Carlos Sentís, un dels periodistes franquistes vius més destacat, va rebre la medalla al mèrit en el treball de mans del ministre de Treball i Immigració espanyol, Celestino Corbacho, el dia 26 de gener, justament quan feia setanta anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona.
Sentís va entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939 amb els franquistes i durant la dictadura va tenir diversos càrrecs de responsabilitat. El 1963 esdevingué director de l’agència de notícies Efe, va ser corresponsal de La Vanguardia, on encara hi escriu actualment un article d’opinió diari, i va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Amb l’arribada de l’anomenada transició, Sentís va esdevenir diputat de la UCD i va participar en el retorn de Josep Tarradellas.
La coincidència de dates, afegida al passat franquista de Sentís i al fet que l’acte va fer-se al Col·legi de Periodistes, ha despertat la indignació d’alguns membres d’aquesta professió.
El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha emès un comunicat on “considera inacceptable que el Col·legi de Periodistes de Catalunya participi en la glorificació de Carlos Sentís, un periodista amb passat franquista que va actuar com a espia contra la República durant la guerra”.
VilaWeb recordava ahir l’article que va escriure Sentís pocs dies després de l’ocupació de Barcelona, en què anunciava la fi de la Catalunya de Companys, i ha publicat un editorial de Xavier Montanyà i un altre de Vicent Partal en què els periodistes es queixen de la condecoració a Sentís. Reflexionava Montanyà que Sentís s’havia guanyat la medalla, “per ocupant”: “Fa setanta anys que va arribar d’uniforme i encara hi és. A més, no li ha calgut adaptar-se. Nosaltres ens hem adaptat a ell”.
També el periodista Joan Vila i Triadú mostrava, al seu bloc, el seu desacord amb el fet que la concessió de la medalla al mèrit es fes al Col·legi de Periodistes: “No hem d’oblidar que Sentís va entrar a Barcelona amb uniforme militar el 26 de gener de 1939 i va col·laborar activament durant molts anys en la repressió franquista que va afectar companys periodistes i ciutadans de totes les condicions, molts dels quals van ser afusellats”.
En l’acte al Col·legi de Periodistes, Sentís va dir que acceptava la medalla “en nom de tots els periodistes”, cosa que provocà l’editorial de Vicent Partal titulat “A mi no m’hi embolique, Sentís”.