El conveni de reciprocitat “mutila” TV3 a les Illes

[L’ACCENT 149]

La Televisió Digital Terrestre (TDT) suposa inundar les nostres llars de desenes de canals -majoritàriament en espanyol- però en canvi limita la recepció de canals en català arreu dels Països Catalans. A la situació coneguda d’assetjament de la Generalitat Valenciana als repetidors de TVC se suma l’amenaça d’apagada de les emissions de les cadenes públiques del Principat a la Catalunya Nord i la “mutilació” de TV3 a les Illes -especialment retransmissions esportives, pel·lícules i sèries- a causa d’un acord entre ambdós governs autonòmics.

Més pals a les rodes perquè les televisions que emeten en català es puguin veure al conjunt dels Països Catalans. A banda de l’assetjament de l’executiu de Francisco Camps per tal d’eliminar la xarxa de repetidors d’Acció Cultural que permetien veure TV3 en analògic al País Valencià, la Catalunya Nord i les Illes veuen amb preocupació el nou escenari que s’obre amb l’encesa digital.

“Governs amics” i “mutilació”  TV3
El 22 de gener els governs principatí i balear van firmar l’acord de reciprocitat per tal que dos dels canals de Televisió de Catalunya (TVC), TV3 i el Canal 33, es puguin veure definitivament a les Illes Balears i Pitiüsses, a canvi que IB3 s’emeti al Principat. El conveni, acordat mig any enrere, es va fer oficial en el moment que el Govern de les Illes va confirmar que tindria un segon múltiplex -canals de TDT que engloben quatre cadenes- per a altres televisions autonòmiques. A banda de les dues del Principat, l’executiu de Francesc Antich sempre ha manifestat que volia rebre Canal 9, però Camps no sembla que li interessi massa ja que prefereix la televisió regional murciana. Una altra negociació que està a les beceroles és la que hauria de permetre la recepció de la Televisió d’Andorra.

L’acord entre els dos “governs amics”, encapçalats pels socialistes Antich i Montilla, va néixer coix. I és que TV3 queda “mutilada” ja que part de la programació -retransmissions esportives, pel·lícules i sèries de producció aliena- queda “enfosquida” a les Illes. A la signatura de l’acord aquesta qüestió es va despatxar amb un escuet “els governs català i balear es comprometen a respectar els drets d’emissió que adquireixin o hagin adquirit per les televisions respectives”. És a dir, que per evitar que TV3 esdevingui competidora d’IB3 redueixen la programació als telenotícies i les sèries i concursos de programació pròpia. L’element més positiu del pacte és la possibilitat de crear una televisió comuna a internet -tecnologia de TV IP, segurament la clau del futur.

Aquest fet ha molestat a diversos sectors de la societat civil mallorquina i illenca en general. L’Obra Cultura Balear (OCB) ha reiterat el seu malestar per aquesta “mutilació”, un fet que abans de la signatura del conveni de reciprocitat ja havien advertit que seria molt negatiu. Així mateix recorden que, de moment, només TV3 arribarà immediatament, el Canal 33 ho farà encara sense data, mentre que la resta de canals tant de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) com de la resta d’ens autonòmics queden a l’aire. Des de l’OCB també es lamenta que l’encesa digital suposi un retrocés proporcional de la televisió en català respecte a l’emesa en espanyol.

La televisió en català en perill a la Catalunya Nord
La situació a la Catalunya Nord és encara pitjor que a les Illes. I és que l’apagada analògica, i la conseqüent encesa digital, pot enfosquir definitivament tant els canals de la CCMA com altres televisions en català (Televisió d’Andorra i Canal Nord). Val a dir que els canals públics sud-catalans arribaven a les comarques del nord des del 15 de juliol de 2008 gràcies a la instal·lació d’un repetidor privat (i al·legal) a la zona del pic Neulós, al massís de l’Albera. Aquest fet permetia rebre els quatre canals (TV3, 3/24, K33 i 33 i el 300) mitjançant el múltiplex del 69 de la UHF.

Es tractava d’una situació d’al·legalitat molt semblant a la que es vivia des de 1985 amb l’arribada de la TV3 analògica a les comarques nord-catalanes: un repetidor situat en territori administrat per l’Estat espanyol i després reemès mitjançant infraestructures instal·lades, sovint, pels mateixos sindicats intermunicipals.
Tanmateix el 19 de febrer dos tècnics de l’Agència Nacional francesa de les Freqüències van constatar l’existència de “canals estrangers” i van procedir a tancar el repetidor. Des de la Catalunya Nord es va lamentar que no es tingués cap tipus de consideració “pel caràcter internacional de la cultura catalana” ni per la directiva europea Televisió Sense Fronteres de 1989. Si la situació no es resolgués podria suposar que a l’abril de 2010, amb l’apagada analògica, TV3 deixés d’emetre’s, 24 anys després de la seva arribada, a la plana del Rosselló i al Baix Vallespir.

Per la seva banda, el president de la CCMA, Albert Sàez, va garantir el passat 6 de març l’existència de “contacte directe” amb el Consell General dels Pirineus Orientals per tal que formalitzessin una demanda a l’Agència Nacional francesa de les Freqüències per legalitzar digitalment l’emissió dels canals sud-catalans.