Diversos instituts d’arreu del Principat han rebut a mitjans d’aquest mes de març la notícia que en un termini d’un o dos anys hauran d’eliminar la seva oferta de batxillerat. En la majoria de casos són instituts petits que només tenen una línia i estan situats, a més, en barris populars on l’accés del jovent als estudis post-obligatoris és inferior.
L’argument esgrimit pel Departament, encapçalat pel conseller Ernest Maragall, és l’ajustament de l’oferta i la demanda, però tant la direcció de diversos d’aquests instituts com les AMPA ja han deixat clar que aquesta és més que suficient per seguir oferint els estudis. Aquest, però, no és l’únic argument. La preocupació principal dels ensenyants és la projecció de futur que tindrà l’estudientat d’aquests centres de secundària. I és que el professorat sosté que, amb aquesta actuació, el que aconseguirà el Departament és negar la projecció de gran part d’aquest jovent als estudis postobligatoris. Segons diuen, el fet que al seu institut no s’ofereixi el batxillerat, farà que molts estudiants ja no es plantegin seguir estudiant després de l’ESO. Un fet doblement preocupant si es té en compte que la majoria d’aquests instituts estan situats en zones en què la situació socioeconòmica de les joves ja no afavoreix a la continuació dels estudis més enllà de l’etapa obligatòria.
La resposta del Departament a aquestes crítiques ha estat clara: “no hi ha marxa enrere”, “no val la pena protestar perquè la decisió ja està presa”. Un cop més, doncs, el Departament està mostrant una actitud totalment autoritària que no permet la participació del món educatiu. Precisament en un moment en què els sindicats de mestres han sortit al carrer per denunciar aquesta política intransigent. Tal i com explicàvem a L’ACCENT 173 enguany el departament deixava centenars de places d’ensenyants sense cobrir fins a principis d’octubre per tal d’estalviar-se’n el sou. Per si no fos prou, la conselleria publicà l’ordre amb el nou calendari quan encara no havien conclòs les negociacions amb els sindicats.
Elitització de l’ensenyament
Fa tan sols dos anys el mateix Departament ja va intentar eliminar en la seva totalitat el batxillerat nocturn. Diverses concentracions i la reacció de la comunitat educativa ho varen impedir en certa mesura, però l’oferta ha quedat reduïda gairebé a la meitat i molts pobles s’han quedat sense aquest servei. Un fet que ha comportat l’escapçament d’un batxillerat completament necessari per aquelles persones, en la seva gran majoria treballadores, que no gaudeixen de les condicions econòmiques necessàries per de dedicar-se a temps complert a l’estudi o que s’han posat a estudiar amb una edat avançada.
Ja en aquell moment, sindicats de professors i professores varen advertir que el següent pas seria aquest. De fet, un dels manifestos deia textualment “els següents passos s’albiren sense gaire esforç: després del nocturn se suprimiran els batxillerats als centres d’una sola línia al·legant que no són rendibles”. I això vol fer el departament.
Ja fa temps que els sindicats ho adverteixen, però cada cop queda més clar. La política educativa de la Generalitat i del govern de l’Estat camina cap a la destrucció de l’escola pública, cap a l’elitització de l’ensenyament. D’una banda, tal i com han denunciat els sindicats amb la manifestació i vaga d’aquest 17 de març mitjançant el foment de l’“autogestió” de centres, fomentant el finançament privat en detriment del públic (tal i com està passant ja a les universitats), i de l’altra amb l’eliminació del batxillerat en aquelles zones on la població és majoritàriament treballadora.
Mobilitzacions a Montcada i Reixac
Un dels instituts afectats és l’IES La Ribera de Montcada i Reixac. Estudiants, professorat, l’AMPA i la direcció ja s’han començat a organitzar. A més de les reunions entre direcció i AMPA per tal de preveure possibles actuacions, les estudiants ja s’han començat a mobilitzar. A més de fer difusió per la localitat, s’han posat en contacte amb l’Assemblea de Joves i han organitzat una ocupació de l’institut que compta amb el suport de la direcció.