L’any 1979 veia la llum Quan el mal ve d’Almansa…, quart disc d’Al Tall, que esdevingué emblema musical del procés de recuperació nacional al País Valencià. Les cançons d’aquest disc foren banda sonora de l’independentisme i del catalanisme fins ben entrat el segle XXI.
«Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d’ella governeu»
Pot sonar a tòpic, però quaranta anys després, el missatge no ha perdut vigència. I menys encara si tenim en compte que el disc incloïa la cançó «A Miquel Grau» en homenatge al jove alacantí assassinat mentre enganxava cartells convocant a la manifestació del 9 d’octubre de 1977.
Al Tall cantà com «no pogueren dir-li adéu» perquè les autoritats segrestaren el fèretre; el que no ho podia saber en aquell moment era que l’assassí condemnat de Miquel Grau, Miguel Ángel Panadero Sandoval, militant de Fuerza Nueva, fou indultat pel govern d’UCD: dels dotze anys de condemna, només en passà quatre a presó.
Miquel Grau no és un símbol de la Transició, sinó la història viva de la democràcia parlamentària: mentre l’assassí treballa de procurador als tribunals, la placa d’homenatge impulsada per les entitats socials és vandalitzada contínuament amb la complicitat de les autoritats locals.
«Passen porcs i botiflers,
Botiflers i sargantanes,
Renegats i delators,
Socarrats i socarrades»
Més de quaranta anys després, el PV continua en mans d’unes forces vives reaccionàries i espanyolistes, indiferents a qui ocupa el Palau de la Generalitat o els grans ajuntaments quan es tracta d’imposar el seu ordre.
Però, hui en dia, on està el catalanisme contra el qual Las Provincias va esmerçar tants esforços? Què se n’ha fet del projecte dels Països Catalans que van irradiar des de València persones com Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Enric Tàrrega?
Què ha passat en aquests quaranta anys? Com és que hui en dia és més difícil veure una senyera o una estelada a València que quan cantava Al Tall? Ha sigut tot culpa de la Batalla de València? O el preu per a fer fora el PP de les institucions?
En alguna ocasió s’ha dit que «no tots els mals vénen d’Almansa». És ben cert: potser caldria mirar també enllà del Sénia.
Editorial del podcast Ona de Xoc. núm 2.
