En un recent estudi del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) s’ha detectat un descens dels cabals d’aigua de totes les conques ibèriques en el període 1945-2005. Per tant, els autors d’aquest estudi afirmen que qualsevol transferència d’aigua “no té sentit”i la qualifiquen de “barbaritat”. L’estudi analitza 187 conques fluvials de la Península Ibèrica i conclou que la minva de cabals d’aigua que s’ha donat al llarg de la segona meitat del segle XX es podria accentuar en les properes dècades. Segons Sergio Vicente, de l’Institut Pirinenc d’Ecologia, “el procés es pot agreujar durant el segle XXI pel canvi climàtic”.
La realitat de l’Ebre és semblant a la de la resta de rius de la península. El descen de cabal ebrenc es fa especialment visible durant l’hivern i la primavera i, segons la comunitat científica, cal associar-ho al descens de pluges i a l’augment tèrmic de les darreres dècades, a més de l’augment de pantans i regadius. Per tant, la comunitat científica alerta que el riu no té excedents i que un hipotètic transvasament podria agreujar molt la seua salut. Aquesta realitat s’ha fet ben present arran de la sequera que arrossega la conca des de l’any passat. El cabal del riu al seu pas per Tortosa s’ha mantingut al voltant del mínim ecològic de 100 metres cúbics per segon des de fa més de 8 mesos. Segons dades de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), el descens de cabals comença a mitjans de juny, quan es van registrar mitjanes de 120 metres cúbics per segon, una xifra quatre vegades inferior a la de juny de 2010. Aquest mínim es va mantenir durant tot l’estiu i fins i tot alguns dies d’agost es va situar per sota dels 100 metres cúbics. Tanmateix la situació va continuar durant la tardor, per la falta de pluges. Actualment el cabal actual del riu és just la meitat de fa un any.
Arias Cañete, de nou
Com si un salt al passat es tractés, El ministre estatal d’Agricultura i Medi Ambient anuncià, a principis de febrer un nou PHN “solidari” entre territoris. L’actual PHN, resultat de la reforma feta pel PSOE a la seua entrada al govern el 2004, suposà la derogació del títol 3r de del transvasament (la canonada que portaria l’aigua cap al País Valencià). Per tant, com sempre ha repetit la PDE, el PSOE no derogà el PHN, de fet es preveuen més de 80 obres hidràuliques d’execució obligatòria. Així doncs, el PSOE executa minitransvasaments, com el del canal Xerta- Sénia o el de Segarra- Garrigues, mentre que el PP sempre ha optat sempre per obres faraòniques. Encara que ara, amb la crisi i l’ escassetat d’aigua, la PDE pensa que executaran aquesta transferència d’aigua a partir del canal Xerta- Sénia.
Retorn als transvasaments
La Plataforma en Defensa de l’ Ebre (PDE) ja havia advertit del retorn amb el PP a les “polítiques transvasistes del passat” i com ha fet públic, Manolo Tomàs, un dels seus portaveus ja hi ha un PHN i que un nou redactat pot suposar el retorn a les polítiques de transvasament a les que la “PDE s’oposarà amb totes les forces”. També recorden que, segons els científics, l’Ebre pateix una davallada constant d’aigua tan accentuada que no arriba a cobrir ni les seues despeses. A més tampoc pot garantir la conservació del Delta que, actualment, ja ha de lluitar contra la salinització que puja riu amunt (fins Tortosa) i contra l’enfonsament del Delta (un mil·límetre anual). Per últim la PDE demana un posicionament clar de l’actual govern principatí de com pensen afrontar el PHN i mostren la seua preocupació perquè no es repetisca la situació de l’any 2000 de completa subordinació de CiU al PP. Segons la PDE, està en les mans dels convergents la fixació del cabal mediambiental per al tram final del riu i el compliment de la Directiva Marc d’Aigües, d’àmbit europeu i aplicació obligatòria. A hores d’ara, CiU ha recuperat un vell projecte transvasista: el riu Roine, tal i com el president Artur Mas ja ha defensat en diferents àmbits europeus. Mentrestant, la resta de partits polítics de les TE (PSC, ICV, ERC…) fan el mateix paper de sempre: declaracions contundents però sense cap política efectiva en defensa de l’Ebre . I a la resta dels Països Catalans, practiquen un silenci més que sospitós o bé no passen de tímides declaracions a favor del riu.
