El passat 8 d’abril els diputats de l’Assemblea Nacional francesa varen aprovar una llei de protecció i promoció de les llengües dites regionals. La llei, com van voler destacar diferents defensors de les llengües minoritzades a l’estat francès, hauria de permetre protegir l’ensenyament en immersió lingüística, permetre la retolació bilingüe i autoritzar l’ús de caràcters propis als noms i cognoms, com els accents al català. La llei, que era coneguda com a llei Molac, pel senador bretó Paul Molac que la va presentar, va ser aprovada per 247 vots a favor i 76 en contra.
Manifestació a París #PourQueViventNosLangues, novembre de 2019
El govern del liberal Emmanuel Macron, contrari a la llei , de seguida va reaccionar amb un recurs, presentat per 60 diputats de la majoria presidencial LReM el passat 22 d’abril, després que el president de la República hagués retardat fins al darrer moment la promulgació del text. Segons el digital La Lettre A’, el recurs va ser directament teledirigit per l’equip de el Ministeri d’Educació, presidit pel ministre Jean-Michel Blanquer, que va defensar en el debat parlamentari la posició contrària a la llei.
Amb aquesta maniobra de recórrer una llei aprovada per la majoria parlamentària el govern Macron estaria fent un ús fraudulent d’aquesta possibilitat de recórrer a el Consell Constitucional, que va ser legislada el 1994 a l’Estat francès de cara a afavorir l’equilibri de poders dotant així a l’oposició d’un instrument de control suplementari enfront de l’acció governamental.
El recurs, de moment, pretén paralitzar l’aplicació de la llei, que hauria mitigat una mica la forta discriminació que els parlants de llengües com el català, cors, bretó o basc pateixen en el sistema educatiu i marc legal de l’estat francès. Abans que es fes públic el recurs, l’Associació per l’ensenyament del Català APLEC afirmava: “No cal amagar que la victòria per simbòlica que sigui necessita anar molt més enllà i desplegar uns mitjans i unes polítiques considerables per pretendre invertir el declivi de les llengües “regionals” i salvar-les. Almenys surten de la seua condició de “fora de la llei” i d’absència total de reconeixement en el qual eren fins ara. Catalunya Nord passa a ser l’últim territori dels Països Catalans a tenir una legislació que reconeix mínimament el català.”
Fins ara les resolucions adoptades pel Consell Constitucional sobre llengües han tingut un caràcter restrictiu. Pot seguir el mateix camí declarant la inconstitucionalitat de la llei, fet que suposaria un problema polític davant l’àmplia majoria que la va aprovar, o bé podria aprovar-la però amb condicions, esporgant-la dels seus elements més significatius i per tant deixant-la molt aigualida a efectes pràctics.
Des de l’Associació per l’ensenyament del Català han denunciat el recurs.
“L’APLEC denuncia aquests parlamentaris partidaris del monolingüisme i còmplices de linguicida agreujat. Aquests diputats que, com el ministre d’Educació, tot dient el contrari, de fet són contra l’ensenyament de les llengües regionals. L’APLEC fa una crida als diputats catalans perquè intervinguin a prop de llurs col·legues per retirar al més aviat el recurs.
Sabem tot l’amor del Consell constitucional per les llengües regionals ; és urgent que aquests parlamentaris rectifiquin llur decisió i acabin aquest assetjament indigne d’un país democràtic.”
