L’expedient sancionador per haver denunciat la provocació d’un directiu, aplicat a Josep Garganté i Saturnino Mercader, ha quedat anul·lat aquest dilluns 13, al Jutjat Social núm. 15.
Tots dos formen part del Comitè d’Empresa d’Autobusos de TMB (Saturnino és el president). Ara han guanyat el judici per la sanció que els va aplicar de l’empresa de transports per haver denunciat públicament la provocació d’un directiu. Aquest expedient, que els sancionava amb la pèrdua de 4 mesos de feina i sou, ha estat, doncs, anul·lat, i la Direcció de TMB no tindrà dret a recórrer.
L’expedient contra Garganté i Mercader estava relacionat amb la denúncia pública que va fer la CGT per la provocació d’un directiu d’autobusos de TMB.
Josep Garganté i Saturnino Mercader han estat dues de les cares visibles de la lluita pels dos dies de descans setmanal dels conductors de TMB i ja han patit sancions per la seva participació en diverses accions de protesta.
El Comitè d’empresa i el Consell d’Administració
Segons explica Josep Garganté a la publicació de la CGT Utopia i realitat, tot va començar “quan es va confirmar que, a partir del 20 de juny d’aquest any, els sindicats que van donar suport a la mobilització pels 2 dies (CGT, ACTUB i Plataforma Sindical (PS)) serien els que conformarien majoria al Comitè d’empresa”. A partir d’aquí la Direcció i els sindicats grocs van intentar, de totes les maneres possibles, frenar aquest canvi i anul·lar aquest nou comitè. Quan Garganté va ser triat perquè fos el representant dels treballadors al Consell d’Administració, la Direcció de TMB, va decretar que seria ella qui decidiria qui estava convidat al Consell d’Administració. En aquest cas, la CGT va declarar que això era antidemocràtic i ho va criticar durament, i va proclamar que “entenem que aquest canvi al Comitè d’empresa no agrada gens ni a la Direcció, ni els sindicalistes de sempre, però aquest canvi acabarà sent una realitat”.
Garganté també afegeix que “ costi més o menys només farà que a les properes eleccions sindicals la nova majoria encara sigui molt més gran. D’ells depèn que segueixin mirant al passat o comencin a mirar el present i el futur”.
