Un article del Grupo de Estudios Estratégicos (GEES) mostra que la dreta espanyola s’ha posat nerviosa amb la consulta d’Arenys de munt.
Aquest think tank proper FAES i al PP ha publicat un article que analitza la funció de les forces armades de l’Estat espanyol. Parla directament del Principat de Catalunya i afirma, sense cap mena de mania, que “…respecte a Catalunya, és utilitzable (la intervenció de l’exèrcit) si els nacionalistes catalans, des de les institucions autonòmiques i al carrer, proclamessin la ruptura amb la resta d’Espanya i que les forces de seguretat fossin insuficients per a la tornada a la normalitat i la legalitat Constitucional.”
Sembla, doncs, que el referèndum d’Arenys de Munt del passat dia 13 de setembre ha provocat dos efectes. El primer, un efecte dòmino, ja que molts altres municipis del Principat estan estudiant dur a terme consultes semblants en les pròximes setmanes. El segon, una hostilitat més generalitzada que mai dels partits polítics i mitjans de comunicació de l’anomenada ‘Brunete mediàtica’ cap a tot allò susceptible de ser nacionalista català, i que l’article del GEES ha posat al descobert.
Així, queda clar que el GEES, recomana una acció violenta i repressiva contra una hipotètica situació de ruptura del Principat envers l’Estat, encara que aquesta estigués recolzada per les institucions governamentals, escollides pels vots dels ciutadans. Lluny del que es pugui pensar, GEES, no és un crepuscle insignificant de l’Espanya profunda, sinó un grup amb molta influència dins el PP, dirigit per Rafael Bardají, antiga mà dreta de Federico Trillo al ministeri de Defensa.
Davant de l’enèsima hostilitat enviada des d’Espanya només falta estar a l’espera de si aquesta amenaça encoberta quedarà impune, o pel contrari també se li aplicarà el concepte d’enaltiment de la violència i el terrorisme. Les últimes imatges de tancs de l’Exèrcit entrant per l’avinguda Diagonal de Barcelona daten del 1939 i eren en blanc i negre, també ho van ser les dels tancs de Milans del Bosch a València el 23 de febrer de 1981. Si les tornéssim a veure, aquest cop en color, tot indicaria que ha canviat la façana, però no el fons.
