Manifest sobre llengua i internet que la Clàudia Rius va llegir ara fa un any, l’octubre de 2020 a la Biennal del Pensament de Barcelona, celebrada al CCCB.
“Per començar m’agradaria tornar una mica enrere, no gaire, cap als anys 2000, on en general ens vam llançar de cap al cosmopolitisme (també per certs discursos de dretes i d’esquerres que ho van secundar), a una mena de “ciutadanisme del món” que era i és totalment capitalista i neoliberal. Una de les coses que sense adonar-nos estàvem posant en risc amb els discursos supraterritorials afavorits per la implantació de la tecnologia digital, era la diversitat lingüística mundial. I si parlem de cultura zoomer, de la cultura dels joves actuals i dels que vénen, hem de parlar d’internet i també hem de parlar de llengua, perquè ara mateix les grans estructures digitals mundials xoquen directament amb el futur de les llengües, i això vol dir no només de les cultures, sinó dels drets humans de milers de persones, perquè els drets lingüístics són drets humans, i com a tals, són oportunitats de viure millor, perquè ens ajuden a conviure des de la diversitat. I la diversitat no es manté citant-la en grans discursos. La diversitat es manté practicant-la i deixant-la practicar, cosa que també és important.
Tot això com es lliga? Per què em preocupa tant, per què ho relaciono? A l’any 2020, Google només està disponible en 164 llengües, mentre que s’estima que al món se’n parlen aproximadament 6.000. Mark Graham, investigador de l’Oxford Internet Institute, assegura que aquesta desigualtat en l’accés a la informació “té el potencial de reforçar patrons de producció i representació d’informació propis de l’era colonial”, sobretot tenint en compte que “la desigualtat de la informació i representació en diferents llengües a internet pot afectar també com entenem els territoris i fins i tot com hi actuem.” Així, per exemple, si ets un parlant bilingüe d’anglès i de zulú, a la Viquipèdia en anglès trobaràs 5 milions d’articles que t’explicaran com és el món, mentre que a l’edició en zulú en trobaràs només 685. Les grans llengües d’internet delimiten la manera com veiem el món de la mateixa manera que ho feien i fan els colonitzadors per vies violentes.
Com explica Thiongo’o, l’escriptor kikuiu de Kenya, en els seu llibre Descolonitzar la ment (Raig Verd, 2017), la colonització d’un territori no només s’aconsegueix materialment, a través de la violència i de la imposició de llengües, sinó també mentalment, colonitzant els hàbits i les formes de pensar. Ja al 2013, l’investigador András Kornai apuntava a l’estudi “Digital Language Death” que el 95% de tots els llenguatges en ús mai es normalitzarien a internet i perdrien força en el dia a dia. Kornai feia referència a una “mort massiva de llengües causada per la fractura digital”, i per tant, de la mort de cultures senceres, de maneres d’existir i d’enriquir la conversa global. Però cap de nosaltres deixaria mai de parlar, sinó que la mort de les llengües seria una mort per substitució: els parlars hegemònics com l’anglès, el xinès o el castellà aconseguirien imposar-se a internet i, conseqüentment, al món, amb tot el que això implica estructuralment, també a nivell productiu i monetari.
El perill és real, perquè està demostrat que els nous usuaris d’internet, influïts pel volum de contingut que hi ha en les llengües dominants, abandonen les seves llengües maternes online. A internet, els parlants de llengües mitjanes i petites opten sovint per navegar per les xarxes en l’idioma que els promet més abast, fins i tot si no el parlen bé. I a tot això falta sumar-hi les preocupacions que tenen persones com Inee Slaughter, directora de l’Institut de Llenguatges Indígenes, que recorda que molts dels idiomes indígenes només existeixen en formes orals, fet que crea una barrera difícil de superar a l’hora d’adaptar-se al món digital.
És molt fàcil, es tracta de no canviar d’hàbits lingüístics quan obrim l’ordinador i de ser conscients que mantenir la nostra llengua online pot suposar de gran ajuda per la nostra pròpia cultura, per la diversitat lingüística mundial, i també pot suposar un gran exemple per altres llengües que tenen menys parlants que nosaltres o que estan minoritzades per un estat sencer, com ho està la llengua catalana. Si parlem de cultura zoomer, jo no podia començar sense deixar clares aquestes bases estructurals de dominació per part de les grans cultures hegemòniques a internet, i com la cultura digital està marcada per això.”
