“El Congrés naix per abordar les qüestions que l’acadèmia oblida”

L’any 2006, el SEPC de Lleida organitzà un congrés sobre la Transició (De l’esperança al desencís. La Transició als Països Catalans). Set anys després, perquè encara cal debatre sobre l’anomenada Transició?

Entenem que cal debatre al voltant de l’anomenada transició per dos qüestions diferents. En primer lloc per la conjuntura politicosocial actual en la que, com mai abans, el règim del 78 està posant-se en dubte. Actualment trobem una majoria social que qüestiona el model social, econòmic i polític implantat amb la II Restauració Borbònica i entenem que és important debatre, reflexionar i aprendre sobre el procés històric que construeix els seus fonaments. I, en segon lloc, perquè pensem que, malgrat els notables avanços viscuts recentment, la Transició, com a període històric, encara és un objecte d’estudi fructífer del que desconeixem part de la seva complexitat.

Perquè heu triat el format del Congrés per debatre sobre aquesta qüestió?

Aquest projecte, tot i que porta per nom “Congrés Nacional d’Història”, no manté el format de “Congrés” tradicional. Al llarg de la programació integrem ponències, taules rodones, grups de debats o visites guiades per la València històrica. El format ha estat elegit per combinar la formació, el debat i la confrontació d’idees i visions i, també, l’oci i el coneixement de la nostra ciutat. La qüestió de la nomenclatura, en part, l’adoptem d’un dels projectes que ens han inspirat, el Congrés de Filologia Catalana.

Quins aspectes de la Transició voleu tractar en el Congrés?

Les temàtiques del Congrés són variades tot i que ens haguera agradat que ho foren més. Des de l’inici vàrem intentar organitzar el Congrés per blocs temàtics per poder tractar-los tots però, malauradament, no ha estat possible. Nosaltres pretenem tractar els aspectes que considerem oblidats i minoritzats a les programacions acadèmiques universitàries: donar-li veu als processos que no ens mostren a les aules. És per això que les temàtiques són variades, i sempre des de perspectives diferents a les que se’ns transmeten a les aules.

Quines activitats heu programat a banda de les ponències?

A més de les ponències tindrem grups de debats i reflexió, una ruta històrica per la València republicana i de la Transició, una taula rodona i alguna activitat més que esperem tancar en els propers dies.

Quins suports heu rebut per organitzar-lo?

Ens agrada diferenciar els suports. Estem molt contents perquè des de l’inici hem rebut el suport de moviments socials i organitzacions que considerem germanes així com del CS Terra o del Racó de la Corbella. En altre sentit, el dels suports institucionals, també estem contents. A l’inici, quan solament era un projecte, ens va costar molt trobar el suport que desitjàvem per poder portar endavant el Congrés però a mesura que hem anat concretant-lo els suports han anat augmentant. En l’àmbit de la Facultat, per a nosaltres ha estat molt important el suport de l’Equip Deganal així com de l’Assemblea de Representants (ADR) de la que molts dels membres del Grup Promotor també en formem part.

Sou els estudiants qui impulseu aquest Congrés; és perquè des de l’acadèmia no s’aborden aquestes qüestions?

Precisament el Congrés naix per abordar les qüestions que l’acadèmia oblida. Amb el Grau, l’estudi de la història és notablement superficial i sempre s’estudia des del relat oficial. És per això que, des de ja fa un temps, el SEPC de la Facultat de Història de la UV impulsàvem jornades, xerrades i debats per fomentar la història crítica i oferir als estudiants visions, diferents i divergents d’allò que estudiaven a classe. Amb el Congrés pretenem fer un salt qualitatiu en aquest aspecte i demostrar que els estudiants som capaços de crear i divulgar història des de paràmetres crítics i científics.

Quin lloc té el País Valencià (i els Països Catalans en conjunt) en els plans acadèmics actuals?

Actualment la història del nostre poble ocupa el darrer lloc als plans acadèmics. Ja a la Llicenciatura la història pròpia estava relegada a un segon pla. Amb la implantació dels Graus aquesta problemàtica s’ha vist agreujada. Al llarg dels 4 cursos de Grau, a la Universitat de València, sols tenim una assignatura d’història del País Valencià i altra dedicada a la Corona d’Aragó en època medieval. És per això que altre dels objectius del Congrés és aprofundir en l’estudi històric des d’una òptica pròpia.

Quins efectes han tingut les últimes reformes dels plans d’estudis sobre el coneixement de la història pròpia?

Les últimes, i no tan últimes, reformes han avançat en la destrucció de la Universitat com a font de coneixement. El procés de mercantilització que ha viscut la Universitat als darrers anys ha eliminat els continguts acadèmics que fomentaven la pluralitat, la crítica i la reflexió. La importància d’una disciplina es mesura per la quantitat de benefici econòmic que es podrà extraure a posteriori del treball d’aquell que la estudia. En aquest sentit, la història, en general, però especialment la pròpia, ha estat una de les grans perjudicades. Ara, amb la nova ofensiva espanyolitzadora del govern, aquesta situació s’agreuja i per això són importants aquestes apostes per la construcció d’alternatives que pal·lien la deficient oferta acadèmica dels centres universitaris.

Voldreu que tinga continuïtat en el temps?

Les nostres perspectives són optimistes. Nosaltres volem que aquest siga el primer de molts congressos nacionals d’Història. Aquest projecte neix per mantenir-se en el temps i construir un referent anual d’història crítica, transversal i multidisciplinar als Països Catalans que esdevinga útil per a la creació de pensament crític.