Els militants del PSM decidiren dissabte passat en una assemblea a Porreres abandonar definitivament l’estratègia del Bloc per Mallorca i apostar per una coalició únicament amb Els Verds. Amb aquesta decisió es pot donar quasi per enterrada la darrera aposta dels partits nacionalistes i progressistes de les Illes per augmentar la seva representació.
Una aposta que novament haurà acabat en fracàs i ha fet encara més petits els partits que l’integraven.
Encara que el líder del PSM, Biel Barceló, ha dit que no volen tancar la porta a ningú, les condicions que el PSM exigeix als altres partits -Esquerra Unida, Esquerra Republicana i Entesa- fan molt difícil una nova coalició. El PSM està disposat a fer nova coalició si aquesta esdevé “un referent per aconseguir majories, una referència electoral a mitjà i llarg termini”. El que s’extreu d’aquestes paraules és que els del PSM voldrien una coalició que anés més enllà del que ha estat el Bloc, i que no s’hagi de renegociar cada quatre anys.
Això a la pràctica és gairebé impossible. D’una banda, ERC no pareix que accepti coalitzar-se amb el PSM, ja que bàsicament se’ls exigeix l’autodissolució, amb una fórmula que passaria perquè el PSM fos el referent a les Illes i ERC al Principat. A més, les relacions entre els dos partits no passen pel seu millor moment, després de la decisió unilateral d’ERC de deixar el govern i del ressentiment que encara queda a les files del PSM pel vet que féu ERC als nacionalistes mallorquins a les europees, impedint que es presentés a la mateixa coalició. El dirigent d’ERC Joan Lladó mostrà la seva decepció per la decisió del PSM, però no descartà res i afirmà que encara queda temps.
Entesa per Mallorca, partit sorgit d’una escissió del PSM que estava en contra dels pactes amb EU per tractar-se d’un partit “massa espanyolista”, tampoc pareix que accepti la fórmula que li ofereix ara el PSM: entrar a formar part del partit, però com un simple grup de caràcter local, com ho fan altres grups de pobles.
Per la seva banda, Esquerra Unida està immersa en un procés que han autoanomenat “reconstituent” i que no se sap ben bé com acabarà. Encara que reafirmen la seva autonomia, el que pareix clar és que no se separaran d’Izquierda Unida. El seu líder, David Abril, apostà clarament pel Bloc, però rebutjant qualsevol exigència dels nacionalistes.
Des del PSM es manifestà la voluntat de parlar amb la nova EU, però volen que es desferrin d’IU per entrar en negociacions.
Els Verds, és l’únic partit que ha mostrat obertament la seva satisfacció pel resultat de l’assemblea del PSM. De fet, són l’únic partit a qui el PSM no imposa condicions per presentar-se conjuntament, mentre que als altres grups els fa algunes exigències que poden resultar molt complicades.
Un PSM desorientat i a la baixa
Amb tot, el PSM ja fa temps que pareix que no troba el seu lloc: ha anat canviant de socis i els resultats electorals han estat cada vegada pitjors. Recordem que el fracàs del Bloc per Mallorca fou prou clar. El Bloc (PSM-Entesa, Esquerra Unida, Els Verds i Esquerra Republicana) no pasà dels 37.000 vots el 2007, mentre el 2003, només dos dels partits que l’integren, PSM i EU, per separat, ja en sumaren més de 53.000. Després d’aquests mals resultats electorals a les eleccions autonòmiques, el PSM canvià d’estratègia i decidí de cara a les eleccions estatals de 2008 apostar pel pacte amb la dretana Unió Mallorquina, cosa que no agradà a molts simpatitzants del partit. A aquesta coalició s’hi uniren ERC i Entesa baix el nom de Unitat per les Illes. Aquesta vegada el fracàs encara fou més estrepitós: la coalició aconseguí 25.000 vots, la meitat del que havien aconseguit per separat el 2004.
