L’organització ecologista Greenpeace ha fet públic el seu informe sobre l’estat de les costes de l’estat espanyol. La visió que es presenta de la gestió de les costes dels Països Catalans en els darrers deu anys és demolidora. La voracitat especuladora ha suposat una urbanització accelerada del nostre territori que no ha distingit regions ni colors polítics. El resultat de la política en aquesta matèria d’un govern suposadament d’esquerres al Principat ha tingut efectes semblants als d’un govern de dreta dura com el del País Valencià. I el segon “govern de progrés” balear ha enterrat les vel·leïtats ecologistes que van servir al PP per guanyar electoralment al primer “govern de progrés”. La situació del nostre litoral és producte de la terciarització de la nostra economia i d’unes pràctiques d’especulació beneïdes per l’administració per tal d’esdevenir la flamant platja d’Europa. Amb la crisi econòmica i l’esgotament d’aquest model de creixement, el nostre litoral corre el risc d’acabar com Coney Island.
>>L’ACCENT hem preparat aquest resum amb les principals dades de l’informe.
Turisme
És sota aquest concepte, i els seus suposats efectes beneficiosos per l’economia que es justifiquen la immensa majoria de les operacions urbanístiques a les nostres costes. La realitat és, però, que hi ha una sobreoferta turística que està minant la qualitat del propi sector de forma ràpida. El descens de turistes al País Valencià degut a la degradació mediambiental és un fet quantificat, de la mateixa forma que al Principat el 2004 el pressupost de manteniment d’infraestructures vinculades al turisme superava en un 25% els ingressos a les arques públiques produïts pel propi sector turístic. A les Illes Balears l’impacte del turisme significa també més d’un 90% de precarietat laboral i uns sous per sota de la mitjana estatal.
Construcció d’habitatges
La construcció d’habitatges al litoral ha estat un dels puntals de la bombolla immobiliària que ha acabat esclatant. Les xifres són d’escàndol: al litoral valencià s’urbanitzà entre 2001 i 2005 el mateix nombre d’hectàrees que en tota la seva història. Al litoral del Principat entre 2006 i 2010 es projectaren 100.000 nous habitatges. I les Illes Balears són el territori que més ha urbanitzat el seu litoral en la darrera dècada.
Camps de golf
La creació de camps de golf ha estat un dels models d’urbanitzar zones considerades turístiques. A redòs dels camps de golf s’han creat urbanitzacions que, juntament amb el terreny de joc, ha provocat una brutal alteració del paisatge previ. Malgrat la manca de recursos hídrics, i l’abolició del PHN, tots els territoris dels Països Catalans han continuat projectant desenes d’aquestes instal·lacions.
Ports
Els Països Catalans són, segurament, la primera “potència” en ports esportius de la Mediterrània. Només les Illes Balears concentren el 12% d’amarradors de tota la Mediterrània. Al Principat, hi ha un port esportiu cada deu quilòmetres de litoral, i al País Valencià un cada onze. En total, se supera de llarg la xifra de 50.000 amarradors esportius. L’impacte d’aquestes instal·lacions sobre el medi ambient és molt elevat, afectant principalment la regeneració natural de les platges i els prats de posidònies.
Contaminació de les aigües
La sobreocupació del litoral provoca també un greu problema de gestió de les aigües residuals que no és atès correctament pels diversos planejaments urbanístics i que ha costat ja múltiples sancions i advertències de la Comissió Europea. A més, els abocaments industrials -sobretot de la indústria química- continuen essent un problema de primera magnitud.
Corrupció
Tot aquest creixement desmesurat s’ha fet forçant la legalitat i també institucionalitzant la corrupció. En els darrers dos anys han esclatat els casos de corrupció gestats durant aquesta dècada, i els diferents nivells de l’administració als Països Catalans han acabat enfangats fins a les celles. Dos presidents autonòmics, consellers, directors generals, alcaldes, gerents municipals d’urbanisme de les grans capitals, etc., tot ells imputats en processos judicials i símbol d’una època de diner fàcil a les esquenes de la ciutadania i del territori (sobre la corrupció urbanística vegeu també L’ACCENT 166).
