>> Article d’anàlisi per a L’ACCENT.CAT sobre la sentència del Tribunal Constitucional que finalment permet a Iniciativa Internacionalista de concórrer a les eleccions europees del proper 7 de juny
El Tribunal Constitucional espanyol declara que el Suprem va vulnerar el dret a accedir a càrrecs públics en igualtat de condicions amb la il·legalització d’Iniciativa Internacionalista. El Constitucional considera inacceptable la tesi de la contaminación sobrevenida, que va ser la principal argumentació que va dur a la il·legalització de la candidatura.
Primer de tot, cal puntualitzar que tan sols es pot accedir al Tribunal Constitucional (TC) al·legant la vulneració de drets fonamentals recollits a la constitució espanyola (CE). En el cas concret de la candidatura Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles (II-SP) s’al·lega la vulneració de 4 drets fonamentals:
– El principi de legalitat i seguretat jurídica (art. 9 CE), en tant que la llei de partits no preveu la il·legalització de coalicions electorals (formalment, II-SP és una coalició dels partits Izquierda Castellana i Comuner@s) com a successores de partits il·legals. És a dir, II-SP considera que no es pot il·legalitzar la candidatura, en tant que els partits que la conformen són legals i no han estat declarats successors de Batasuna.
Respecte aquesta al·legació, el TC considera que una coalició electoral pot ser declarada successora d’un partit il·legalitzat (en aquest cas, Batasuna), encara que els partits que conformen aquesta coalició no siguin il·legals, per tant, rebutja aquesta primera al·legació.
– El dret a obtenir la tutela judicial efectiva (art. 24.1 CE), en tant que II-SP considera que no ha disposat de suficient temps per poder exercir el seu dret a defensar-se de forma correcta, degut als terminis fixats per presentar els recursos i al·legacions.
El TC considera que la candidatura II-SP si ha disposat de suficient temps, prop de 24 hores (de les 22:55 del 14 de maig a les 22 hores del dia 15), per practicar les al·legacions, recursos i aportar les proves corresponents. El Constitucional argumenta que aquest període de temps és curt, ja que s’ha de decidir sobre la legalitat (o no) d’una candidatura abans que comenci la campanya electoral. També remarca que II-SP va presentar les al·legacions dues hores abans que acabés el termini, i no va tenir cap queixa. Aquest al·legació també és rebutjada.
– El dret a un procés amb totes les garanties (art. 24.2 CE), ja que II-SP argumenta que els informes policials no van ser sotmesos a un procés de ratificació i que els altres documents aportats (fotografies, retalls de premsa, etc.) no van ser validats. En molts d’aquests documents no s’ha aportat quina és la seva procedència, autoria, etc.
Respecte això, els magistrats del Constitucional refermen la doctrina general, que diu que els informes policials són vàlids sempre que es deixin “al margen las posibles opiniones subjetivas que por los miembros de los citados Cuerpos pudieran verterse en los mismos [informes]”. Pel fa a la resta de documents, el TC diu que el Tribunal Suprem ja es va encarregar de fiscalitzar i analitzar la seva validesa. Aquesta al·legació també és rebutjada pel TC.
– El dret de tots els ciutadans a participar en els assumptes públics (art. 23 CE), ja que Iniciativa Internacionalista denuncia que la seva il·legalització suposa negar l’accés de milers de persones a participar de la política.
Aquí és on el Tribunal Constitucional dedica tots els seus esforços i analitza tots els aspectes que els magistrats del Suprem havien utilitzat per prohibir a II-SP presentar-se a les eleccions europees del 7 de juny.
Arribats a aquest punt, els magistrats del TC passen a analitzar, un per un, els arguments utilitzats per anul·lar la candidatura d’II-SP:
1.- El Constitucional considera que els documents que es van aportar al Tribunal Suprem (TS) només demostren que Batasuna té un cert interès en estar present a les eleccions del 7 de juny, però que en cap moment queda acreditat, ni demostrat, que ho vulgui fer mitjançant la instrumentalització d’Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles.
En aquest moment, el TC posa especial èmfasi en que la referència que fa constantment el Suprem al concepte “izquierda abertzale”, és preocupant, ja que suposa criminalitzar una ideologia política concreta i això és un atac al principi de pluralitat política en que es base un estat democràtic.
2.- La sala del TC no considera rellevant jurídicament els actes de presentació de la candidatura II-SP, ni tampoc el fet que persones alienes a II-SP defensin que el senyor Alfonso Sastre seria un digne successor dels antics europarlamentaris abertzales.
3.- Respecte a la història personal dels regidors que han avalat, els promotors i els candidats d’II-SP, el TC remarca que “no pueden admitirse como constitucionalmente relevantes”, ja que els aspectes que destaca el Suprem són jurídicament legals (participar en manifestacions, signar manifestos, etc.) i no demostren cap tipus de relació amb ETA.
4.- Pel que fa a la presència del dramaturg Alfonso Sastre com a cap de llista, els magistrats diuen que “no es constitucionalmente aceptable la tesis de la denominada contaminación sobrevenida”, que va ser l’argumentació principal del Suprem per il·legalitzar II-SP, ja que jurídicament aquesta tesi no es sustenta en res i suposa estendre la privació del dret de vot a milers de persones.
També en referència a Sastre, el TC diu que l’argument de la “mobilització del vot abertzale” que va utilitzar el TS és una aberració, ja que “aquel voto [abertzale] es tan legítimo como pueda serlo cualquiera en un régimen democrático”.
5.- Per acabar, el Tribunal destaca que la no condemna expressa del terrorisme no demostra cap relació amb organització armada, però que, a més a més, en aquest cas, Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles ha realitzat una condemna de l’ús de la violència per obtenir objectius polítics en un estat democràtic.
En definitiva, el Tribunal Constitucional sentencia que s’ha produït, per part del Tribunal Suprem, una vulneració del dret a accedir a càrrecs públics en igualtat de condicions.
