La retallada de drets ha estat històrica, però tot apunta que en els propers mesos es materialitzin noves importants regressions en els drets dels treballadors i pensionistes. Zapatero estudia la resposta ciutadana al carrer, mentre la patronal, la banca i el FMI reclamen anar més enllà.
Reforma Laboral
La primera cita del calendari serà amb tota probabilitat les negociacions d’una Reforma Laboral que retallarà una important part dels drets dels treballadors, i que el Ministre de Treball, Celestino Corbacho, ha declarat voler tancar en poques setmanes. Els sindicats CCOO i UGT havien arribat a una sèrie d’acords amb el Govern espanyol, però la nova conjuntura internacional i les pressions de la UE i el FMI apunten que les postures de la Patronal poden tenir més força en la recta final de les negociacions.
El debat doncs se centra en determinar si les retallades dràstiques de drets laborals consensuades per CCOO, UGT i el govern es mantindran tot i les directius encara més neoliberals que vénen d’Europa. Els sindicats oficials semblava que ja havien acceptat una reducció de la indemnització de l’acomiadament a 33 dies, però la patronal continua defensant una baixada fins i tot a 20 dies. Alhora, CCOO i UGT havien arribat a concedir una reducció històrica de les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social d’1,5 punts, però els empresaris reclamen que sigui de 5 punts. El govern també està regulant un nou contracte juvenil precari, amb retribució del Salari Mínim (633,30 euros) i sense cotització a la Seguretat Social, mentre que la Patronal exigeix que a més pugui aplicar-se a tots els menors de 30 anys, sense dret a atur ni indemnització de final de contracte. Finalment, sembla que tots aquests agents socials estarien d’acord en eliminar totes les restriccions que encara tenien les ETT, sobretot d’actuar en empreses amb especials riscos laborals.
Retallada de les pensions
Indubtablement lligada a la Reforma Laboral, i a les reduccions de les aportacions a la Seguretat Social, el govern espanyol estudia noves retallades en les pensions. Concretament, en el punt de mira es troba principalment la pensió de jubilació, que podria veure’s reduïda per la introducció de noves formes de càlcul i l’allargament de l’edat ordinària de jubilació a 67 anys.
L’executiu espanyol també porta anys estudiant la possibilitat de restringir considerablement l’accés a la prestació de viduïtat, que restaria només per als cònjuges que depenguessin econòmicament de forma total del treballador difunt.
El FMI reclama més mesures neoliberals
Poc després de donar-se a conèixer les mesures al Congrés, l’economista en cap del FMI, Olivier Blanchard, va deixar ben clar que les imposicions a l’executiu espanyol encara no havien acabat.
Concretament, l’organisme internacional es va atrevir a reclamar a l’Estat espanyol una reforma del sistema de negociació col·lectiva, per a eliminar els Convenis de sector, descentralitzant-los en les negociacions a cada empresa, fet que suposaria una clara reducció de la capacitat de força negociadora dels treballadors.
Alhora, Blanchard va defensar que era necessari crear indemnitzacions per acomiadament “progressives”, en el mateix sentit defensat per la patronal d’un contracte únic amb indemnitzacions progressius de 12 a 30 dies per any.
