Després de l’èxit de “Grupo Armado” [veure L’ACCENT 165], Tomàs Pellicer torna a la càrrega amb una nova novel·la ambientada en la lluita de masses del Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (FRAP). Tanmateix, tant la temàtica com els temps històrics, d’una i altra obra són ben diferents.
Si a “Grupo Armado” es tracten les accions de combat, les discussions ideològiques, la presó, el desencís i les contradiccions personals i polítiques dels joves que van prendre les armes dins del FRAP en la reforma del Franquisme cap a la “democràcia”; en “1975” hi trobem descrit un temps anterior, els últims anys del franquisme, amb una militància que comença quasi de manera casual a la universitat (FUDE), passa pel partit (PCE-ml), i finalitza en el “grup armat”. Aquest pas a la vida militant té molt d’autobiogràfic, perquè descriu en bona mesura les experiències de l’autor a les files del FRAP. De fet, un element morbós del llibre -donades les trajectòries recents d’alguns d’aquests antics militants-, és intentar esbrinar qui és qui entre els personatges, un exercici gairebé inescrutable per al lector jove però, segons es comenta, no tant per als vells companys d’en Pellicer.
L’enfocament de “1975” és, potser, menys polític i més personal. El camí que recorre Lina no deixa d’estar impregnat per sentiments, descobertes i preocupacions pròpies de l’edat, els enamoriscaments, el primer sexe, els exàmens… De fet, un dels encerts de l’obra és precisament com descriu la manera en la qual una persona passa, quasibé de manera casual, de no estar integrada en cap lluita a estar a avatguarda d’aquestes. En aquest trànsit, Lina d’alguna manera es converteix en una persona diferent, perquè com a conseqüència de la seua implicació i de la repressió conseqüent, tot allò que era important per ella es converteix progressivament en secundari, alhora que la seua vida guanya en intensitat, tant en les experiències agradables com en les que no ho són.
La descripció del procés de canvi personal i polític és doblement difícil de novel·lar en aquest cas. Això és perquè la protagonista és una jove que viu en un temps on el pes del patriarcat és molt evident, i esquivar el control familiar és pràcticament una obligació vital, i més encara per a una revolucionària. Descriure d’una manera propera la transició de Lina, el camí cap a l’alliberament personal des de la clandestinitat i en un temps asfixiant per a les dones, és un dels encerts de l’obra d’en Pellicer.
Aquesta dimensió humana, optimista també, de “1975” és altre dels punts d’inflexió respecte a la primera de les novel·les de l’escriptor. Potser és perquè “Grupo Armado” ens parla més del procés de transacció del franquisme cap al juancarlisme, i del desengany d’una generació de combatents que donà el bo i el millor de la seua vida per enderrocar el vell feixisme; mentre que la novel·la que avui ressenyem ens descriu els inicis, les esperances i els anhels, d’aquesta sang jove que es vessà per la revolució.
1975, Tomás Pellicer Tiempo de Cerezas Ediciones 260 pàgines.
Si voleu fer un tastet del llibre podeu descarregar els primers capítols a: www.tpellicer.com
