Riudebitlles és un municipi del Penedès amb poc més 2.000 habitants. El poble agafa el nom del riu que el travessa, i es troba situat en una vall amb el mateix nom. Vall d’extensió àmplia i recorregut allargat, que també inclou les poblacions de Sant Quintí de Mediona, Torrelavit i Sant Sadurní d’Anoia. La pressió que exerceix l’àrea metropolitana de Barcelona es fa evident en la constant degradació que pateix el nostre territori. En el cas d’aquesta vall penedesenca, la instal·lació de diversos polígons industrials desfigura el paisatge rural típic de la zona. A aquestes alçades, totes coneixem les dinàmiques asfixiants del capitalisme i les claudicacions dels nostres governants quan es tracta de col·locar la seva firma en convenis que beneficien a uns quants interessos. Sempre polítics, evidentment.
Actualment, els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) són una eina per dur als pobles cap a escenaris, precisament, de claudicació. A Riudebitlles, doncs, ens trobem en aquest escenari. L’Ajuntament, saltant-se protocols de participació ciutadana, va creure que publicant la presentació del POUM al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya n’hi havia prou com perquè els vilatans n’estiguessin al corrent. Tot s’ha dut en silenci, i tan sols s’ha fet una presentació oficial del Pla quan ja ha estat aprovat. És cert que la democràcia funciona així, a esquenes del poble, però hi ha coses que són de jutjat de guàrdia. I no sé què és pitjor, si això o el jutjat de guàrdia.
Fem memòria. Que l’alcalde s’aixequi i marxi d’una presentació pública quan li fan una pregunta incòmoda. Que titllin d’antidemocràtics a aquells que estan en contra que el poble pugui doblar la seva població en pocs anys. Que els regidors no acceptin fer una taula rodona apel·lant que no estan disposats a escoltar segons què. Que responguin que el POUM té en compte el context de crisi econòmica actual, i veure que l’estudi data de l’any 2006. Hi ha polítics que són hereus directes del franquisme. No només a les altes esferes. També als pobles petits. I el més curiós és que ells ni ho saben, que són franquistes. Caciquisme de poble. Capitalisme rural.