El gran premi de Xest tanca el mundial de motociclisme amb un descens significatiu d'assistència

El gran premi de Xest tanca el mundial de motociclisme amb un descens significatiu d'assistència

xest2012

El cap de setmana del 9 a l’11 de novembre tingué lloc la darrera edició del GP de Xest al País Valencià. Aquest esdeveniment, que es celebra al circuit Ricardo Tormo des de l’any 1999, és un dels moments àlgids en el calendari de grans esdeveniments que ha esgrimit amb orgull el govern autonòmic del PP des de fa més d’una dècada.
Com ha passat en altres esdeveniments com la Copa del Amèrica o el circuit urbà de Formula 1, el GP de Xest se’ns ha venut com un esdeveniment de gran importància econòmica i social per al País València, en el marc d’una política que ha tingut l’objectiu, en boca dels dirigents populars, de convertir la ciutat de València i el seu entorn més pròxim, en un referent mundial pel que fa als grans esdeveniments.

La realitat però, és tossuda, i les xifres parlen per elles mateixes. Des de l’any 2007 la caiguda pel que fa al nombre d’espectadors ha segut més que significativa. Aquest any s’arribà a la xifra màxima d’assistents durant els tres dies de competició, calculada en els 237000 espectadors. Pel contrari, seguint una tendència descendent contínua, la darrera edició ha registrat una assistència aproximada d’uns 120000 espectadors, de manera que es pot afirmar que el nombre d’espectadors s’ha reduït en una xifra aproximada del 50%.

El descens d’espectadors també reflecteix una tendència semblant pel que fa al nombre total d’espectadors registrats el diumenge, dia de les curses, el qual sense anar més lluny mostra un descens respecte a l’any passat de 14000 espectadors.

Aquesta dinàmica ve a reflectir l’enorme disminució pel que fa al poder adquisitiu i la capacitat de consum dels valencians des del principi de la crisi econòmica fins a avui en un procés que sembla lluny d’acabar. És en aquest context quan totes les inversions fetes en els grans esdeveniments i justificades en la seua més que discutible rendibilitat es converteixen ara en un veritable llast per a l’economia, que en res beneficien ni reverteixen en la societat valenciana.

Malgrat aquesta evidència les declaracions dels responsables de la gestió del circuit, així com les del mateix president Alberto Fabra, que no es va voler perdre la cursa, neguen l’evidència del cost creixent que aquest esdeveniment té per a les arques públiques i atribueixen aquest descens significatiu de l’assistència a causes conjunturals relacionades amb la crisi econòmica, el mal temps o que els tres campionats ja es trobaven decidits.

El que sembla una realitat és que mentre hi havia crèdit bancari per a dilapidar els imposts dels valencians, aquests esdeveniments es mantenien malgrat el seu cost, però en el moment que el crèdit ha desaparegut, la inviabilitat d’aquests ha segut manifesta, de manera que la celebració de la fórmula 1 ara serà bianual, per tal que Montmeló i València compartisquen el llast, mentre que la Copa del Amèrica ha desaparegut del panorama esportiu sense pena ni glòria.

Vistos aquests precedents, el futur que espera al GP de Xest no és molt esperançador, tot i que aquest esdeveniment presenta un avantatge important respecte als anteriors, l’existència a València des de fa molt de temps d’una veritable i nombrosa afició al motociclisme.

Pel que fa als resultats esportius a Moto 1 el britànic Danny Kent es proclamà vencedor de la cursa, mentre que l’alemany d’origen italià Sandro Cortese es proclamà vencedor del mundial. A Moto 2, el català Marc Márquez guanyà la cursa i el mundial, mentre que a la categoria reina de Moto 1, la victòria fou per al català Dani Pedrosa, mentre que el triomf al mundial correspongué al mallorquí Jorge Lorenzo.