Resum d’agressions al litoral dels Països Catalans:
El 2004 el pressupost de manteniment d’infraestructures vinculades al turisme al Principat superava en un 25% els ingressos a les arques públiques produïts pel propi sector turístic.
El 2006 s’aixecava la moratòria a la construcció de nous amarradors als ports. El 2008 s’anunciava el Pla de Ports, que pretenia la construcció de 6.000 amarradors nous que es sumarien als 30.000 ja existents. Al Principat hi ha de mitjana un port esportiu cada 10 quilòmetres de costa.
La immensa majoria dels ajuntaments del litoral han aprovat en els darrers anys plans urbanístics que augmenten la quantitat de terreny edificable.
Entre 2006 i 2010 s’ha aprovat la construcció de 100.000 nous habitatges al litoral del Principat.
L’ajuntament de Castelló d’Empúries vol requalificar el 23% del seu sòl com a urbanitzable.
El riu Besòs és el riu de tot el Mediterrani amb un nivell més elevat de fòsfor i nitrogen.
El Fòrum de les Cultures -un terreny artificial guanyat al mar a base de formigó- ha suposat una agressió mediambiental que ha perjudicat greument les platges del litoral barceloní. Alhora, l’aprovació per a construir-hi un zoo obre una bretxa a la Llei de Costes per a situar equipaments de suposat interès públic dins les àrees protegides.
El Pla Delta ha suposat la destrucció i l’asfíxia de l’entorn natural del Delta del Llobregat.
El litoral barceloní és l’àrea amb més densitat urbanística de tot el litoral dels Països Catalans.
La Fiscalia ha investigat diversos casos de corrupció urbanística a Salou, Segur de Calafell, Tarragona i Torredembarra.
A L’Aldea i Mont-roig del Camp el ritme d’edificació ha estat de 185 habitatges nous per cada mil habitants, quan les necessitats demogràfiques marquen una ràtio de 8 habitatges nous per cada mil habitants.
L’eclosió del turisme al Delta de l’Ebre ha provocat una massiva urbanització d’aquest territori en els darrers 10 anys. El model urbanitzador a redòs de la creació de camps de golf s’ha fet present en aquest territori, que ha viscut també un augment molt gran de població.
El vessament d’aigues residuals de Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Alcossebre incompleix la normativa europea, malgrat que el 2006 la Comissió Europea obrís un expedient per aquest assumpte.
A Torreblanca i Orpesa s’estaven construint milers d’habitatges que multiplicarien la població un 2.320% i 1.860% respectivament.
La contaminació de l’Albufera motivà que el 2007 el Tribunal de Justícia Europeu condemnés l’estat espanyol per l’incompliment de la directiva d’aigües residuals de la UE.
L’ampliació dels ports d’Altea i Xàbia ha suposat una amenaça per les reserves marines de la zona i han acabat als tribunals.
Els plans urbanístics de Guardamar preveuen augmentar la població fins un 826%.
A Menorca hi ha prevista laconstrucció de 1500 nous amarradors, amb el conseqüesnt impacte pel fons marí i també per l’urbanització de noves zones.
Entre 2004 i 2006 es van enquitranat a Menorca deu milions de metres quadrats de terra, es van projectar 16 camps de golf, i es van contruir 12159 habitatges a la costa.
L’ampliació del port d’Eivissa provocarà greus danys mediambientals a les costes de Formentera, danys que van ser ocultats enl’exposició pública per l’Autoritat Portuària de Balears.
El ministeri de Medi Ambient segueix amb el projecte de revisar la llei de costes a Formentera, per a preveure la possibilitat d’urbanitzar territoris que formen part del domini públic marítim.
