El gen literari
Urbà Lozano, com qualsevol dels mortals d’aquest planeta, és matèria de seny i sang. I, en efecte, amb cap i cor és com ha edificat una obra de paral·lelismes i contrastos, de gest i entranya, de fons i forma, de xiscle i xiuxiueig. De raó i desig, al capdavall. Per filar-hi més prim: de raons i desitjos. Perquè aquesta trama de trames es mou entre l’instint i el deler, va de la pulsió a l’afany, combina rampellada i necessitat. La vida mateixa. L’escriptor d’Alginet es trau de la màniga un text exigent, una filigrana de tempos mesurats i intensitats ben equilibrades. Una font que va rajant, de mica en mica, dolls fresquets de llenguatge destre per esclatar, finalment, en un joc de luminotècnia formidable. Estem davant el XXIII Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, i si ho és, és per diversos motius. Primer, perquè l’autor demostra tindre idees. Segon, perquè ha sabut treballar-les tal com demana una novel·la. Tercer, perquè fa venir salivera el domini de la llengua que s’hi aboca. Quart, perquè ens consta que s’ho ha passat en gran escrivint-la. I, per últim, perquè la lectura no deixa indiferent. I res és sobrer.
La trampa del desig es revela en forma de text enigmàtic. Lozano compta amb la virtut de poder passar amb una facilitat flagrant de la ironia més recaragolada a unes escenes dramàtiques que glacen la dermis. Així, els passatges costumistes s’entremesclen amb d’altres més propis de la novel·la històrica i amb un reguitzell d’episodis de pòsit luxuriós que gaudeixen d’una elaboració tan acurada que per si sols podrien constituir un recull de novel·la eròtica d’alt voltatge. Temporalment, l’obra abasta diferents realitats socials i polítiques al voltant del darrer segle, tot i que cal destacar l’agençat retrat de les diferents classes socials d’aquestes èpoques i una descripció intel·ligent de les ambicions dels afectes a “la causa nacional”, personatges que segons quins temps amaguen la cua o trauen múscul fins esdevenir sàdics. Quant als espais, aquest cop Lozano dilata l’espiera i, mitjançant un anar i venir a documents, ens ha transportat als cortijos andalusos o a viles balcàniques assotades per la guerra, sense descuidar els escenaris propers, aquells per on branda un Urbà Lozano reblert de dites, parlar de poble, riquesa patrimonial de la Ribera. I, tot això, per contar-nos una història amb salts endavant i endarrere que té com a protagonistes, entre altres, el metge valencià Daniel Duart i la refugiada bosniana Mirsada Beslija, en una atmosfera de passats convulsos, convivències estranyes i desitjos profunds. A partir d’ací, un collagede relats van focalitzant l’atenció en la transformació de la mentalitat dels personatges en cada tram de llurs vides.
El lector més avesat al cosmos de l’autor trobarà en aquesta nova entrega algun que altre personatge ja familiar en altres títols publicats. Perquè La trampa del desig ve a reforçar un bagatge sens dubte adquirit en la resta d’obres publicades –i premiades-: La màquina ronca (Brosquil, 2005), Femení singular (Bromera, 2006) i Plagis (Bromera, 2008). Si ja hi esteu ben endinsats, proveu sort a caçar-lo entre l’obra col·lectiva Subsòl (Bromera, 2010), amb set lletraferits que signen com a Unai Siset. I, si encara no en teniu prou, ja sabeu que és home d’Alginet. Si el busqueu, el podreu trobar senzillament prenent cafè al centre del poble, amb unes galtes sempre botinflades i vermelles, només pentinades per la barba. Amb ulleres i mirada modesta, potser el sorprendreu envoltat d’aprenents i futures eminències. O desvivint-se per un rosset que porta el gen literari ben ran de casa.
La trampa del desig. Urbà Lozano. Edicions Bromera, 2012 . 382 pàgines
