El govern espanyol pagarà a les ETT per cada aturat que se sancioni sense prestació

ett-endavantVia lliure per les Empreses de Treball Temporal (ETT) en el nou mercat laboral que s’imposa a cop de reforma, i cada vegada possibilitats exponencials de beneficis milionaris per a la patronal. L’SPEE (l’antic INEM) ha fet públic el passat 5 d’agost un nou conveni amb les tristament famoses ETT, pel qual col·laboraran “en la recerca de feina pels aturats”, cobrant importants quanties per cada contracte que signin. Alhora, i a pesar del silenci dels mitjans, en el nou marc les ETT també cobraran per cada treballador que, gràcies a la seva informació, es sancioni sense prestació d’atur. El lliure mercat arriba a tot arreu, i ara col·labora amb les administracions.      

Noves competències

Les darreres reformes laborals dels governs de Zapatero i Rajoy han anat augmentant les possibilitats d’actuació de les ETT, i entre les més cobdiciades competències destaca per la seva importància, ja aprovada des de 2010, la de “col·laborar” amb el SPEE (antigament INEM) en la gestió de les prestacions d’atur. Després d’anys de negociació, estàvem només a l’espera del desenvolupament de la lletra petita d’aquesta normativa, i ara ja és aquí, i les ETT ja podran buscar feina, i alhora controlar l’atur dels treballadors que els assigni l’administració.

Concretament, aquestes empreses percebran unes quanties per cada aturat al que contractin (feina que ja feien fins ara sense cobrar res de l’erari públic), alhora que tindran atribucions per controlar si aquests treballadors que perceben prestacions van a signar correctament, accepten les ofertes de feina que la ETT consideri “adients” per la seva formació, o estan treballant en negre. El nou marc jurídic és evident que busca un control molt més alt als aturats per part d’una empresa privada que, sense ni tan sols amagar-se, busca beneficis empresarials amb la gestió de l’atur.

Polèmic articulat del Conveni

Sota una manta de silenci mediàtic, es va publicar el passat 5 d’agost el nou Plec de Condicions (P.A. 17/13) que marcarà la relació entre les administracions i les ETT. En el seu -tan polèmic com clar- article 5, apartat e), el Ministeri de Treball estableix que les ETT percebran unes quanties (difícils de precisar, però que podrien arribar a 450 euros) per cada sanció que es tramiti “a conseqüència de la informació aportada” per la ETT, i que finalitzi en una sanció amb extinció de la prestació d’atur per a un treballador.

Amb aquest nou conveni l’administració fomenta que les ETT “controlin” al màxim als treballadors que se’ls assigni, en busca de benefici econòmic que ni tan sols s’amaga. I les seves possibilitats d’acció en aquest nou escenari augmenten exponencialment: poden pressionar un aturat de més de 55 anys per a acceptar una feina per 600 euros mensuals, sota l’amenaça de la eliminació del subsidi, o ofertar feines a més de 30 Km als aturats, avisant-los de que en cas de ser rebutjada la prestació d’atur podria desaparèixer.     

Conseqüències en el mercat laboral

En un context de manca absoluta de creació d’ocupació, i de continua i implacable retallada de les prestacions i subsidis d’atur, aquestes mesures és evident que busquen posar la por al cos a milers (o centenars de milers) de treballadors, per a que, perduda qualsevol expectativa de subsidi, treballin per cada cop menys i en condicions cada cop més degradades. Un nou exèrcit de treballadors aturats està sent catapultat en condicions d’extrema precarietat al mercat laboral, fent rebaixar encara més els salaris en general, i ajudats per uns Convenis Col·lectius que ja cap empresari es veu en obligació de complir.

No és difícil preveure que l’entrada de les ETT en la gestió de les prestacions d’atur tindrà nefastes conseqüències per a una gran majoria, en benefici (i milionari), com és ja massa habitual, de la patronal i el sagrat lliure mercat

Història de les ETT: de la prohibició a gestionar la precarietat

ett-puaEl funcionament de les ETT és ben senzill: una empresa (ETT) contracta un treballador per cedir-lo a una tercera empresa, que és la que realitzarà les funcions d’empresari i direcció. Per tant, existeixen per a un únic treballador dos empresaris, un fictici (la ETT) i un real (empresa usuària).     
Però no cal fer tanta memòria per recordar que aquesta pràctica laboral va estar prohibida a tot Europa des de principis del moviment obrer. Ja les primeres lleis laborals del segle XX de tot el continent desqualificaven aquestes pràctiques de “tràfic il·legal de mà d’obra”, que atemptava contra els drets fonamentals dels treballadors, i que augmentava exponencialment la precarietat i la sinistralitat laboral.

A l’Estat espanyol aquestes pràctiques van estar prohibides expressament per l’Estatut dels Treballadors de 1980, -fins i tot van ser considerades delicte al Codi Penal- fins l’any 1994, any en que es van legalitzar amb l’aprovació de la llei de les Empreses de Treball Temporal (ETT), però inicialment sota una sèrie de controls i límits.

A pesar de les campanyes populars, molt intenses sobretot als anys 1990, poc a poc les continues reformes laborals han anat rebaixant els límits legals i possibilitant la seva extensió a tots els sectors productius, estenent i consolidant la seva influència.