Quan només portàvem sis mesos de la implementació real de la criticada reforma del Règim de les Empleades de la Llar de Zapatero (vegeu L’Accent 222) , amb el cap d’any va arribar un nou Real Decret del govern de Rajoy, que deixa sense efectes algunes de les poques mesures positives que s’havien donat en un sector on la precarietat, la il·legalitat i els salaris de misèria estan enquistats en dècades de normatives “especials” per a treballadores “especials”. I entre tantes reformes, es calcula que milers de treballadores de la llar han passat al treball en negre o per a ETTs, mentre les lleis els continuen imposant un aparheid laboral, culpables de ser dones, i a més a més casi sempre immigrants.
Amb la nova reforma del passat 28 de desembre, el govern espanyol torna al model anterior en que la cotització és responsabilitat de la pròpia treballadora, i no de l’empresari, i limita les bases màximes de cotització a poc menys de 800 euros, condemnant-les a pensions de misèria. En síntesi, hi ha hagut molta reforma legal, i ben publicitada, per a restar igual o pitjor que al principi.
Un règim històricament “especial”
L’Estat espanyol és el territori on més treballadores domèstiques hi ha d’Europa, segons la OIT (Organització Mundial del Treball) i les treballadores de la llar han viscut sempre sota un “estat d’excepció” laboral, en règims “especials” on la legalitat no protegeix el que a altres treballadors són drets fonamentals, sense més altre explicació que la discriminació de ser dones (el 94%) i moltes vegades immigrants (el 61%).
Els exemples són molts, i es poden comprovar conversant simplement amb una afectada o llegint al BOE les extenses normatives, que emparen encara avui no gaudir ni de l’atur, pensions més baixes, jornades de 60 hores o els acomiadaments totalment lliures (el legislador li diu simplement “desestiment”) i pràcticament gratuïts, passant sous de misèria generalitzats, que en la gran majoria de casos voregen el Salari Mínim Interprofessional, que a més el govern popular ha congelat en els pauperrims 641,40 euros per 40 hores de treball setmanal.
Zapatero, CCOO i UGT pacten mínimes reformes
Amb la darrera Reforma de la Seguretat Social d’agost de 2011, mentre es retallaven les pensions de jubilació i s’augmentava l’edat a 67 anys, la propaganda oficial explicava que “per fi” les empleades de la llar s’equipararien a la resta de treballadors, i s’inclourien en el Règim General de la Seguretat Social.
El president espanyol d’aquell moment, Zapatero, es va afanyar en publicitar una de les poques mesures “socials” que es va permetre d’aprovar en un final de legislatura basat en les retallades. I als sindicats CCOO i UGT, que van donar la seva signatura a la vergonyosa retallada del 20% de les pensions, van publicar folletons i revistes explicant les excel·lències de la nova normativa.
Però una simple lectura del BOE feia comprovar que, a pesar de donar-se tèbies i petites millores, la reforma de 2011 continuava tractant a les empleades de la llar de forma “especial”, condemnant-les a no gaudir de l’atur, a acomiadaments encara més lliures i baratos que la resta de treballadors i a càlculs de pensions propis i encara més paupèrrims. En el barroc i hipòcrita llenguatge legal van passar de ser un “Règim Especial” a ser un “Sistema Especial dins el Règim General”: paraules buides per a descriure la mateixa discriminació.
Nefastes conseqüències de la reforma de 2011
La principal reforma del govern de Zapatero va consistir en que la cotització a la Seguretat Social era a càrrec de l’empresari, i no de la treballadora, amb la inclusió de la empleada en el Règim General de la Seguretat Social (això si, amb característiques “especials”). La data màxima era el 30 de juny de 2012, moment en que si l’empresari no donava d’alta a la treballadora, aquesta ja no podia cotitzar-se ella mateixa a la Seguretat Social. Sense posar recursos econòmics en la mesura, sense cap control de la Inspecció de Treball o altres autoritats, i en un moment de crisi, el resultat era desgraciadament previsible. Milers de treballadores de la llar no van aconseguir que els seus empresaris les donessin d’alta, restant fora de cap protecció de la Seguretat Social i treballant “en negre”, o amb la alternativa d’haver de buscar una ETT per a poder continuar amb la cobertura social.
Finalment, doncs, el resultat de la publicitada mesura “progressista” de Zapatero, CCOO i UGT va ser més treball en negre, més ETT, menys cobertura social i posar en perill les pírriques pensions de les empleades de la llar que estaven en els anys propers a la jubilació.
Real Decret del passat 28 de desembre
L’avaluació negativa pràcticament unànime dels efectes de la reforma de Zapatero (en vigor només des de juny de 2012) va permetre al govern de Rajoy legitimar-se per a aprovar una nova reforma per a tornar a la situació anterior. En un dels seus famosos Real Decret Llei, en aquest cas el 29/2012, del 28 de desembre, i sense ser cap innocentada, va tornar a deixar fora del Règim General les empleades de la llar que facin menys de 60 hores mensuals per a un empresari, pràcticament més del 85%.
Amb la nova normativa es torna al model antic: és la treballadora la responsable de cotitzar a la Seguretat Social, i l’empresari el que amb el sou hipotèticament també li ha d’abonar la part corresponent a aquesta cotització. Qualsevol incompliment en l’alta a la Seguretat Social torna a recaure casi exclusivament en la treballadora, excloent a l’empresari de qualsevol responsabilitat.
El resultat salta a la vista; molts Reals Decrets i molta propaganda per a continuar pràcticament on érem, però amb una nova oportunitat perduda per a fer visibles aquestes treballadores invisibles.
