El govern espanyol de coalició PSOE i Unidas Podemos havien promès que els pensionistes no perdrien poder adquisitiu, i per tant que les pensions almenys pujarien cada any segons l’IPC. Aquesta promesa es va plasmar al seu programa electoral, en van fer bandera a la darrera campanya electoral estatal i en les darreres setmanes han declarat a la premsa que la darrera Reforma de les Pensions de desembre 2021 per fi feia realitat l’actualització per llei de les pensions segons l’IPC. Però a la realitat els pensionistes han vist com les seves prestacions augmentàvem el 2,5%, molt per sota de l’IPC que ha estat del 5,5%. La norma aprovada portava una «trampa» que ha causat que les revaloritzacions de les pensions siguin menys de la meitat de l’IPC, i per tant els pensionistes tornin a perdre poder adquisitiu.
Pèrdua de poder adquisitiu des de 2011
Les prestacions de la Seguretat Social (principalment jubilacions, però també invalideses, viudetats, orfandats,…) han perdut poder adquisitiu des de 2011, amb augments molt per sota de l’IPC. Cada any podien comprar menys coses amb la mateixa pensió. Concretament, des de 2011 a 2014 es van congelar les prestacions des dels diferents executius espanyols de PSOE i PP, cada any amb la promesa de que seria l’últim, des del fatídic maig de 2010 en que el president espanyol del PSOE Rodríguez Zapatero va declarar que no hi havia cap alternativa per evitar la fallida de l’Estat que congelar les pensions «només» al 2011.
I anys després, el govern del PP va aprovar al 2014 congelar-les finalment per llei (amb l’anomenat «factor de revalorització de les pensions»), un complicat càlcul que intentava amagar que les pensions augmentaven des de 2015 només al 0,25%, mentre la realitat del carrer crida que molt més han pujat els productes de primera necessitat (gas, llum, aliments,…).
El resultat és que des de 2011 els pensionistes han patit pèrdues importants del poder adquisitiu. Cada any els pensionistes han pogut comprar menys amb pensions cada cop més devaluades. I aquesta situació va provocar massives mobilitzacions de pensionistes arreu l’Estat espanyol, on un dels punts principals reivindicatius era el manteniment del poder adquisitiu, reclamant que almenys s’havia de pujar les pensions segons l’IPC, ja que fins i tot així no es mantenia realment el poder adquisitiu dels pensionistes, atenent a que aquest IPC ha estat modificat des de fa anys per no recollir la real pujada dels preus de primera necessitat, com aigua, llum, o cistella bàsica.
Promeses del govern i aprovació de la Reforma de les Pensions
Les grans mobilitzacions populars arreu les grans ciutats de l’Estat van causar que la coalició del govern de PSOE i Unidas Podemos recollís al seu programa electoral que les pensions havien d’augmentar cada any almenys l’IPC, que derogarien la llei de 2014 del PP, i fent d’aquest tema un dels principals de la campanya electoral i del pacte de la creació del govern de coalició. I des del govern es va fer públic que aquesta reivindicació dels pensionistes finalment es recollia amb l’aprovació de la Reforma de les Pensions, Llei 21/2021, publicada al BOE el passat 28 de desembre de 2021.
I així ho van recollir els comunicats de premsa del govern espanyol, el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social i així ho van amplificar els mitjans de comunicació, que van portar en portada que en breu els pensionistes gaudirien per fi de la revalorització de les pensions.
Augment de menys de la meitat de l’IPC al 2021
Però finalment a finals d’any el govern espanyol només ha abonat un augment de l’IPC del 2,5%, molt inferior a l’IPC oficial del 5,5%. Com s’explica aquesta diferència? Perquè han percebut els pensionistes un augment de menys de la meitat de l’IPC anual? La resposta està en el redactat de la nova llei, que determina no es pren com a mesura l’IPC anual de gener a desembre (que suposaria el manteniment del poder adquisitiu segons l’IPC), sinó el valor mitjà de l’IPC de tots els mesos. El resultat és que pel 2021 no s’actualitzaran les pensions al 5,5% (IPC anual) sinó al 2,5%.
Aquest redactat va passar per alt a molts, i encara més als mitjans de comunicació. Concretament, el nou redactat de l’article 58 de la LGSS determina que la revalorització es donarà «en el percentatge equivalent al valor mitjà de les taxes de variació interanual expressades en tant per cent de l’Índex de Preus al Consum dels dotze mesos previs al desembre de l’any anterior».
Amb aquest redactat, el govern espanyol creu haver trobat la solució màgica: pot argumentar (de forma tramposa) que ha complert les seves promeses d’augmentar les pensions segons l’IPC, i alhora en realitat s’estalvia milions d’euros revaloritzant les pensions menys de la meitat de l’IPC, devaluant les pensions i no mantenint el poder adquisitiu dels pensionistes. Un engany en tota regla que de ben segur trobarà resposta des del moviment popular pensionista.
