l’activisme dissident. De fet, un dels portaveus del BNC -comitè nacional del BDS, per les seves sigles en anlgès- està detingut des de fa temps. Com a BDS locals, emperò, no han deixat de rebre suport i assessorament, també en aquest cas. “El quid de la qüestió és el que Matisyahu és racista i s’ha de poder criticar”, afirmen. És en aquest context que subratllen el seu compromís amb la defensa dels drets humans, les llibertats polítiques i el dret internacional. Entenen la que només han exercit solidaritat internacionalista i amb el poble palestí, emparada sota la llibertat de l’acció política i la llibertat d’expressió.
El predecessor sud-africà
Per a la campanya pro-drets humans, la querella és una acció legal amb l’objectiu de deslegitimar el seu compromís no-violent amb els Drets Humans, que prové de la defensa de la llibertat, la igualtat i la justícia. En aquest sentit, posen els exemples de Rosa Parks, Martin Luther King o Nelson Mandela com a protagonistes anteriors d’accions similars. “D’aquesta manera, el debat polític que s’hauria de tenir en diversos espais i plataformes, es judicialitza trencant les possibilitats d’entesa”, afirmen.
El professor de dret internacional i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya David Bondia destaca que les Nacions Unides van donar suport al BDS contra règim apartheid Sud-Àfrica l’any 1973; era una campanya feta tant per part d’estats com per part de societat civil. De fet, indica que la documentació per cridar al BDS des del poble palestí està feta amb documentació del BDS a Sud-Àfrica.
La crida del poble palestí al BDS és fins que es compleixi la llei internacional. A més, marca tres objectius principals: la fi de l’ocupació, la fi de l’apartheid i el dret al retorn de les refugiades. El 9 de març de 2012, el comitè de l’ONU per l’eliminació de la discriminació racial va afirmar que “Israel està violant la prohibició contra l’apartheid”. I afegeixen que l’apartheid israelià és “en la seva manifestació pràctica, fins i tot pitjor que l’apartheid Sud-Africà”.
Malgrat que el BDS es va iniciar el 2005, no ha estat fins fa pocs anys que Israel l’ha considerat perillós per a la seva existència. L’any 2013, el responsable general del ministeri d’Afers Estratègics va parlar del BDS com a amenaça estratègica. Poc més tard, diria que les principals amenaces d’Israel eren Iran -per l’amenaça nuclear-, Hamàs -grup armat que controla la Franja de Gaza- i el BDS -un moviment no-violent pro-drets humans-.
El 2014, l’aleshores ministra de Justícia isralieta, Tzipi Livni, va “alertar” de l’avenç exponencial del BDS. Aquell mateix any, 2014, Netanyahu va mencionar 18 cops el BDS en una conferència a AIPAC, el lobby més poderós d’Israel als Estats Units. Un any després, Gilad Erdan, ministre de Seguretat Pública, Afers Estratègics i Diplomàcia, va manifestar que tenien el BDS com a màxima prioritat i que calia destinar-hi tots els recursos i pressupostos que fessin falta.
Des d’aleshores, Israel ha intensificat la persecució tant de persones com d’organitzacions solidàries amb el poble palestí. A finals de 2015 van expulsar activistes internacionalistes de la casa que tenien a Tel Rumeida; Tel Rumeida és un barri d’H2 a Hebron sota un estricte control militar israelita, amb agressions constants contra les palestines, tant de l’exèrcit com dels mateixos colons. És aquí on un soldat va assassinar el març de 2016, a sang freda, un palestí que romania indefens al terra; el vídeo va donar la volta al món. Fa poc que el soldat ha estat condemnat per homicidi -no assassinat-, fet que ha aixecat onades d’indignació i solidaritat entre la població israeliana; no es descarta un indult des del Govern israelià. En paral·lel, el mateix Govern de Tel Aviv impulsa lleis cada cop més agressives contra activistes i organitzacions solidàries amb el poble palestí.
“No el van boicotejar per ser jueu, el van boicotejar per les seves accions”
“Matisyahu és un partidari de les polítiques israelianes d’extrema dreta. Promou xovinisme, odi i violència”, respon Ofer Neiman, ciutadà jueu israelià que resideix a Jerusalem Oest i dóna suport a la campanya del BDS. Neiman situa Matisyahu en una conferència política d’AIPAC, on hi va actuar, i denuncia que aquest grup ha bloquejat qualsevol intent de fer complir a Israel la llei internacional per acabar l’ocupació il·legal i la brutalitat contra milions de palestines.
Neiman també assenyala que Matisyahu va recolzar l’atac assassí d’Israel contra el Mavi Màrmara, la flotilla de Gaza en la qual nou ciutadans turcs van ser disparats des de la curta distància. “Ell va difondre desinformació sobre aquesta incident”, afegeix. Així mateix, afirma que Matisyahu ha encapçalat la recaptació de fons per Friends of the IDF, un grup que recull diners per a l’exèrcit israelià, al qual glorifica. “Aquest exèrcit comet crims de guerra diàriament contra la població palestina”, rebla l’israelià.
Per tot plegat, Neiman afirma de forma contundent: “No el van boicotejar per ser jueu, el van boicotejar per les seves accions”. En relació al Rototom, l’israelita entén que un festival internacional que busca promoure els drets humans i la igualtat no hauria de convidar artistes que promouen els valors oposats. “Si els organitzadors del festival conviden un artista d’aquest estil, una campanya de boicot cridant a la cancel·lació de la invitació està més que justificada”, conclou.
Fotografies: BDS País Valencià.
