[L’ACCENT 148]
Més de 105.000 persones i les seves signatures han fet possible que el passat 11 de febrer una trentena de membres de la plataforma Som Lo Que Sembrem assistissin a l’acte públic que es va dur a terme al Parlament de Catalunya. La comissió de control de la iniciativa legislativa popular (ILP) va comunicar que s’havien aconseguit més de les 50.000 firmes necessàries per tirar endavant la iniciativa.
Els catalans consumim molts més aliments transgènics dels que creiem. De fet, “la major part d’aliments càrnics, com els ous, la llet, els formatge i la carn, provenen d’animals engreixats amb ingredients que porten transgènics, excepte els de procedència ecològica”, assegura Albert Ferré, membre de l’entitat Transgènics Fora! També lluita contra aquest tipus d’aliments Som Lo Que Sembrem, promotora de la iniciativa legislativa popular per declarar Catalunya lliure de cultius i aliments transgènics.
“El nostre objectiu és que es prohibeixin els transgènics a Catalunya, així com la investigació per poder desenvolupar cultius transgènics, que s’investiguin els seus efectes sobre la salut i el medi ambient i també exigim un etiquetatge clar dels aliments que en contenen i els que no”, explica Carles Serra, membre de la plataforma Som Lo Que Sembrem.
Un cop feta la validació, la comissió de control té un termini de quinze dies hàbils per comunicar-ho a la Mesa, per tal que es pugui iniciar la tramitació de la proposició de llei que promou la ILP. A partir d’aquí, la Mesa i la Junta obriran un termini perquè els grups puguin presentar esmenes de retorn, pas previ al debat de totalitat. “Ara és quan comencem els tràmits pròpiament parlamentaris. El pas més important és superar el debat a la totalitat en el ple del Parlament, en el qual finalment es decidirà si la ILP continua endavant o no”, aclareix Serra. Està previst que el proper mes de maig es faci pública la decisió institucional respecte a la ILP.
Posicions contràries
Les critiques del moviment antitransgènic a les institucions catalanes i espanyoles són molt contundents. Albert Ferré, de Transgènics Fora!, considera que “l’Estat espanyol és un cas únic en el territori europeu: mentre que en altres països aplicaven la moratòria de cultius comercials recomanada per la Unió Europea el 1999, el govern de l’Estat i la Generalitat els ha autoritzat sense interrupció”. Ferré creu que tant l’administració central com la catalana defensen els transgènics “a capa i espasa”, que oculten els problemes provocats per la contaminació genètica, mentre “menyspreen” els informes crítics independents que mostren els negatius impactes socials, ecològics i sanitaris. A més, assegura que la Generalitat de Catalunya “ha criminalitzat el moviment de resistència a aquest tipus de tecnologia i al model destructor que representa i fins i tot ha portat a judici dos destacats activistes per la seva participació en actes de protesta”.
Carles Serra, de Som Lo Que Sembrem, remarca “Hi ha fortes pressions a favor de la implantació i el desenvolupament dels transgènics en prejudici dels drets fonamentals de les persones i dels pagesos que no volen fer agricultura transgènica i que veuen els seus cultius contaminats”. “Cal tenir present que ens enfrontem a un poderós lobby que actua a molts nivells per protegir els seus interessos econòmics. A nosaltres ens toca protegir els nostres”, sentencia Serra.
Transgènics 0,0%
Precisament la plataforma Som lo que sembrem, juntament amb Transgènics fora!, són els responsables de la Campanya “Transgènics 0,0%”, que es va engegar a finals de gener durant la Gran Festa de la Calçotada de Valls. “L’objectiu de la campanya és fer visible el rebuig als transgènics i estendre la desobediència a la nova normativa europea d’agricultura ecològica que permet fins un 0,9% de contaminació genètica en la producció ecològica”, explica Albert Ferré, membre de Transgènics Fora! i de la Cooperativa de Consum Ecològic Germinal.
Es tracta d’una campanya que mobilitzarà persones d’arreu del territori durant les properes setmanes, i “comptarà amb una setmana d’accions descentralitzades repartides per diverses poblacions durant el mes de març”, explica Ferré. D’altra banda, Saragossa serà l’escenari d’una manifestació estatal que es durà a terme el 18 d’abril. “La campanya pretén intensificar fins al mes d’abril la mobilització al carrer i la pressió social de totes les persones, col·lectius, entitats i plataformes que lluiten per la justícia social i ecològica”, afegeix Ferré. Amb tot, Transgènics 0,0% també té la voluntat d’arribar al ciutadà i difondre els arguments antitransgènics a la societat, malgrat les través que explica Ferré: “La indústria biotecnològica amb el suport de l’Administració compta amb potents lobbys, empreses de relacions públiques i científics submisos amb la finalitat de difondre públicament un discurs interessat, parcial i manipulat per presentar als transgènics com un avenç científic i necessari socialment que beneficia tan a pagesos com a consumidors”.
Sis arguments contra els transgènics
1. El procés d’aprovació d’aquestes varietats no mereix cap confiança, ja que el desenvolupament i l’aprovació dels transgènics ha estat deguda a motius polítics, no ha estat una decisió científica.
2. Són una tecnologia incontrolada i imprevisible. Els seus perjudicis sobre el medi ambient estan documentats i suposen la continuïtat d’un model agrari basat en l’ús de plaguicides i fertilitzants de síntesi que s’han mostrat problemàtics a nivell de salut humana.
3. Els transgènics incrementen el control de la cadena alimentaria per part d’unes poques empreses a nivell mundial.
4. La coexistència és impossible amb altres tipus d’agricultura a causa de la contaminació pol·línica. Els transgènics han provocat la desaparició dels pagesos que feien blat de moro ecològic i de l’única varietat tradicional a Catalunya, el panís del Queixal.
5. Per solidaritat, ja que els transgènics perjudiquen greument els països perifèrics o empobrits.
6. No està justificada l’assumpció dels riscos que aquests representen, i de fet, en gran part es desconeixen. Cal aplicar el principi de precaució.
